Són molt els dibuixos d’artistes modernistes presents al Museu del Cau Ferrat, on al costat de noms ben coneguts i amb nombrosa obra com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Ignacio Zuloaga, Miquel Utrillo o Isidre Nonell, en trobem d’altres que és de justícia no deixar caure en l’oblit.
És el cas de Lluís Bonnín i Martí (1873-1964), membre d’una nostrada dinastia d’argenters que també va arribar a ser il·lustrador de renom. De fet, la seva dedicació a la joieria li va aportar un gran domini tècnic que va aconseguir traslladar al dibuix. Les il·lustracions de Bonnín, d’un traç tant elegant com inquiet, n’han fet d’ell un dels dibuixants amb més originalitat del modernisme català.
El seu estil, amb una trama atapeïda de ratlles i de punts, està segurament molt influenciat per l’ús del punxó i el cisell. Mentre que la seva afició a les revistes il·lustrades parisenques van fer la resta perquè el dibuix acabés sent la seva gran ocupació en els anys del canvi de segle.
Després de la seva primera exposició al local d’Els Quatre Gats (1897) es van succeir les col·laboracions amb revistes com Barcelona Cómica, Hispania, Catalònia, L’Esquella de la Torratxa, La Ilustración Artística o Pèl & Ploma, entre els anys 1894 i 1902. Així com les il·lustracions del poema Boires Baixes, escrit per Josep Maria Roviralta.
D’Ors, Eugeni. (1902) «Boires-baixes. Poema den Joseph M. Roviralta i den Lluís Bonnin»,
a: Pèl & Ploma, núm. 85, (febrer), p. 260-269.
Precisament del període finisecular és un dibuix de Lluïs Bonnín que forma part de la col·lecció Santiago Rusiñol, al Museu del Cau Ferrat. Una obra que ha estat la protagonista de la Peça de Mes d’octubre als Museus de Sitges.
El treball ha anat a càrrec dels doctors en història de l’art Irene Gras Valero i Juan Carlos Bejarano. Autors d’un recent treball sobre aquest genial il·lustrador i dibuixant del modernisme català.
I ha estat Irene Gras l’encarregada de presentar-lo al Museu del Cau Ferrat de Sitges.
Una peça de Lluïs Bonnín que travessa el mirall
L’obra recull una escena situada dins d’un espai interior des d’on tres noies es diverteixen emmirallant-se, esplèndidament vestides i cap a peus. Imatge clarament influenciada per les revistes satíriques franceses, especialment del pintor i caricaturista Lucien Métivet, i pel japonisme com a moviment nascut a mitjan segle XIX.
La imatge que tenim davant nosaltres ens porta a rememorar la columna publicada per Josep Francesc Ràfols a La Veu de Catalunya. En ella, el crític d’art recordava Lluís Bonnín per deixar-nos “una peculiar visió, ajaponitzada potser -corresponent encara al realisme de la seva adolescència- de la dama encuriosida davant l’aparador de la vedette un xic grotesca”.
I és aquesta influència japonesa la que podem apreciar en diversos detalls de l’obra de Bonnín, tant a escala ornamental com d’aspectes compositius i formals. Particularitats que vinculen les figures de Santiago Rusiñol i del mateix Lluís Bonnín.
Dos artistes que malgrat els diversos punts de confluència entre ells, especialment la seva coincidència entorn d’Els Quatre Gats, deixen oberta la manera com va arribar l’obra concreta al fons artístic del Cau Ferrat. Adquisició sobre la qual la ponent recolza una interessant teoria que ja exposava Mireia Freixa al Catàleg de pintura i obra sobre paper. “Ens inclinem a pensar que la peça va ser adquirida, o cedida per Bonnín a Rusiñol, amb motiu de l’exposició de la Casa Ribas, ja que és l’única monogràfica de l’artista” al fons Cau Ferrat.
A l’estudi de l’obra de Lluís Bonnín encara li queden moltes altres pàgines per escriure, tal com han deixat palès alguns experts de l’alçada de Juan Carlos Bejarano, Irene Gras o Mireia Freixa. Un treball que segur que ens permetrà continuar redescobrint l’obra d’aquest gran artista.
Bibliografia bàsica
CASELLAS, Raimon. «Coses d’Art. Dibuixos den Bonnín a Can Ribas», a: La Veu de Catalunya, núm. 1212, ed. Vespre (29 de maig de 1902).
COLL, Isabel. El ressò de l’Impressionisme en el Cau Ferrat. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 1999, p. 59.
FREIXA, Mireia. «Lluís Bonnín i Martí (1873-1964)», a: Museu del Cau Ferrat. Catàleg de pintura i obra sobre paper. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2019, p. 83-86.
GRAS VALERO, Irene; BEJARANO, Juan Carlos. «Transitant entre les “boires” de l’oblit: l’il·lustrador i dibuixant Lluís Bonnín (1873-1964)», a: Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, vol. XXXIII (2022), p. 387-407.
GRAS VALERO, Irene. «Les il·lustracions de l’artista Lluís Bonnín a les revistes del tombant del segle XIX», a: Catalan Review, vol. XXXVII (juny del 2023), p. 33-56.
JARDÍ, Enric. «Quelcom sobre Lluís Bonnín i el seu art», a: Lluís Bonnin (1873-1964). Barcelona: Reial Cercle Artístic-Institut Barcelonès d’Art, 1973.
RÀFOLS, Josep F. «Benvinguda a Bonnín», a: La Veu de Catalunya (16 de gener de 1935), p. 6.
RÀFOLS, Josep F. El arte modernista en Barcelona. Barcelona: Librería Dalmau, 1943.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari