En el marc del Pride Sitges 2026, els Museus de Sitges presenten una Peça del Mes especialment significativa: el Minotaure de Costus. Una obra que ens convida a explorar les relacions entre creació artística, identitat, llibertat i memòria.
Signada per Juan Costus —nom artístic compartit amb Enrique Naya—, la pintura forma part de l’univers visual desenvolupat per una de les parelles creatives més singulars de la cultura espanyola de la transició. Costus no només va participar en la renovació estètica associada a la Movida madrilenya, sinó que va convertir la seva pròpia manera de viure en una proposta artística oberta, híbrida i profundament contemporània.
L’obra seleccionada ens situa en un moment especialment intens de la seva trajectòria: l’estada a Mèxic entre 1982 i 1983. En aquest context apareix una sèrie dedicada al Minotaure, figura que Costus transforma radicalment. Lluny del monstre violent de la tradició clàssica, aquest Minotaure és una criatura serena, pensativa i vulnerable. El mite deixa de parlar de por i exclusió per convertir-se en una metàfora sobre identitats obertes, sobre la convivència de diferències i sobre la possibilitat d’habitar espais intermedis.
Costus, un tàndem creatiu i vital
Rere el pseudònim Costus trobem la parella artística formada per Enrique Naya Igueravide i Juan José Carrero Galofré que ocupa un lloc central dins l’imaginari de la Movida madrilenya. Però la seva obra va molt més enllà d’aquella etiqueta generacional, amb un treball va construir un llenguatge propi capaç de combinar cultura popular i alta cultura, ironia i emoció, tradició i contemporaneïtat, en una proposta visual que continua sent sorprenentment actual.
Naya i Carrero es van conèixer a l’Escuela de Artes y Oficios de Cadis, d’un van traslladar-se a Madrid. Una ciutat que va convertir-se en l’escenari principal del seu projecte compartit i acollint la seva residència a la capital: la Casa Costus. Un espai que va transformar-se en epicentre de la nova cultura urbana de la transició, acollint artistes, músics, cineastes i creadors que acabarien definint una nova sensibilitat estètica i social. Un ecosistema artístic i dissident.
La Peça del Mes de juny dels Museus de Sitges ens convida a descobrir una obra singular d’aquest tàndem creatiu i vital de finals del segle XX. Un Minotaure signat per Juan Costus, que més que una simple pintura és una finestra a un moment històric de transformació cultural, llibertat creativa i experimentació estètica que va marcar els primers anys de la democràcia.
Una obra que ha estat presentada per l’historiador de l’art Víctor Ramírez Tur en el marc de l’agenda d’activitats de la Sitges Art Pride 2026 als Museus de Sitges, i que us convidem a descobrir.
Una Peça de Costus a la Peça del Mes
El Minotaure que protagonitza aquesta Peça del Mes forma part d’una etapa especialment significativa de la seva trajectòria.
L’obra va ser creada durant la seva estada a Mèxic entre 1982 i 1983, un període breu en que el contacte amb el context azteca va ampliar els seus referents i va introduir noves tensions formals dins la seva pintura.
Aquí apareixen amb força influències que Juan reconeixia obertament: l’expressivitat dels fauvistes i dels expressionistes alemanys, la fragmentació formal hereva del cubisme, determinades lectures del primitivisme i, sobretot, una atenció sostinguda cap a Picasso.
A aquestes influències europees s’hi suma una descoberta fonamental: el muralisme mexicà. L’impacte de figures com Diego Rivera es tradueix en una pintura més directa, més física i amb una presència cromàtica encara més intensa. Aquest Minotaure està realitzat amb pintura acrílica però incorpora un element especialment característic de Costus: l’ús d’acrílics fluorescents que reaccionen davant la llum ultraviolada.
De lamateixa manera, els colors fluorescents connecten la peça amb la cultura visual dels neons, amb la psicodèlia dels anys seixanta i setanta i amb les noves formes de consum visual pròpies de la societat contemporània. L’obra canvia segons les condicions de visió i converteix l’experiència estètica en una situació activa.
Però és sobretot el tema escollit el que converteix aquesta peça en una obra especialment suggeridora. El Minotaure és una de les figures més recurrents de la història de l’art modern. Tradicionalment apareix com una criatura monstruosa associada a la violència, al desig incontrolat o a la força destructiva. Picasso en va fer una de les seves grans metàfores creatives i sexuals.
Costus, en canvi, opera una transformació radical. El seu Minotaure abandona qualsevol idea de monstruositat amenaçadora. No és un ésser agressiu ni una bèstia condemnada. És una figura tranquil·la, contemplativa, fins i tot vulnerable.
La seva corporalitat es presenta híbrida i oberta. En diverses obres de la mateixa sèrie conviuen atributs sexuals masculins i femenins, generant una anatomia que desafia classificacions simples. Aquesta relectura permet entendre la sèrie com una autèntica actualització contemporània del mite.
El monstre deixa de representar allò que cal eliminar per convertir-se en un espai de possibilitat. Des d’una lectura contemporània, aquest Minotaure es pot interpretar com una figura queer: una identitat que escapa de les fronteres fixes del gènere, del cos i del desig.
Pintura acrílica sobre fusta contraplacada
Museu de Maricel, Sitges. Fons Maricel
Aquesta lectura resulta especialment significativa si es posa en relació amb la pròpia trajectòria vital de Costus. Tot i que els artistes van evitar integrar-se en discursos polítics identitaris explícits, la seva història forma part dels processos d’obertura i visibilització del col·lectiu LGTBIQ+ durant la transició.
I és aquí on apareix Sitges. Durant els darrers anys de les seves vides, Enrique i Juan mantenien una vinculació estreta amb la ciutat. En aquell context es produiria un episodi especialment dur: després que el propietari de la seva casa conegués estava que Enrique vivia amb sida, els va impedir l’accés a l’habitatge canviant-ne el pany. Fet que els artistes van denunicar i portar als tribunals i que va culminar amb un punt i final conegut i dolorós
Enrique moriria el maig de 1989 per complicacions derivades de la seva malaltia i, només un mes després, Juan se suïcidaria a Sitges. Fets que, traslladats fins als nostres dies, fan que el Minotaure sembli contenir moltes d’aquelles tensions.
Bibliografia bàsica
ALCAIDE, Jesús (coord.). AIDS: A Silenced History in the Balearic Scene. Palma: Fundació Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, 2024.
COSTUS (Juan Carrero = Enrique Naya). 1978–1981. Madrid: Costus, s. f.
EL PAÍS. «Un enfermo de SIDA demanda al dueño de su casa por discriminarle», El País, 28 de juliol de 1988. En línia: https://elpais.com/diario/1988/07/28/sociedad/586044007_850215.html [consulta: 25 de maig de 2026].
PÉREZ MANZANARES, Julio. Costus: You Are a Star. Pintura de corte (kitsch) en el Madrid de «La Movida». Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 2016.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari