Poc es pensava Santiago Rusiñol aquell 1893, quan va comprar una casa de pescadors a Déu Nostre Senyor, que algun dia hauria de ser accessible per als visitants. Va dissenyar la seva casa-taller del Cau Ferrat per als usos, l’afluència i el context d’una altra època. Més d’un segle més tard, les necessitats d’aquesta joia del Modernisme són molt diferents.
Les obres d’adequació del Cau Ferrat i de can Rocamora van culminar el 2014 amb la supressió de les barreres arquitectòniques. Però el binomi Museus de Sitges i accessibilitat ha continuat fent camí. El 2016, gràcies al programa de La Mirada Tàctil de la Diputació de Barcelona, es van adaptar vídeos amb subtítols i llengua de signes catalana (LSC). El 2019, s’hi va avaluar d’accessibilitat a museus MUSA que va donar com a resultat un informe de l’estat de l’accessibilitat als 3 espais museístics: Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel. L’estiu del 2020 vam presentar un projecte, en ple confinament i en temps rècord, a una subvenció de la Generalitat de Catalunya i això ha permès fer els avenços que us presentem.
Aquesta recent intervenció es va plantejar com un nou pas endavant cap a rebre la màxima diversitat de públic, i millorar l’experiència de tothom. Si ja és complicat aplicar accessibilitat a un edifici modern, en el cas del Cau Ferrat, el repte encara anava més enllà. Les intervencions havien de ser simples, respectuoses amb l’entorn patrimonial, poc invasives i intuïtives. En aquest sentit, vam prioritzar: la pàgina web, la senyalització i altres recursos que milloressin l’experiència de tothom.
L’Auditoria de la pàgina web dels Museus de Sitges es va fer en dues direccions: accessibilitat i usabilitat.
Per una banda, seguint les directrius d’accessibilitat al contingut de la WCAG 2.1 en el seu nivell AA; pautes d’obligat compliment per a l’administració pública. I, per l’altra, els paràmetres d’usabilitat i experiència d’usuari seguint els criteris d’arquitectura de la informació. El resultat va ser un informe, alhora tècnic i divulgatiu, que destaca les mesures d’accessibilitat que ja s’estan tenint en compte, els errors detectats i les recomanacions de millora. Alguns aspectes, com ara les descripcions de les imatges, ja s’estan resolent i l’informe també ha posat les bases per a les properes fases.
La senyalització s’ha dissenyat en 3 sentits: horitzontal, vertical i direccional.
La senyalització horitzontal és aquella que va per terra i que serveix per indicar, prevenir i donar seguretat. Segur que n’heu vist a les andanes de les estacions i a les voreres dels carrers.
Un dels grans esculls del Cau Ferrat són les escales i per això s’han utilitzat claus podotàctils a l’inici i al final dels trams, i també als accessos a l’ascensor. De fet, els materials podotàctils que es detecten amb el peu, sempre indiquen perill i per això és tan important col·locar-los allà on hi ha canvis de nivell, com els que ja hem indicat. Per tal de ser curosos amb l’entorn, ens hem decantat per uns claus d’acer adhesius que van directament i individual a terra, de manera que queden molt integrats al paviment.
Tenen només 5mm d’alçada, són arrodonits i no representen un entrebanc per caminar-hi o per a les cadires de rodes.
Per altra banda, hem senyalitzat amb cinta antilliscant translúcida cadascun dels 53 graons que ens trobem en el recorregut a peu. Aquesta mateixa cinta l’hem utilitzada per referenciar el mobiliari i els objectes que sobresurten o que estan col·locats a terra.
La senyalització vertical és la que serveix d’informació, ubicació, orientació, direcció i circulació del públic visitant.
Per començar, hem senyalitzat alguns elements que ja existien i que potser necessitaven d’una informació extra. Per exemple: l’ús de l’elevador i la manera d’accedir al museu per a persones amb mobilitat reduïda; braille als números dels armariets i les claus, i que hi ha subtítols i LSC en els vídeos.
També hem afegit rètols, en macrocaràcters a vista i braille, al costat dels ascensors. Ens ofereixen el directori general i el contingut de cada nivell de l’edifici, deixant molt clar a quina planta ens trobem i quines són les altres.
Per reforçar el sentit de la visita, hem implementat uns rètols bidireccionals, en macrocaràcters i braille, col·locats directament als extrems dels passamans. D’aquesta manera, abans de pujar o baixar l’escala, saps on ets i cap a on pots anar.
La comprensió de la circulació interior és essencial, atès que hi ha 3 edificis comunicats i en nivells diferents per un carrer amb força pendent. Can Rocamora actua com a eix vertebrador i de serveis del Cau Ferrat i del Maricel. Entre altres, és on hi ha la recepció, l’ascensor, la botiga i els lavabos, però amb entre-plantes pel desnivell del carrer. El repte d’explicar-ho a les persones cegues, ens va obligar a repensar com ho fèiem amb la resta de públics. Per això hem dissenyat un plànol-guia simplificat que permet explicar als visitants: els diferents espais, el recorregut i els serveis que es trobarà. Aquest plànol, en relleu i colors contrastats, també conté macrocaràcters i braille; d’aquesta manera, el podem compartir amb tothom. És un element que està inclòs al dossier accessible i també és un dels materials en préstec que podem trobar a la recepció.
Per tal de millorar la comunicació amb les persones usuàries d’ajudes auditives, hem col·locat 2 bucles magnètics de sobretaula: un a la recepció i un altre a la botiga. El bucle magnètic o bucle d’inducció és un amplificador de so per a les persones sordes usuàries d’audiòfon o d’implant coclear que millora la comunicació interpersonal. El sistema fa arribar la veu de la persona que parla a través d’un micròfon, amplificada i amb més nitidesa, fins al dispositiu auditiu de l’altra persona. Per complementar aquesta línia, també comptem amb bucles magnètics de collaret a recepció. Són bucles d’ús individual i que poden substituir els auriculars en persones usuàries d’ajudes auditives.
Per completar el material en préstec, hi ha lents monoculars. Es tracta d’un dispositiu regulable que amplia la imatge del que tenim a una certa distància. És molt útil per a persones amb baixa visió, però també per als que hi veuen bé i les persones en cadira de rodes, per apreciar detalls o peces a les que no ens podem apropar. En una col·lecció de col·leccions com és el Cau Ferrat, és un gran avantatge.
Al llarg del projecte, hi ha hagut molta complicitat, respecte i interès per part del museu i de la seva gent. Fins i tot s’han donat situacions divertides com ara que no gosessin trepitjar els claus podotàctils o tocar els rètols amb braille, per no fer-ho malbé. La impressió general que ens han transmès és “que no es nota gaire“. Si és així, haurem aconseguit l’objectiu: millorar l’experiència de tothom amb una intervenció eficient i mínimament invasiva.
L’accessibilitat és un camí que cal recórrer amb consciència i pas a pas. És ple de decisions, imaginació i ajustos. No hi ha un camí millor o pitjor, ni tenim totes les respostes, però paga la pena intentar-ho. Al Cau Ferrat ho hem fet, i ara els usuaris ho haureu de validar. Us hi esperem!
Mònica Surís, experta en accessibilitat i directora de la consultoria AccessLab
Deixa un comentari