La difícil relació entre la velocitat de l’urbanisme modern i la recerca metodològica de l’arqueologia es posa de manifest quan ens trobem amb antics nuclis urbans que tots just ens ensenyen les primeres mostres d’un ric patrimoni amb segles d’història.
És el cas del conegut com a Puig de Sitges. Una petita elevació de 17 metres sobre el nivell del mar ubicada a la vila del Garraf i que disposa a ambdues bandes d’espais naturals emprats històricament per l’atracament d’embarcacions.
Amb el pas dels segles, com a port de sortida i arribada per diverses cultures i pobles, el Puig de Sitges no ha pogut evitar la petjada deixada per l’urbanisme modern. Però aquests canvis, tampoc han pogut esborrar tot un conjunt de sitges subterrànies repartides pel nucli antic de la vila. Dispòsits per l’emmagatzematge de gra, que van acabar servint per a l’abocament de peces i que han quedat preservades fins als nostres dies.
Imatge 2: Fragment de ceràmica àtica del segle IV aC (arxiu fotogràfic de Joan Garcia Targa)
Des que es va dur a terme la primera excavació arqueològica al Puig de Sitges, l’any 1988, diversos investigadors han anat dibuixant els enclavaments d’interès on s’hi trobaven aquestes sitges. Punts repartits pel carrer Major i la Plaça de l’Ajuntament, el carrer de la Davallada i el de Bernat de Fonollar (al costat dels Museus de Sitges), el d’en Bosch, el carrer Nou (especialment l’Oficina d’Atenció al Ciutadà), o els carrers d’en Tacó i de la Carreta.
Una Peça del Mes dedicada al Puig de Sitges
En trenta-tres anys han estat setze les excavacions realitzades al llarg d’aquesta privilegiada ubicació, tot i que es calcula que el Puig de Sitges podria contenir fins a un miler d’aquests dipòsits amb restes arqueològiques.
Un mapa d’aquest sorprenent espai del qual tot just veiem una petita part i que ha estat l’eix de la Peça del Mes d’agost de 2021 als Museus de Sitges. Resultat d’un treball de tres dècades que presenta l’arqueòleg, investigador i professor de la Universitat Rovira i Virgili Joan Garcia Targa.
Recorre’l permet desvetllar una altra faceta de Sitges. Una vila que a banda d’oferir un paisatge natural únic i impulsar la creativitat artística, també conté un autèntic tresor al seu subsòl.
Un patrimoni que han anat deixant des dels ibers al segle IV abans de Crist fins a l’època medieval de Bernat de Fonollar i la Pia Almoina. Període aquest últim d’on prové l’antic castell que actualment acull l’Ajuntament de Sitges, on es conserva una mostra de les troballes arqueològiques per donar-les a conèixer als sitgetans.
Seu és aquest tresor que hauria d’anar creixent amb els anys i gràcies a l’esforç conjunt.
Setze excavacions a set carrers sitgetans
Des de la primera intervenció duta a terme al Puig de Sitges i fins a l’any 2021, s’han comptat fins a setze excavacions i/o seguiments d’obres gràcies a la progressiva actualització de la normativa local d’acord amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, els promotors privats i la regidoria d’urbanisme de Sitges.
Un bon grapat de treballs de recerca arqueològica en un espai de poc més d’una hectàrea d’extensió que de mica en mica han anat guanyant ambició per tal d’arribar fins al fons de cada sitja estudiada. La gran quantitat de les quals justifica el nom de la vila de Sitges.
Imatge 2: Relació de les principals excavacions arqueològiques fetes al Casc Antic de Sitges
Arran d’aquestes excavacions s’han pogut recuperar evidències d’estructures i de materials durant les ocupacions ibèrica, romana, medieval i moderna. Corresponent totes les restes d’estructures descobertes a murs de cases, dipòsits pel premsat de raïm i magatzems subterranis.
Dels milers de fragments recuperats els de ceràmica són majoritaris, però també existeixen peces metàl·liques, ossos d’animals, i restes de llavors i molins per la molta de gra. Fragments i peces senceres, tant de producció local com procedents d’Eivissa i el sud de la Península Ibèrica, o vinguts de Grècia, el sud d’Itàlia, França o el nord d’Àfrica.
Especialment fructíferes han estat les excavacions fetes a l’Ajuntament (2001-2002 i 2016-2017), el carrer Nou (1999-2001), la Biblioteca Santiago Rusiñol (2014), el carrer Fonollar (2013), el carrer Major (2015) i el carrer d’en Bosch (2014). Sent la darrera actuació de l’any 2021 i tenint com a objectiu la delimitació del nucli antic de Sitges.
Proposta divulgativa i troballes encoratjadores
El resultat de tot aquest conjunt d’actuacions ha estat, a més d’encoratjador, molt ben rebut per la població sitgetana.
Amb una petita mostra de les troballes exposada al costat d’una de les sitges localitzades a l’Ajuntament, l’equip encapçalat per Joan Garcia Targa ha posat en marxa un espai divulgatiu inicialment obert a docents i alumnes. Proposta que tindrà continuïtat amb visites pel públic general.
Però aquests haurien de ser només els primers passos en la recerca de tots els detalls del que va ser el Puig de Sitges. Nucli que encara podria deixar al descobert detalls que a hores d’ara romanen amagats sota el sol de la Vila, com alguna estructura fortificada.
Poc més d’una desena de Sitges, del miler existent ha estat explorada. Ens quedarem només amb la primera capa d’aquesta història o anirem més enllà de la superfície?
Bibliografia
Camarós, Edgard. (2008). Neardentals a Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 40 p.
Francàs, Ramon. “Sitges pone en valor su pasado con los restos arqueológicos hallados en su ayuntamiento”. a: La Vanguardia (07/04/2021). En línia: https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20210407/6632164/ibera-medieval-moderna-sitges-restos-arqueologicos.html
Garcia Targa, Joan; Miret i Mestre, Magí i Izquierdo Tugas, Pere. (2017). “El Puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”, a: Tribuna d’Arqueologia 2014. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 135-151. En línia: http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/230924/7_El_Puig_de_Sitges.pdf
Garcia Targa, Joan. (2021). “Intervencions arqueològiques al Puig de Sitges: Biblioteca Santiago Rusiñol i Carrer Major 4-6”, a: Arqueologia de Sitges. 2a Jornada. Arqueologia del Conflicte. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, p. 142-152
Garcia Targa, Joan. (2002). Sitges fa 2000 anys. Sitges: Ajuntament de Sitges : Consorci del Patrimoni de Sitges, 46 p.
Garcia Targa, Joan i Izquierdo Tugas, Pere. (2015). “El Puig de Sitges, a la recerca de Subur”, a: Arqueologia de Sitges, 1a Jornada. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, p. 96-101. En línia: https://museusdesitges.cat/sites/default/files/i_jornades_darqueologia_2014.pdf
Izquierdo i Tugas, Pere. (2015). Seguiment arqueològic de la rasa de serveis al carrer de Bernat de Fonollar de Sitges : Garraf, 2013. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 41 p. En línia: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428166#page=1
“L’Ajuntament instal·la elements per entendre millor les visites arqueològiques al puig de Sitges”. a: Radio Maricel, 19 de febrer de 2021. En línia: http://www.radiomaricel.cat/2021/02/19/lajuntament-installa-elements-per-entendre-millor-les-visites-arqueologiques-al-puig-de-sitges/
Crèdits fotogràfics
© Arxiu fotogràfic de Joan Garcia Targa
© Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari