Estar a l’avantguarda o «en primera línia» manifesta el desig d’innovar, experimentar i provocar, especialment en l’àmbit de la cultura. Va ser així com a principis del segle XX es van anar formant tot un conjunt de moviments artístics i literaris que trencaven amb el concepte clàssic de bellesa i amb la imitació de la natura.
Si les avantguardes artístiques es van caracteritzar per la revolució del llenguatge de les arts plàstiques, ja fos per expressar els nous temes d’interès en ple segle XX o per centrar l’atenció en la creativitat formal; les avantguardes literàries van destacar pel trencament amb les regles de composició i els paradigmes. Els poetes oposant-se al refinament del llenguatge i experimentant amb la tipografia i la sonoritat, i els narradors desplegant la diversitat del llenguatge per una millor construcció dels personatges.
Entre les publicacions amb major versatilitat i amplitud de mires, les revistes d’avantguarda van aconseguir un lloc destacat en la comunicació de les innovacions artístiques i literàries del país. Amb un llegat que segueix molt present en les hemeroteques.
L’estudi dels seus textos, obres i autors permet encara estudiar i conèixer nous detalls d’aquelles visions avançades al seu temps. Especialment, entre aquelles publicacions sorgides en la dècada dels anys vint, caracteritzada per importants canvis socials i culturals, en què la generació del 27 va estar molt present.
Una d’aquestes revistes dedicada a l’art i la literatura va ser ‘L’Amic dels Arts’. Publicada a Sitges entre 1926 i 1929 va arribar a aconseguir els 31 números sota la direcció de Josep Carbonell i Gener. I va aconseguir comptar entre els seus col·laboradors amb intel·lectuals tan destacats J. V. Foix, Lluís Montanyà, Magí Albert Cassanyes, Paul Éluard, Sebastià Gasch, Sebastià Sánchez-Juan, o Salvador Dalí, amb la publicació del seu primer text. Sense passar per alt la reproducció d’obra gràfica signada pel mateix Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso, Enric Cristòfor Ricart o Pere Jou.
Una revista cultural de referència
Cent anys després de la seva aparició, L’Amic de les Arts continua sent una de les principals publicacions culturals de Catalunya. Referent de les primeres avantguardes que va aconseguir reunir alguns dels artistes i escriptors més significatius de les arts del segle XX.
Una revista inicialment localista que ben aviat va incorporar crítics destacats i va reflectir corrents avantguardistes com l’expressionisme, el cubisme i el surrealisme, esdevenint símbol d’una època de revolució cultural.
Una publicació que tot i ser editada durant la dictadura de Primo de Rivera va anar molt més enllà del seu temps. L’Amic de les Arts es va expressar en català, evitant la política, però posant èmfasi en la cultura occitana, una aposta de Carbonell i Gener ja iniciada a Monitor (1921-23).
L’exposició amb cent anys d’història
L’Amic de les Arts. Art i poesia a Sitges, 1926-1929, dirigida per Ignasi Domènech i comissariada per Aitor Quiney, es divideix en dos grans àmbits: la crítica d’art i la poesia difoses a la revista, amb perspectives diverses, des de la renovació artística fins a postures més conservadores. Josep Carbonell i Gener va defensar la pluralitat d’opinions, fins i tot les contradictòries.
L’exposició de la Sala Vaixells presenta obres d’artistes avalats per la revista i d’altres rebutjats pels seus crítics. Inclou pintures, dibuixos, escultures i documents (correspondència, revistes i llibres) que contextualitzen el paper clau de la publicació en l’escena cultural.
Entre els artistes representats hi ha Dalí, Miró, Torres García, García Lorca, Gargallo i Obiols, entre molts altres. La mostra també inclou revistes com Ciutat, Gallo o ¡30-30! i el Manifest Groc (1928), amb què Dalí, Gasch i Montanyà van sacsejar el panorama artístic. Obres que provenen no només dels Museus de Sitges, sinó també d’altres museus com del MNAC, el Museu Abelló, el Museu de Manresa o el Museu de l’Hospitalet de Llobregat; institucions culturals com la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu i Biblioteca Santos Torroella, l’Arxiu de la Fundació J.V. Foix; i centres com la Fundació Margarita Mansà, la Fundación La Mirada Ingenua i la Galeria Gaspar. Així com diverses col·leccions privades.
Catàleg commemoratiu de la mostra
Amb motiu de l’exposició, els Museus de Sitges han editat un llibre-catàleg que complementa la mostra, aprofundint en el paper de la crítica artística i literària en la cultura de l’època. L’obra destaca la influència de L’Amic de les Arts en la difusió de les idees avantguardistes sobre les arts plàstiques internacionals i la poesia de la generació del 27.
Un magnífic catàleg amb articles que recullen una investigació basada en la pròpia revista i en documents originals, molts d’ells inèdits fins ara, i que trobareu a la botiga dels Museus de Sitges.
Visiteu la nostra pàgina de Publicacions.
Bibliografia bàsica
Panyella, V. (2024) ‘L’Amic de les Arts’: Art, poesia i activisme’ Vinyet Panyella Vinyet Panyella’, L’Eco de Sitges. 09/12/2024. Disponible a: https://lecodesitges.cat/lamic-de-les-arts-art-poesia-i-activisme/
Portell, S. (2025) ‘Revistes que van escriure i sacsejar ek segle XX’, L’ Avenç: Revista de història i cultura, núm. 517, p. 58-61.
Terraza, S. (2024) ‘La revista que va marcar una època’, La Xermada, núm. 58, p. 22-25.
Terraza, S. (2024) ‘Sitges homenatja la millor revista cultural’, L’Eco de Sitges, núm. 6.790, p. 38.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari