Darius Vilàs i Fernández (1880–1950) va ser un reconegut pintor, decorador, muralista i gravador barceloní especialment actiu en la primera meitat del segle XX i present a diverses col·leccions del país com la del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Vilà es va formar a l’Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona, va ser alumne primer de Ramon Martí i Alsina i posteriorment deixeble de Josep Pascó i Mensa, qui el va introduir en la pintura mural. Una etapa que anys més tard va completar amb estudis a París i Roma, especialitzant-se en la pintura mural al fresc i treballant intensament la temàtica religiosa, el paisatge i la pintura decorativa.
Un treball que ha quedat immortalitzat des de la decoració del presbiteri i la cúpula de la capella del Santíssim encarregada per Charles Deering per l’església parroquial de Sitges fins als grans panells a l’oli que decoren el menjador del Palau March de Palma.
El Palau de Maricel de Sitges conserva diversos exemples de la seva pintura, sent una d’aquestes obres la protagonista de La Peça del Mes de desembre de 2025. Un estudi que ha anat a càrrec d’Isaac Candelario Rodríguez, historiador de l’art, gestor cultural i responsable dels Espais Volart (Fundació Vila Casas).
Una escena pastoral de Darius Vilàs al Museu de Maricel
L’obra seleccionada té per títol «Pastora adormida«, forma part de la col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales i segurament va ser motiu d’un regal de Dariu Vilàs al mateix Dr. Pérez-Rosales. Col·leccionista que va reunir un agrupar un conjunt de peces de diferents èpoques i estils amb l’objectiu de mostrar l’evolució de l’art des del romànic fins al segle XX.
Protagonista de la darrera Peça del Mes de 2025, aquesta obra és una mostra del poder de seducció que les valls pirinenques sovintejades per pastors i ramats exercien sobre l’artista. Unes estampes que evocaven el caràcter rural bucòlic i que, juntament amb les escenes marineres van esdevenir temes de referència en la pintura de l’artista.
L’obra mostra una figura femenina dormint, evocant un ambient de pau, serenitat i calma. La figura, anomenada “pastora”, està representada de manera que transmet quietud i introspecció. La tècnica pictòrica de Vilàs fa ús de jocs de llum i ombra subtils, que reforcen aquesta atmosfera contemplativa i ajuden a centrar l’atenció de l’espectador en el moment de tranquil·litat que evoca la figura.
Pastora adormida, de Darius Vilàs
(primera meitat segle XX)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales
Amb motiu de la presentació de la peça, Isaac Candelario va posar l’accent en una sèrie de detalls que caracteritzen aquesta obra singular.
D’una banda, la gran qualitat tècnica i estètica de l’obra de Darius Vilàs que no va comptar però amb el reconeixement del públic i de la crítica de l’època.
D’altra banda, la capacitat d’aquesta peça concreta per evocar sensacions i transportar al visitant a través d’una experiència emocional que l’acompanya en l’observació de la pintura i en la connexió amb el clima de quietud i serenitat.
Finalment, el ponent va remarcar la inserció de la peça dins del context de la col·lecció del Museu de Maricel, com a exemple representatiu de la riquesa i diversitat de la col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales.
Magnífica obra que combina el naturalisme i el noucentisme català amb una sòlida base tècnica i la sensibilitat artística en la representació figurativa. Una peça que us convidem a recuperar a través del canal de YouTube dels Museus de Sitges.
Bibliografia bàsica
Casadesús, M., Fontbona, F., Torrella, E. La finestra oberta: paisatgisme català 1860-1936. Barcelona: Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona, 2004.
Doñate, M. Joan Llimona (1860-1926). Josep Llimona (1864-1932). Barcelona: MNAC-Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2004.
Fontbona, F., El Paisatgisme a Catalunya. Barcelona: Editorial Destino, 1979.
Homenaje al artista pintor Darío Vilás con motivo del décimo quinto aniversario de su fallecimiento. Cardedeu: Ayuntamiento de Cardedeu, 1965.
Peran, M. Darius Vilàs, 1879-1950. Sant Pol de Mar: Museu de pintura de Sant Pol de Mar, 1996.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari