Des que l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va resoldre declarar el 2022 l’Any Internacional del Vidre (IYOG2022), han estat nombroses les iniciatives entorn de la divulgació, la recerca i l’exhibició de peces d’aquest material mil·lenari esculpit per l’ésser humà amb diferents objectius.
Un element que es pot modelar en la seva elaboració fins a assolir la rigidesa en el seu darrer nivell, i que té multitud d’usos des de l’arquitectura als envasos reutilitzables passant per l’artesania i l’art del vidre. En tots aquests entorns, la sostenibilitat del vidre és una de les seves grans qualitats, ja que conserva totes les seves propietats en cada nou procés de reciclatge.
D’aquesta permanència al llarg del temps n’han deixat constància les peces creades pels vidriers catalans al llarg dels segles. L’apreciada tècnica en el treball del vidre i la creativitat en aquesta art decorativa van fer que els mestres vidriers catalans fossin molt apreciats arreu d’Europa entre els segles XIV i XVII. Superant en molts aspectes, fins i tot, al vidre venecià.
D’ençà i fins ara, l’art del vidre ha tingut alts i baixos a casa nostra. El modernisme va donar un nou impuls a aquest material, especialment a través del vitrall català emprat per arquitectes de finals del segle XIX i principis del XX. Mentre que en les darreres dècades, la indústria va donar lloc a nous productes renovant la composició de la massa i a major producció amb la renovació de la maquinària al mateix temps que artesanes, artesans i artistes professionals del vidre van buscar llocs de trobada. El més recent, l’Associació Catalana de les Arts del Vidre (ACAV) que va néixer l’any 2007.
Coincidint amb l’Any Internacional del Vidre i amb el 15è aniversari d’aquesta entitat sense ànim de lucre, els Museus de Sitges celebren enguany dos esdeveniments que abracen el món del vidre. Tant pel col·leccionisme artístic com per la creació de peces dels vidriers catalans.
Atrapar la Llum. Mirades al vidre català contemporani
“El vidre és transparent, t’ho ensenya tot, fins i tot a mirar-lo”. Les paraules del mestre vidrier Paco Ramos, recentment jubilat, resumeixen perfectament aquest punt de trobada entre l’art i el visitant en una exposició on el vidre permet atrapar la llum i modelar-la.
La nova mostra temporal dels Museus de Sitges té per títol ‘Atrapar la llum. Mirades al vidre català contemporani‘ i es podrà visitar a la sala d’exposicions Can Rocamora fins al 14 de maig de 2023. Un esdeveniment que reuneix l’obra de catorze artistes que han treballat a casa nostra durant els darrers trenta anys, fent del vidre un mitjà d’expressió creativa amb el propòsit de reflectir i projectar la llum.
Pilar Aldana, Anna Alsina, Philippa Beveridge, Javier Blanco, Ferran Collado, Joan Crous, Quim Falcó, Lara Fluxà, Xavier Grau, Anna Marco, Stella Rahola, Pròsper Riba, Meritxell Tembleque i Javier Vidal s’instal·len a Sitges amb un total de 40 peces d’una enorme riquesa. Obres que han nascut amb diverses tècniques, com la talla, la pintura digital 3D o el polit i que veuen la llum en multitud de formes, com el vidre flotat, el vidre òptic en motlle, el vidre transparent o la pasta de vidre.
‘Atrapar la llum’ és una exposició produïda pel Consorci del Patrimoni de Sitges i comissariada pel cap de col·leccions dels Museus Ignasi Domènech, com a culminació a l’Any del Vidre. Un esdeveniment al qual acompanyen diverses propostes i activitats paral·leles.
És el cas del taller ‘La Malvasia de Sitges al got‘ del dissabte 19 de novembre al Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges o de ‘La Peça del mes‘ del divendres 25 de novembre al Saló d’Or del Palau de Maricel.
Col·lecció de vidre d’Alfons Macaya a ‘Els Museus creixen’
Actualment, la gran exposició que reuneix tota mena de públic al voltant dels Museus de Sitges ‘Els museus creixen‘. Una mostra on la pintura, el dibuix, l’escultura i la fotografia conviuen en un mateix espai amb les arts decoratives (vidre, ceràmica, mobiliari…) i amb part d’una col·lecció de nines de finals del segle XIX a principis del XX. Una de les col·leccions més importants d’Europa.
L’exposició selecciona tres-centes de les gairebé 1400 obres rebudes pels Museus de Sitges des del moment de la reobertura del Cau Ferrat i el Museu de Maricel l’any 2014. Una iniciativa que vol anar més enllà de mera l’exhibició de noves adquisicions i mostrar la riquesa de les col·leccions d’art adquirides, prestades o donades als Museus de Sitges.
Una d’aquestes singulars col·leccions artístiques va motivar la ponència ‘Alfons Macaya Sanmartí (1878–1950): L’sportsman col·leccionista de vidres’ defensada per Ignasi Doménech durant la Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionistes i Museus 2021. I ara, dos anys més tard, porta als Museus de Sitges una selecció de les seves peces dins de ‘Els Museus creixen‘ que es podrà visitar a la Planta baixa del Museu Maricel fins al 15 d’octubre de 2023.
Exemples d’un art que els mestres vidriers van treballar amb diversitat de dissenys i formes donant com a resultat objectes amb diversos dissenys i formes. Des de gerros i fruiteres a càntirs, porrons, vinagreres o almorratxes.
Estris quotidians de les més diverses èpoques convertits ens obres d’art que us convidem a descobrir. Un viatge entre la història del vidre antic i les noves aplicacions del vidre contemporani de la mà dels Museus de Sitges.
Bibliografia bàsica
Alsina Costabella, Laia (2020) Francesc Llorens i Riu, 1862-1927: fuster i ebenista, artista, antiquari i col·leccionista d’art. Barcelona: L, Llorens Ebenisteria, 2020. 260 p.
Casacuberta, Margarida (2006) Rusiñol: desconegut. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2006. 281 p.
Domènech Vives, Ignasi. (2022) ‘Alfons Macaya Sanmartí (1878–1950): L’sportsman col·leccionista de vidres’. A: Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2021. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona; Siges: Consorci del Patrimoni de Sitges. p. 103-129.
Domènech i Vives, Ignasi (2019) Museu del Cau Ferrat: catàleg de pintura i obra sobre paper. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges. 439 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari