La història ens ha demostrat la influència de la cultura en el desenvolupament econòmic, tant des del punt de vista del patrimoni que genera com dels oficis que promou o les peces artístiques que llega. Un esforç col·lectiu que alhora que crea riquesa també il·lustra a la societat i la impregna de valors de cara a futures generacions.
No sembla agosarat dit que la relació que s’estableix entre cultura i economia és estratègica. Fet que és pot comprovar a través de llibres que amaguen la mestria i l’art en cadascuna de les seves pàgines. I ho podreu comprovar si visiteu aquests dies l’exposició del Museu de Maricel de Sitges: ‘El Llibre català en temps del modernisme‘.
Dues de les èpoques més brillants de l’art català van ser el període del segle XVIII al XIV, amb el gòtic, i els anys a cavall entre el segle XIX i el XX, amb el modernisme. I aquests van ser precisament dos moments de fortalesa per l’economia catalana i l’esperit nacional.
El llibre en un dels períodes artístics més rics
L’exposició ‘El Llibre català en temps del modernisme’, comissariada per Aitor Quiney i Eliseu Trenc, i oberta al públic al Museu de Maricel fins al 25 d’abril de 2021, ofereix nombrosos exemples de l’impacte de l’art modern català en un segment cabdal pel nostre país: el món del llibre.
Una acurada mostra centrada en com el modernisme català va impulsar la creativitat artística, va despertar la imaginació del lector i va motivar als intel·lectuals en l’embelliment de la vida quotidiana a través d’il·lustrar, enquadernar i editar publicacions de l’època.
En paraules d’Eliseu Trenc, comissari de la mostra, el modernisme va reunir al voltant del món del llibre “grans editorials amb impressors molt innovadors i diversos artistes que eren alhora pintors i poetes, com Apel·les Mestres, Alexandre de Riquer, Adrià Gual o Santiago Rusiñol“.
“D’aquest conjunt de personatges sorgeix un moviment interessat a fer del llibre un objecte d’art, i que més enllà del contingut de l’obra fa atenció al volum en si“, afegí Eliseu Trenc tot recordant la importància del títol de l’exposició “ja que el modernisme no és un estil” i aquesta exposició mostra l’evolució del llibre durant un llarg període de temps.
D’una banda, “des de l’any 1874 al 1886 tenim un primer moviment que Alexandre Cirici batejà amb el nom d’esteticisme, però que no podem dir modernisme perquè encara no havia trencat amb el realisme precedent, però que ja demostra l’interès per un llibre que s’ha de decorar“, recalca Eliseu Trenc.
Donant pas, posteriorment, al que seria el llibre català durant el modernisme. I posant en relleu un tipus de treball que mereix la nostra atenció: la relligadura artística. Obres sorgides de tallers artesans que habitualment romanen disperses pel territori i que aquesta exposició dels Museus de Sitges reuneix de manera excepcional.
Volums que hauríem d’anar a consultar a grans biblioteques, arxius, museus i llibreries s’han reunit en un únic espai: “Llibres que sent artesanals i únics suposaran una revelació per molta gent“, apuntà Trenc, i que veuran tots aquells que aprofitin per apropar-se al Museu de Maricel fins al 25 d’abril.
Una triple exposició que combina art, il·lustració i bibliofília
Un dels reptes de tota exposició rau a mostrar a través de les parets, i va ser aquí on els organitzadors de “El llibre català en temps del modernisme” es van plantejar una triple exhibició.
D’una banda, es mostren exemplars originals dels llibres a través de vitrines que permeten apreciar les cobertes, l’interior i els detalls de cada volum. “Demostrant que els llibres originals són molt més grans que les il·lustracions que contenen“, assenyalà Eliseu Trenc, “i permetent veure la diferència entre el dibuix exposat a la paret i la seva reproducció continguda dins del volum corresponent“.
D’altra banda, aquesta exposició suposa un segon repte: “l’existència de molts cartells per cada llibre“, recordà Trenc. Un desafiament, per les limitacions de l’espai i la necessitat de connectar permanentment l’obra i el fragment il·lustrat, que va ser ben resolt.
Mentre que, en tercer lloc, la mostra recorda l’exhibició del món del llibre dins la pintura. Un objecte que el quadre de Santiago Rusiñol “Novel·la romàntica” (1894) situa al centre de l’obra en mans de la dona lectora que és la imatge iconogràfica de l’exposició.
“Un quadre molt simbolista on el llibre permet entrar en un altre món“, en paraules d’Eliseu Trenc, permetent al lector i ara també al visitant evadir-se de la realitat i entrar en el món dels somnis.
Noms propis a “El llibre català en temps del modernisme”
En el seu afany per mostrar el llibre com objecte d’art durant el modernisme, els Museus de Sitges reuneixen algunes obres excepcionals.
Entre les imatges més representatives de l’exposició, el Museu de Maricel exhibeix il·lustracions de Miquel Utrillo i Morlius per a l’obra “Oracions” de Santiago Rusiñol editada l’any 1897 per Tipografia “L’Avenç” de Massó, Casas & Elías. O el llibret de “La Fada“, de Jaume Massó Torrents i música d’Enric Morera, també editat per “L’Avenç” el 1897, que compta amb il·lustracions d’Alexandre de Riquer.
També hi trobareu el drama poètic “Boires baixes“, escrit per Josep Maria Roviralta Alemany, amb il·lustracions de Lluís Bonnín i partitures d’Enric Granados. Una obra editada per Oliva a Vilanova l’any 1902. O un llibre amb cent quaranta anys d’història, “Fortuny: noticia biográfica crítica“, amb text de José Yxart, foto-gravats de Goupil i gravats al zinc de Guillaume i Thomas. Una peça de col·leccionista editada per la barcelonina Tipografia-Litografia de Celestino Verdaguer l’any 1881.
amb música d’Enric Morera i poemes de Jaume Massó
(Sitges, 1897) Litografia sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Algunes obres úniques i altres veritables rareses de bibliòfil. A banda de llibres publicats industrialment per històrics de Barcelona, com Montaner y Simón (1861) o Espasa Hermanos y Salvat (1869). O impressors de renom com Josep Thomas (1880), Tipografia L’Avenç (1891) o Oliva de Vilanova (1899).
Sense oblidar els grans del cartellisme modernista català que aquí representats amb obres d’Apel·les Mestres o Adrià Gual. O poemaris escrits i il·lustrats per artistes excepcionals, com “Fulls de vida” escrit per Santiago Rusiñol i il·lustrat per Ramon Pichot (Tipografia “L’Avenç”, 1898), “Llibre d’horas : devocions íntimas“, escrit per i il·lustrat per Adrià Gual (Llibreria d’Àlvar Verdaguer, 1899) o “Crisantemes“, d’Alexandre de Riquer (Àlvar Verdaguer i Josep Thomas, 1899). Autèntiques obres d’art total!
Noms propis i tallers artesans que van fer de l’edició de llibres una de les indústries més importants de Barcelona en temps del modernisme, amb excel·lents enquadernacions, belles il·lustracions i col·leccions d’exlibris que mereixen espai propi dins dels museus.
Bibliografia
Bohigas, Pere. “El llibre en el temps del Modernisme”. A: El Temps del Modernisme : cicle de conferències fet a la Institució Cultural del CIC de Terrassa, curs 1979-80. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1985. p. 174-186.
Casas, Marià; Falgàs, Jordi. Art en el llibre : Ex-libris del Modernisme i el Noucentisme. Girona: Fundació Rafael Masó, Ursula LLibres, 2015. 94 p.
Comadira, Narcís. La Paraula figurada : la presència del llibre a les col·leccions del MNAC. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2005. 221 p.
‘El Llibre modernista es reivindica com peça d’art a Sitges‘. 09/10/2020. A: Maricel TV Sitges. En línia: https://www.youtube.com/watch?v=YRs-EYaYDbU&t=95s
Mas, Ricard: “Modernisme impressionant”. A: Mirador de les arts. 31/12/2020. En línia: https://www.miradorarts.com/ca/modernisme-impressionant/
Quiney, Aitor; Trenc, Eliseu; Vélez Pilar. El llibre català en temps del Modernisme. Barcelona: Viena Edicions, 2020. 240 p.
Panyella, Vinyet. “Santiago Rusiñol i els llibres del modernisme” [conferència pronunciada en la sessió de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona celebrada al Cercle del Liceu el dia 12 de desembre del 2000]. A: Anuario Asociación de Bibliófilos de Barcelona: 1999-2000. p. 73-116.
Trenc Ballester, Eliseu. Les Arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Barcelona: Gremi d’Indústries Gràfiques, 1977. 241 p.
Vélez, Pilar. L’Exaltació del llibre al Vuitcents : art, indústria i consum a Barcelona. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, Arxiu Històric de la Ciutat, 2008. 310 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Deixa un comentari