El col·leccionisme d’art hispànic als Estats Units va viure un període d’especial esplendor entre les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX, en el context de la Spanish Craze, una creixent fascinació per la història, l’art, la literatura i l’arquitectura espanyoles. Amb antecedents com Washington Irving, que a The Alhambra (1832) va contribuir a difondre una imatge romàntica d’Espanya, aquest interès va coincidir amb l’expansió econòmica nord-americana, el creixement de les grans fortunes i la consolidació dels museus i del mecenatge. Aquest és el marc en què cal situar Charles Deering i el projecte artístic que va impulsar a Sitges.
La conferència L’edat d’or del col·leccionisme d’art hispànic als Estats Units, a càrrec d’Ignasi Domènech, cap de Col·leccions i Exposicions dels Museus de Sitges, proposa entendre l’experiència de Deering com a part d’un moviment internacional de descoberta, adquisició i difusió del patrimoni hispànic. Una sessió inscrita en les Jornades Europees del Patrimoni de 2026 i emmarcada en l’exposició Absències i presències. Els artistes de Charles Deering a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell.
El desenvolupament del col·leccionisme va estar estretament vinculat a l’enriquiment d’empresaris i industrials, per als quals l’art representava una font de coneixement i gaudi estètic, però també una expressió de prestigi social i una oportunitat de mecenatge. Les col·leccions permetien construir relats culturals propis, participar en la creació d’institucions i, en alguns casos, facilitar l’accés públic a obres de gran valor.
William Merritt Chase: de l’estudi al col·leccionisme
El pintor William Merritt Chase va tenir un paper rellevant en la difusió de l’interès per la pintura espanyola entre els artistes nord-americans. La seva admiració pels grans mestres, especialment Diego Velázquez, va contribuir a valorar la tradició hispànica com un referent fonamental per a la pintura moderna. La llibertat de la pinzellada, el tractament de la llum, la sobrietat cromàtica i la capacitat d’observació dels mestres espanyols oferien models tècnics i estètics als artistes contemporanis.
Aquesta descoberta artística va afavorir una nova valoració cultural de la pintura espanyola i va preparar el terreny per al desenvolupament del col·leccionisme. Durant la dècada de 1890, crítics com Royal Cortissoz i Charles Henry Caffin van contribuir a consolidar una mirada més informada sobre aquesta tradició. Velázquez va esdevenir un referent central per la seva capacitat de representar la realitat amb una gran economia de mitjans, mentre que El Greco va guanyar reconeixement per la intensitat expressiva i la modernitat de les seves figures. Aquest gir crític va ajudar a situar l’art espanyol en un lloc destacat dins la història de l’art europeu i va reforçar el seu atractiu per als col·leccionistes.
La Spanish Craze: arquitectura, apropiació i prestigi
La fascinació per Espanya també es va manifestar en l’arquitectura. L’Alhambra, els patis andalusos, els repertoris mudèjars i monuments com la Giralda de Sevilla van inspirar reinterpretacions en residències privades i edificis nord-americans. Aquestes apropiacions sovint descontextualitzaven els elements originals per adaptar-los als gustos i a les necessitats locals. L’arquitectura es convertia així en una forma de representació cultural i de prestigi, paral·lela a l’adquisició de pintures i antiguitats.
La figura de William Randolph Hearst exemplifica una concepció del patrimoni com a objecte col·leccionable. El magnat va reunir obres d’art, antiguitats i elements arquitectònics, alguns dels quals es desmuntaven, es transportaven i es reconstruïen a les seves propietats. Aquestes pràctiques mostren fins a quin punt la capacitat econòmica permetia apropiar-se materialment del passat, però també plantegen qüestions sobre la descontextualització dels monuments i la relació entre propietat, conservació i patrimoni cultural.
Els grans noms del col·leccionisme d’art espanyol
Paral·lelament a la Hearts, diversos col·leccionistes van adquirir pintura hispànica a conjunts artístics de gran importància. Entre ells, noms destacats com els d’Isabella Stewart Gardner, Charles Deering, John G. Johnson, Peter A. B. Widener, William P. Wilstach, Charles Taft, Charles Phelps Taft, Henry Osborne i Louisine Havemeyer, Robert Lehman, Benjamin Altman, Henry Clay Frick i William Van Horne.
Les seves col·leccions responien a motivacions diverses: des de l’interès per representar la història de l’art europeu fins a la voluntat de construir conjunts personals amb una identitat pròpia. La presència de Velázquez, El Greco, Francisco de Goya i Francisco de Zurbarán, entre altres artistes, va contribuir a consolidar el reconeixement de la pintura espanyola als Estats Units. Aquest procés va estar condicionat per la crítica especialitzada, l’assessorament d’experts, el mercat internacional i la creixent importància dels museus.
Huntington i Deering: dos models de mecenatge
La trajectòria de Charles Deering connecta aquest fenomen internacional amb Catalunya. A Sitges, el seu projecte, desenvolupat en col·laboració amb Miquel Utrillo i l’entorn artístic local, va vincular col·leccionisme, arquitectura i cultura hispànica. Maricel es pot entendre com una iniciativa en què les obres i els espais construïen un relat cultural i establien vincles entre els col·leccionistes nord-americans i els contextos artístics europeus.
Un model diferent és el d’Archer Milton Huntington, fundador de la Hispanic Society of America a Nova York el 1904. La institució va situar la cultura hispànica al centre d’un projecte dedicat a la recerca, la conservació i la divulgació, amb col·leccions de pintura, escultura, arts decoratives, llibres i manuscrits.
A diferència dels col·leccionistes que integraven l’art espanyol en conjunts més amplis, Huntington va crear una institució especialitzada en la història i la cultura dels territoris hispànics. Gran admirador de Joaquim Sorolla, li va encarregar Visió d’Espanya (1912-1919), un conjunt destinat a representar la diversitat regional i cultural del país. També va destacar com a col·leccionista d’arts decoratives, tal com demostren les magnífiques peces de vidre hispànic que enriqueixen el seu fons artístic.
L’edat d’or del col·leccionisme d’art hispànic als Estats Units és el resultat de la confluència entre la descoberta artística, la consolidació crítica de figures com Velázquez i El Greco, l’expansió de les grans fortunes i la creació de col·leccions i institucions culturals. També reflecteix les tensions entre admiració cultural i apropiació material del patrimoni, visibles en les adquisicions i les reinterpretacions arquitectòniques.
En aquest context, Charles Deering ocupa un lloc especialment rellevant, ja que permet entendre com el col·leccionisme va connectar els Estats Units amb Espanya i Catalunya. Més enllà de reunir obres, aquestes iniciatives van transformar la percepció internacional de l’art hispànic i van impulsar noves formes de mecenatge, conservació i difusió cultural.
Bibliografia bàsica
Boone, M. E. (2019). Vistas de España: American Views of Art and Life in the Late Nineteenth Century. Yale University Press.
Codding, M. A. (2015). «Archer Milton Huntington y la Hispanic Society of America: un sueño de España en Nueva York», a: España y Estados Unidos en el siglo XIX: Relaciones culturales y coleccionismo de arte / J. L. Colomer & I. Reist. Centro de Estudios Europa Hispánica, p. 245-282.
Galassi, S. G. (2012). «‘»Henry Clay Frick’s Galerie Espagnole», a: Collecting Spanish Art: Spain’s Golden Age and America’s Gilded Age / I. Reist & J. L. Colomer. The Frick Collection, p. 126-155.
Kagan, R. L. (2019). The Spanish Craze: America’s Fascination with the Hispanic World, 1779–1939. University of Nebraska Press.
Kagan, R. L. (2010). «The Spanish Craze in the United States: Cultural Entitlement and the Appropriation of Spain’s Cultural Patrimony, ca. 1890-ca. 1930», a: Revista Complutense de Historia de América, 36, p. 37-58.
Merino de Cáceres, J. M., & Martínez Ruiz, M. J. (2012). La destrucción del patrimonio artístico español: W. R. Hearst y el mercado de antigüedades en la España de entreguerras. Cátedra.
Reist, I., & Colomer, J. L. (2012). Collecting Spanish Art: Spain’s Golden Age and America’s Gilded Age. The Frick Collection.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari