Conservar i restaurar les col·leccions museístiques de nines i joguines és una tasca molt més important del que pot semblar a primera vista. Una nina és un objecte aparentment senzill, però en realitat forma part d’un patrimoni cultural ric i complex.
Un univers profundament vinculat tant a la vida quotidiana i a la història social, com als mons dels jocs, la infància o la moda. I bona part de la seva màgia es deu a la feina dels conservadors-restauradors, essencial per garantir que aquest patrimoni es pervisqui i pugui interpretar adequadament.
Entre les principals col·leccions de nines i joguines de Catalunya la col·lecció del Museu Romàntic Can Llopis destaca per diverses raons. Fruit de la donació de l’artista i il·lustradora Lola Anglada l’any 1961, la col·lecció de nines i joguines de Lola Anglada supera les 400 peces antigues entre nines dels segles XVIII i XIX, de materials variats (porcellana, paper-mà, fusta…), incloent-hi nines “maniquí” o “Parisiennes”, que reflecteixen la moda i l’estil de diverses èpoques.
A través de la conservació i la restauració de nines es preserven materials fràgils i complexos per evitar la pèrdua patrimonial. Una experiència per dignificar aquests objectes de col·lecció que podem apreciar pas a pas observant el procés de restauració d’una de les seves peces.
La Peça del Mes d’octubre ha consistit precisament en el seguiment d’aquest procés. L’autora de la intervenció, Cristina Balaguer Farré, és conservadora i restauradora i alhora llicenciada en Química per la Universitat de Barcelona ha estat la responsable de l’estudi anomenat ‘Anatomia d’una nina. La feina invisible del conservador-restaurador’.
Una ponència que podem tronar a recuperar a través dels canals dels Museus de Sitges.
El treball de conservació i restauració d’una nina de col·lecció
La peça concreta és una nina amb indumentària, guarnida amb una disfressa masculina que va ser fabricada a París entre 1845 i 1860. Una figura amb bust de paper maixé policromat, perruca amb cabells naturals, cos d’aluda i rica indumentària a partir de vellut, setí de seda, aplicacions metàl·liques i detalls en pell.
Una peça que forma part de la col·lecció de nines i joguines de Lola Anglada, conservada al Museu Romàntic Can Llopis, i que suposa un autèntic repte pel conservador-restaurador.
D’una banda, per la combinació dels diversos materials existents. I, per altra banda, pels nombrosos problemes detectats: òxid a les agulles de cap, degradació del fil i teixit de seda, pèrdua de fragments de plomes i daurats, ús excessiu d’adhesiu, i brutícia a bust i perruca.
Elements que fan necessari el seguiment d’un protocol professional per la documentació del procés, l’anàlisi i l’estabilització de la peça, l’aplicació de materials i ús de tècniques adequades. Un marc ètic general que guia tota la intervenció.
L’actuació afecta dues parts concretes de la peça que requereixen una atenció diferenciada. Per una banda, la intervenció sobre la indumentària inclou processos de documentació, extracció, fixació, desmuntatge, humidificació, consolidació, remuntatge i restauració d’elements. I, d’altra banda, la intervenció sobre el cos, la cara i la perruca, inclou actuacions de neteja humida de superfícies, de condicionament intern de l’estructura i d’aplicació en sec d’aluda. Intervencions que inclouen la presa de decisions materials i ètiques, així com altres mesures preventives de prevenció i posada en exposició de la peça ja restaurada.
L’especial interès de tot aquest procés a càrrec d’un professional conservador-restaurador està en el fet d’aportar valor museístic i de recerca a l’obra treballada. I, en aquest cas concret, es resumeix en tres punts fonamentals:
- Treballar conjuntament diversos tipus de materials molt heterogenis i entendre de les tècniques en la fabricació de nines a les tendències en la moda del segle XIX.
- Documentar la intervenció a través d’un cas pràctic que permet veure l’estudi dels materials emprats, les decisions ètiques de conservació i el coneixement tècnic de la fabricació.
- Educar al públic general sobre la feina del conservador-restaurador, donant a conèixer un treball que acostuma a romandre ocult darrere de vitrines del museu.
Bibliografia bàsica
Theimer, François. La Restauration des poupées de collection. París: Editions Polichinelle, 1994 (2a edició).
Anglada Sarriera, Lola. Les meves nines. Barcelona: Proa/Columna, 1995.
Capellà Simó, Pere. Nines i joguines. Museus de Sitges. Col·lecció de Lola Anglada. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2025.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari