Sitges celebra la 15a Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus

Els Museus de Sitges van celebrar, el 30 d’octubre de 2026, la 15a Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus, una trobada que, any rere any, es consolida com un espai de recerca i divulgació al voltant de la història del col·leccionisme, el mercat artístic i la formació de les col·leccions patrimonials.

L’esdeveniment va arrencar amb l’acte de benvinguda i la presentació del volum que recull les ponències de l’edició anterior: Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus 2025. La publicació va anar a càrrec dels seus coordinadors, Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech, que van posar en valor la continuïtat d’aquest projecte editorial i la voluntat de fer accessibles les investigacions presentades en el marc de la jornada.

Al llarg de la trobada es van donar a conèixer investigacions inèdites i nous estudis dedicats a col·leccions, col·leccionistes i episodis rellevants de la història del patrimoni artístic. Les ponències van oferir una mirada plural sobre la formació, la dispersió i la preservació de col·leccions artístiques, bibliogràfiques i fotogràfiques, així com sobre el paper dels seus protagonistes en la configuració del patrimoni cultural.

Un esdeveniment que recordem a través dels canals dels Museus de Sitges.

La col·lecció de pintura japonesa de Cosme de Churruca Dotres, a càrrec de Ricard Bru i Santos M. Mateos

La col·lecció de pintura japonesa de Cosme de Churruca Dotres s’inscriu en el fenomen de l’interès per l’art japonès que es va estendre per Europa durant la segona meitat del segle XIX, especialment arran de l’obertura comercial del Japó a Occident. Aquest interès, conegut com a japonisme, va exercir una influència decisiva en els artistes i col·leccionistes europeus i va contribuir a renovar els llenguatges artístics de la modernitat.

Aquesta col·lecció ofereix l’oportunitat d’aprofundir en la introducció del japonisme en els cercles col·leccionistes catalans. L’estudi de l’inventari i de les peces conservades permetria precisar-ne l’abast, les tipologies i les possibles influències artístiques.

Els antiquaris Salvador i Josep Montllor i Pujal als Estats Units, a càrrec d’Ester Baron, Clara Beltrán i Vicente de la Fuente

La trajectòria dels Montllor il·lustra la projecció internacional del comerç d’antiguitats català durant les primeres dècades del segle XX. Salvador Montllor i Pujal va fundar a Barcelona la Galeria Montllor i un magatzem dedicat a l’exportació d’objectes artístics als Estats Units. Posteriorment, durant la Guerra Civil, la família es va traslladar definitivament a Nova York, on els seus fills, Joseph, John i Peter, van continuar el negoci familiar.

Aquesta activitat va contribuir a connectar el mercat antiquari català amb el col·leccionisme nord-americà, en un moment de creixent interès internacional per les arts decoratives i el patrimoni europeu.

El fons John i Peter Montllor, conservat al Disseny Hub Barcelona, és especialment valuós per documentar aquesta activitat. Permet estudiar el paper dels antiquaris com a intermediaris culturals i comercials, així com la circulació internacional d’objectes del patrimoni artístic català.

El llegat de Mariano Andreu als Museus de Sitges, a càrrec d’Esther García Portugués

Mariano Andreu i Estany (Barcelona, 1888 – Biarritz, 1976) va ser un artista polifacètic que va desenvolupar una trajectòria internacional en els camps de la pintura, el dibuix, el gravat, l’escenografia i les arts decoratives. La seva obra s’inscriu en el context de les transformacions artístiques de la primera meitat del segle XX.

El seu llegat als Museus de Sitges és especialment significatiu, ja que permet incorporar la seva figura al relat de les col·leccions de la institució i aprofundir en una trajectòria que no sempre ha tingut la mateixa visibilitat que la d’altres artistes catalans de la seva generació. La recerca sobre les obres conservades en institucions i col·leccions particulars permet, a més, reconstruir la dispersió del seu patrimoni artístic.

Els llibres d’hores i la col·lecció bibliogràfica d’Espona, a càrrec d’Anna Gudayol

Els llibres d’hores són manuscrits devocionals d’origen medieval, concebuts principalment per a l’oració privada. Van tenir una gran difusió entre els segles XIV i XVI i sovint presenten una acurada decoració amb miniatures, orles ornamentals, inicials historiades i enquadernacions luxoses. A més del seu valor religiós, constitueixen testimonis excepcionals de la il·luminació de manuscrits, la cultura visual i les pràctiques de lectura de l’Europa medieval.

La ponència posa el focus en la col·lecció Espona, vinculada a Santiago Espona i Brunet (Barcelona, 1888-1958), que va llegar els seus llibres a la Biblioteca de Catalunya l’any 1959. El fons inclou 40 incunables, 133 edicions gòtiques i 207 edicions rares, a més d’edicions modernes de bibliòfil i una selecció de llibres catalans contemporanis.

Josep de Martí i de Cardeñas, col·leccionista de la Barcelona del s. XIX, a càrrec de Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech

Josep de Martí i de Cardeñas va ser un col·leccionista i afeccionat a les arts que va tenir un paper destacat en la vida artística barcelonina del segle XIX. La seva activitat va anar més enllà de l’acumulació d’obres: va defensar la necessitat de fomentar l’educació artística, impulsar la pràctica de les arts i modernitzar el panorama cultural del país. Martí i de Cardeñas va participar en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i també va publicar textos sobre la promoció artística, en què defensava la formació dels artistes, la connexió amb els corrents europeus i la necessitat de reconèixer socialment la producció artística.

Portades de El Arte en la Sociedad (1887) i Ideas sobre el arte y sus exposiciones (1871) / Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Un producció literària que referma la importància de la seva col·lecció, caracteritzada per la una gran diversitat temàtica. L’estudi de l’inventari permet reconstruir un conjunt privat de gran abast i, alhora, entendre el paper dels col·leccionistes en la configuració del mercat artístic i de la vida cultural de la Barcelona vuitcentista.

El col·leccionista de fotografia estereoscòpica Carles Moner, a càrrec de Ramon Barnadas

La col·lecció fotogràfica de Carles Moner constitueix una aportació d’interès per a la reconstrucció de la història de la fotografia catalana. El col·leccionisme fotogràfic permet estudiar no només l’evolució tècnica i estètica d’aquest mitjà, sinó també la seva funció com a instrument de documentació, representació social i construcció de la memòria visual.

La recerca posa el focus en una col·lecció que mereix ser estudiada per la seva contribució al coneixement del patrimoni fotogràfic català. L’anàlisi detallada de l’inventari permetria precisar-ne els autors, les cronologies i les tipologies fotogràfiques. Es tracta d’una oportunitat per ampliar el coneixement sobre la fotografia com a document històric i com a expressió artística, i per incorporar nous fons particulars a la història de la fotografia catalana.

La col·lecció miscel·lània d’Antoni Bofarull-Vilar i la casa Torroja-Espuny de Reus, a càrrec de Francesc Miralpeix

La col·lecció vinculada a Antoni Bofarull-Vilar i a la casa Torroja-Espuny s’inscriu en la tradició de les col·leccions familiars formades al llarg de diverses generacions. Aquest tipus de conjunts sovint apleguen objectes artístics, documents, llibres i testimonis materials de la vida domèstica, i permeten estudiar tant les pràctiques de col·leccionisme com la història social i cultural de les famílies que els van constituir.

El llegat documental de les famílies Vilar i Bofarull permet aprofundir en la memòria d’aquestes nissagues, les seves relacions socials i econòmiques, i la història de l’habitatge i del patrimoni privat a la ciutat. Es tracta d’una col·lecció especialment valuosa per la seva dimensió familiar i històrica que, més enllà del valor individual dels objectes, permet entendre com es formen, es transmeten i es transformen els patrimonis privats al llarg del temps.

Set investigacions, set aproximacions a la història del patrimoni. Des de la pintura japonesa fins a la fotografia, passant per les antiguitats, la bibliofília i les grans col·leccions privades, la jornada va tornar a posar de manifest la importància de la recerca documental per identificar, contextualitzar i reconstruir la trajectòria dels objectes i dels seus col·leccionistes.

Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
© Arxiu Fotogràfic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (RACBA)

Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges

Ajuda’ns a difondre-ho

Publicada

a

, ,

per

Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *