La descoberta de l’Alhambra de Granada per part de Santiago Rusiñol respon a quelcom més que un únic episodi en el seu periple vital i artístic. Una trobada que va acabar sent una autèntica revelació.
L’any 1898, Rusiñol va viatjar a Granada i es va instal·lar durant unes setmanes a la ciutat palatina, immers en l’atmosfera atemporal dels seus jardins, patis i sales decorades amb cal·ligrafies i arabescos. Aquell entorn, carregat de memòria i espiritualitat, esdevingué per a l’artista un espai de contemplació i introspecció, que li va permetre connectar amb una estètica on natura, arquitectura i poesia es fonen de manera única.
Per a Santiago Rusiñol, l’Alhambra no era només un monument, sinó un escenari viu de silenci i llum, un territori de l’ànima. En les seves pintures d’aquest període, l’artista no busca la representació fidel del lloc, sinó que hi projecta una mirada carregada de simbolisme.
Aquest diàleg entre l’artista i l’escenari s’inscriu plenament en els valors del modernisme: el culte a la bellesa, l’exaltació de la natura, el desig d’evadir-se d’una realitat industrialitzada i urbana. Granada, en aquest sentit, es va convertir per a molts artistes modernistes en un paradís possible. Un espai de retorn a l’harmonia on, mentre alguns artistes buscaven una inspiració exòtica Rusiñol trobava una dimensió més íntima i transcendent.
A través dels seus quadres, però també dels textos que va escriure sobre l’experiència granadina, Rusiñol construeix una imatge idealitzada i profunda de l’Alhambra, no com a ruïna nostàlgica, sinó com a font viva d’inspiració. En aquest escenari de pedra i ombra, l’artista s’hi descobreix a si mateix com a pintor-poeta, capaç de captar l’essència intangible del lloc i traduir-la en formes visuals carregades d’ànima.
‘Rusiñol y la Alhambra. El despertar de un pintor poeta’
L’impacte d’aquesta experiència va travessar tota la seva trajectòria russinyolenca posterior i va fer de l’Alhambra un símbol persistent: una síntesi de natura, art i espiritualitat. Un procés en el qual aprofundeix el seminari ‘Rusiñol y la Alhambra. El despertar de un pintor poeta’ que té lloc els dies 12 i 13 de juny al Palau Carlos V de l’Alhambra de Granada.
Una iniciativa que convida a endinsar-se en l’impacte que l’Alhambra i l’univers andalusí van tenir en l’obra i sensibilitat de Santiago Rusiñol. El simposi, organitzat pel Patronat de l’Alhambra i el Generalife en col·laboració amb altres institucions reuneix especialistes en art, literatura i cultura modernista per analitzar un moment clau en la trajectòria de l’artista. La tornada de Rusiñol a Granada, a principis de 1898, amb l’objectiu de continuar pintant jardins al Generalife i a Víznar per tal de crear una sèrie de «Jardins d’Espanya» que fos alhora diversa i harmònica.
El programa inclou ponències sobre la relació entre modernisme i orientalisme, la influència de l’imaginari de l’Alhambra en la pintura simbolista, i la visió poètica de l’espai i el temps en l’obra russinyolenca. També es preveuen lectures comentades dels textos que Rusiñol va dedicar a Granada i visites guiades a espais de l’Alhambra que l’artista va immortalitzar.
El seminari es pot seguir en streaming a través del canal de YouTube del Patronato de la Alhambra y Generalife, els dies 12 de juny i 13 de juny.
D’una banda, tres membres destacats de la Universidad de Granada: José Tito Rojo, Lourdes Sánchez Rodríguez i Antonio Martín Moreno. I, d’altra banda, Ignasi Domènech Vives, dels Museus de Sitges, i Margarida Casacuberta Rocarols, de la Universitat de Girona. Dos experts coneixedors de la figura i obra de Santiago Rusiñol. Així com Francesc Quílez Corella i Mercedes Palau-Ribes O´Callaghan, co-comissaris de l’exposició homònima, ‘Rusiñol y la Alhambra: El despertar de un pintor poeta’ que té lloc al Museo de Bellas Artes de Granada del 3 de juny al 14 de setembre de 2025.
Una mostra que compta amb fins a sis obres dels Museus de Sitges, tal i com es va anunciar a la seva pàgina web. Tres obres que pertanyen a Santiago Rusiñol: Granadina (1895), Palau abandonat (1898) i Cantaora andalusa asseguda (1898). Juntament amb altres tres obres d’altres artistes modernistes: Oracions (1897) de Miquel Utrillo, Escalinata amb testos (1895) d’Arcadi Mas i Fondevila, Retratant-se (1890) feta conjuntament entre Ramon Casas i Santiago Rusiñol.
Una petita part de la mostra de l’Alhambra que compta amb desenes d’olis i dibuixos on s’immortalitzen racons emblemàtics dels seus viatges de Rusiñol a Granada.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Patronato de la Alhambra y Generalife
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari