Al llarg dels anys, han estat nombroses les ocasions en què els Museus de Sitges han reivindicat el vidre com a peça d’art i remarcat les diverses col·leccions on ocupa un espai destacat, sent una de les més recents el fons Alfons Macaya. Una de les millors col·leccions de vidre de Catalunya, que va entrar a formar part del Museu de Maricel com a dipòsit extern i es va presentar al públic arran de l’exposició ‘Els museus creixen. Noves incorporacions als fons’ d’octubre de 2022 a novembre de 2023.
El fons Alfons Macaya aplega un ampli ventall de peces amb una voluntat gairebé enciclopèdica. Hi podem trobar des de vaixelles i recipients a peces d’ús domèstic i ornamental o peces antigues i proto-vidre, que abasten des del segle VIII aC fins a inicis del segle XIX. Una gran col·lecció que mereix un estudi aprofundit i que ja va tenir protagonista l’any 2022 a través d’una gerra esmaltada que va protagonitzar La Peça del Mes dels Museus de Sitges.
Anys més tard, i reforçant la integració del fons Alfons Macaya en el relat de les col·leccions del Museu de Maricel, una altra de les seves obres pren la paraula a La Peça del Mes. Es tracta d’una fruitera de vidre bufat amb decoració glaçada i gravat a punta de diamant que protagonitza La Peça del Mes de febrer de 2026 i ens convida a mirar de prop una obra potser invisibilitzada, però de gran riquesa en l’àmbit de les arts decoratives.
Més enllà de la seva delicadesa formal i del virtuosisme tècnic que combina el bufat, el glaçat i el gravat, aquesta peça permet reivindicar la presència del vidre com a patrimoni significatiu dins els fons museístics de Sitges, on conviuen objectes que testimonien l’excel·lència artesanal, la cultura material i el gust decoratiu d’una època.
En aquesta ocasió, la ponència ha correspost a Marta Golobardes Subirana, conservadora-restauradora de béns culturals especialitzada en arts del foc (vidre, ceràmica i metall). Golobardes és llicenciada en Belles Arts, màster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració per la UB i professora associada del grau en Conservació-Restauració de la mateixa universitat. Una veu més que contrastada per a l’estudi d’aquesta peça concreta.
Una nova peça de vidre del fons Alfons Macaya
Estem davant d’una fruitera de vidre bufat, transparent, de tonalitat melada verdosa, decorada amb vidre glaçat i gravat a punta de diamant, que destaca per la seva gran qualitat tècnica i refinament formal.
Una obra d’art en vidre formada per un plat amb peu troncocònic que s’inscriu dins els vidres ‘à la façon de Venise’, produïts a Catalunya i Europa entre els segles XVI i XVII com a reinterpretació de les tècniques de Murano. Una magnífica peça que se suma a les importants col·leccions de vidre bufat del Museu del Cau Ferrat i del Museu de Maricel.
Aquesta fruitera de vidre sobresurt per diversos motius. A més de tenir un gran valor històric i artístic, es tracta d’un objecte singular, tant la seva tipologia identificable amb noms com servidora, sotacopa o plat amb peu d d’una obra mestra per l’excel·lència de les seves tècniques decoratives.
Un element tradicionalment relegat a la cuina i a la taula que ha merescut l’estudi d’experts destacats com Josep Gudiol Ricard, Jordi Carreras, Jaume Barrachina o Ignasi Domènech, cap de col·leccions dels Museus de Sitges.
En el moment de la seva incorporació al Museu de Maricel, la peça presentava un estat de conservació delicat, amb el plat fragmentat en catorze trossos. La intervenció de conservació-restauració va incloure neteja, reconstrucció i adhesió dels fragments amb resina epoxídica especialitzada, reintegració de petites pèrdues i mesures de conservació preventiva, retornant estabilitat i llegibilitat a un objecte excepcional del patrimoni vidrier.
Fruitera en vidre bufat amb decoració glaçada i gravat
a punta de diamant (Catalunya, cap al 1600)
Museu de Maricel, Sitges. Dipòsit extern Alfons Macaya
Intervenció que va permetre recuperar la lectura material i estètica de la peça, valorant: la transparència i qualitat del vidre bufat, la delicadesa de la decoració glaçada, i la precisió del gravat a punta de diamant, elements essencials per apreciar-ne la singularitat tècnica i ornamental.
Una nova mirada a l’obra que pren encara més rellevància si es considera el paper del Dipòsit extern Alfons Macaya, espai fonamental per a la conservació, documentació i estudi de col·leccions que no sempre són visibles en el discurs expositiu permanent.
En aquest sentit, aquesta fruitera no és només un objecte singular, sinó també una porta d’entrada a un patrimoni sovint discret —el del vidre— i, alhora, una invitació a reconèixer el valor dels espais de reserva com a llocs de memòria, recerca i noves interpretacions.
Bibliografia bàsica
BENÍTEZ, Natalia. Paraloid® B-72, resines epoxy i sol- gels. Comparativa de productes per a la restauració i conservació de vidre. Treball Final de Grau. Universitat de Barcelona, 2023.
CARRERAS, Jordi. El vidre català. Col·lecció Eines i feines, vol. 8. Figueres: Edicions Brau, 2018.
CARRERAS, Jordi. «Els vidres catalans a la Façon de Venise del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona». A: I Jornades Hispàniques d’Història del Vidre (Barcelona-Sitges 30 de juny, 1 i 2 de juliol de
2000), coordinat i editat per Teresa Carreras i Rossell i Ignasi Domènech Vives, p. 143-153, Barcelona, 2021.
CARRERAS, Teresa; DOMÈNECH, Ignasi. Museu Cau Ferrat. La col·lecció de vidre. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2003.
DAVISON, Sandra. Conservation and Restoration of Glass. Londres: Butterworth-Heinemann; British Museum, 2003.
GUDIOL RICARD, José. «Los vidrios catalanes». Monumenta Cataloniae, vol. III, núm. 169. Barcelona: Editorial Alpha, 1941.
KOOB, Stephan P. Conservation and Care of Glass Objects. Nova York: Archetype Publications, in association en associació amb The Corning Museum of Glass, Corning, New York, 2006.
PHILIPPART, Jean-Paul; CURTIUS, Grand; MERGENTHALER, Markus. Frágil Transparencia. Vidrios españoles de los siglos XVI a XVIII. Dettelbach: Editorial Verlag J.H. Röll GmbH, 2011.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari