Què passa quan una col·lecció desapareix, però el lloc que la va acollir continua existint? Com es pot explicar un patrimoni absent? I fins a quin punt els museus poden recuperar no només objectes, sinó també experiències, relacions i formes de mirar?
L’exposició Absències i presències: els artistes de Charles Deering a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell, parteix precisament d’aquestes preguntes per proposar una operació museogràfica singular: reconstruir simbòlicament una col·lecció desapareguda a partir d’obres que avui habiten un altre context col·leccionista.
Una mostra que es pot visitar al Museu de Maricel, entre el 2 de maig i el 25 d’octubre de 2026, i que reuneix vint-i-sis peces de la Col·lecció d’Art Banc Sabadell i reactiva la memòria dels artistes que van formar part del projecte estètic de Charles Deering a Sitges.
Imatge de l’exposició ‘Absències i presències. Els artistes de Charles Deering a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell’
La figura de Charles Deering ocupa un lloc central en la història cultural de Sitges. Industrial nord-americà, filantrop i col·leccionista, Deering va arribar a Catalunya a inicis del segle XX fascinat per l’art hispànic i per una idea de Mediterrani que reunia història, patrimoni i experiència estètica. A partir de 1909, amb la complicitat de Miquel Utrillo, va impulsar la transformació del conjunt de Maricel en una residència-museu destinada a allotjar una extraordinària col·lecció d’art.
Si la imatge que tradicionalment s’ha conservat de Deering és la del gran col·leccionista d’art antic: el propietari d’un conjunt excepcional on convivien mestres medievals amb noms com El Greco, Zurbarán o Goya, aquesta pot ser lectura incompleta. Fet pel qual, l’exposició proposa desplaçar la mirada cap a una altra dimensió menys coneguda del projecte Deering: la seva col·lecció d’art contemporani.
La col·lecció artística de Charles Deering
Durant els anys en què va viure a Sitges, Charles Deering no només va reunir obres del passat. També va adquirir pintura i escultura del seu temps, construint una visió particular del panorama artístic català i espanyol de finals del segle XIX i inicis del XX. Aquesta part de la col·lecció es dispersaria posteriorment després de la seva marxa cap als Estats Units l’any 1921, deixant rere seu una absència que, durant dècades, només podia intuir-se a través de fotografies i documentació històrica.
És precisament aquesta absència la que es converteix en matèria expositiva.
La proposta dels Museus de Sitges evita l’intent impossible de reconstruir literalment la col·lecció original. En lloc d’això, planteja una restitució interpretativa: recuperar els artistes que formaven part del relat visual de Deering a partir de peces conservades avui a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell.
La idea és especialment suggeridora perquè no es tracta de reproduir un passat perdut, sinó de pensar com una col·lecció pot continuar existint fins i tot quan les obres originals ja no són al lloc on van ser concebudes.
En aquest exercici de retorn simbòlic reapareixen noms que defineixen alguns dels grans relats de la modernitat artística catalana i espanyola.
Ramon Casas encarna la presència del món modern —la ciutat, la vida burgesa i la contemporaneïtat—, mentre que Santiago Rusiñol es desplaça cap a una absència interior, construint espais silenciosos i emocionals marcats per la contemplació i l’espiritualitat.
Hermenegild Anglada-Camarasa representa una Mediterrània expansiva, plena de color, moviment i intensitat visual, en contrast amb Joaquim Sunyer, que busca una síntesi serena i idealitzada basada en la simplificació i l’equilibri.
Entre Darío de Regoyos i Ignacio Zuloaga també s’estableix una oposició: Regoyos expressa la fugacitat i el canvi, mentre que Zuloaga construeix una imatge sòlida i identitària d’Espanya.
En Joaquim Mir, el paisatge es transforma en experiència cromàtica i el motiu gairebé desapareix dins del color. Finalment, Josep Maria Sert representa la presència monumental: una pintura expansiva que converteix l’espai en escenografia i experiència total.
En conjunt, aquestes mirades mostren com la pintura oscil·la entre fer visible el món o suggerir allò que queda fora de la representació. I és que més que una successió d’autors, aquest conjunt d’artistes permet llegir l’univers estètic que va captivar Deering.
Imatge de l’exposició ‘Absències i presències. Els artistes de Charles Deering a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell’
L’exposició defensa una idea especialment interessant: la col·lecció contemporània del nord-americà es movia entre dues grans imatges culturals de l’Espanya del moment.
D’una banda, apareix la denominada Espanya Negra, vinculada a visions més austeres, dramàtiques i introspectives del país. I, de l’altra, emergeix la Espanya Blanca, associada a la llum mediterrània, al color, a la modernitat i a una certa idea d’harmonia visual. Aquestes dues maneres de representar Espanya no eren incompatibles. Però, per a Charles Deering constituïen les dues cares d’un mateix projecte cultural.
El testimoni fotogràfic del conjunt Maricel
Però l’exposició no parla només d’obres. També posa en valor una altra col·lecció menys visible: la de les fotografies.
Una part fonamental del projecte consisteix a recuperar la documentació conservada als arxius del Consorci del Patrimoni de Sitges. Les fotografies històriques realitzades per autors com Francesc Serra Dimas o Adolf Mas esdevenen eines imprescindibles per entendre com era el conjunt artístic i monumental del Maricel original.
Aquestes imatges permeten observar no només quines obres hi havia, sinó com estaven instal·lades, quines relacions visuals establien entre elles i quina experiència espacial construïen.
La fotografia deixa així de ser un simple document per convertir-se en una tecnologia de reconstrucció patrimonial. L’exposició planteja una pregunta molt contemporània: fins a quin punt una col·lecció és la suma dels seus objectes?
La resposta que suggereix és clara. Una col·lecció és també una manera de seleccionar, ordenar i produir significat. És un relat que pot ser parcialment reconstruït encara que les obres originals hagin canviat de lloc.
Des d’aquesta perspectiva, Absències i presències dialoga amb alguns dels grans debats actuals dels museus: la revisió de col·leccions històriques, la recuperació de contextos perduts, la circulació internacional del patrimoni i la necessitat d’explicar no només què es conserva, sinó també què s’ha perdut. Detalls que també deixa al descobert el catàleg commemoratiu de la mostra, comissariada per Sebastià Sánchez Sauleda amb la col·laboració de l’historiador de l’art Patxi Ocio Casamartina, que trobareu a la botiga dels Museus de Sitges.
Tots aquests detalls refermen el gran valor d’aquesta mostra. Una exposició que no pretén recuperar el Maricel de Charles Deering tal com va existir, sinó que pretén fer visible que encara és possible imaginar-lo i recordar que, de vegades, els museus no custodien només presències: també aprenen a explicar absències.
Bibliografia bàsica
Alcoy i Pedrós, R. (2014). Art fugitiu: Estudis d’art medieval desplaçat. Grup d’Investigació EMAC, Romànic i Gòtic, Departament d’Història de l’Art, Universitat de Barcelona.
Bassegoda, B., & Domènech, I. (2018). Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2017. Consorci del Patrimoni de Sitges.
Borràs, M. L. (1985). Coleccionistas de arte en Cataluña. Biblioteca de La Vanguardia.
Brosens, K. (2008). European tapestries in the Art Institute of Chicago. Art Institute of Chicago; Yale University Press.
Coll i Mirabent, I. (2012). Charles Deering and Ramón Casas: A friendship in art = Una amistad en el arte. Northwestern University Press.
Panyella, V. (2021). Maricel: Cent anys d’art i cultura a Sitges. Diputació de Barcelona.
Penacho Gómez, M., & Ortego, L. M. (2013). Arte aragonés emigrado en el lujo del coleccionismo: El viaje del retablo de Riglos. Prames.
Pérez Mulet, F. (Ed.), & Socias Batet, I. (2011). La dispersión de objetos de arte fuera de España en los siglos XIX y XX. Universitat de Barcelona; Universidad de Cádiz.
Redacció (2026). Maricel, memòria i retorn: Reconstruint el llegat de Charles Deering [en línia]. a: Bonart. 15 de maig. Disponible a: https://www.bonart.cat/ca/n/46592/maricel-memoria-i-retorn-reconstruint-el-llegat-de-charles-deering
Sánchez Sauleda, S. (2024). De Sitges als Estats Units: Un viatge sense tornada dels teixits pertanyents a la col·lecció Deering. Institut d’Estudis Catalans; Amics de l’Art Romànic.
Sánchez Sauleda, S. (2021). La col·lecció Deering a Maricel de Sitges i al Castell de Tamarit (1909–1921): Un somni d’art hispànic frustrat (Tesi doctoral, Universitat de Barcelona).
Sánchez Sauleda, S., & Ocio Casamartina, P. (2026). Absències i presències: Els artistes de Charles Deering a la col·lecció d’art Banc Sabadell. Consorci del Patrimoni de Sitges, Museus de Sitges.
Socias Batet, I., & Gkozgkou, D. (2013). Nuevas contribuciones en torno al mundo del coleccionismo de arte hispánico en los siglos XIX y XX. Trea.
Valero, J., & Crispí i Cantón, M. (2024). Ars subtilior: Estudis d’art medieval en homenatge a la professora Francesca Español. Institut d’Estudis Catalans; Amics de l’Art Romànic.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari