Els Museus de Sitges ens conviden a reflexionar amb la mostra ‘L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat‘, que estarà present a la Sala Rocamora dels Museus de Sitges entre e l’11 de juliol i el 27de setembre de 2020. Una exposició itinerant que desvesteix la figura masculina, més enllà de mites i estereotips, tot intentant alliberar la figura femenina d’un històric empresonament.
Un joc que vol fer trontollar la imatge binària en termes de gènere, per exposar el públic la diversitat d’identitats i el posicionament igualtari. Trajecte pel nu masculi que l’espectador fa a través de les col·leccions d’art de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, formada per múltiples obres de diverses èpoques on conviuen artistes catalans de finals del segle XIX i principis del XX amb creacions contemporànies.
Exposició que estudia el paper de la dona, analitza la seva visibilitat i posa veu a les seves reivindicacions, sense defugir d’altres reptes pendents, com donar un nou paper a l’home. Tot fent una pregunta: perquè la dona accedeix nua al museu i l’home hi entra com artista?
La resposta la trobarem a partir del vuit àmbits de l’exposició.
Del ‘Nus en xarxa’ al concepte ‘Home actiu/Dona passiva’
No tan cert que els nus masculins romanen tancats a les reserves dels museus com que el protagonisme de les dones és merament passiu. Segons els organitzadors de l’exposició, els nus masculins representen una quarta part enfront del total enfront del les tres quartes parts dels nus femenins. Mentre que la presència d’artistes femenines no arriba ni al 2%, les obres fetes per homes superen el 98% del total.
Aquest desquilibri en la representació reflecteix uns estereotips de gènere entre l’home actiu i la dona passiva. Mentre l’home queda vinculat a la força i el poder, i la dona es veu limitada a ser objecte de desig.
De ‘El mite de la masculinitat’ a un ‘Heroi i màrtir’
La representació de la nuesa masculina és molt habitual en escenes mitològiques. I en la seva representació, tan històrica com alegòrica, trobem idealitzat l’home des de l’antiguitat als nostres dies. No només com a símbol de bellesa física i moral,sinó tambñe com a imatge de forçai poder.
Mentre que la iconografia religiosa de l’home nu es mou entre l’heroi i el martir, l’innocent i el sant, la majestat i la glòria.
Del ‘Cos ideal/Cos real’ a la ‘Masculinitat, erotisme i objecte de desig’
El cànon de bellesa maculina, establert en l’art grec i mantingut amb el pas dels segles i fins el neoclassicisme, s’ha basat en la còpia d’escultures antigues i en la persistència d’uns referents que només va tencar la introducció del model natural. Amb el realisme, el nu masculi deixa d’estar idealitzat i comença a respodre a realitats diferents.
Al llarg del segle XIX, i amb la crisi de la societat tradicional, comencen a qüestionar-se els estereotips de gènere. Un canvi que es fa encara més evident amb els inicis del feminisme.
De ‘L’home alliberat’ a ‘Els valors de l’home ideal’
La proposta de ‘l’home alliberat’ ens apropa a una visió contemporània, amb la representació de la diversitat i prenent distància respecte a la idea essencialista del gènere. Una obra que fuig del model excloent i treu la figura masculina de l’encasellament perquè s’expressi amb total llibertat.
Una proposta oberta que invita al públic a donar la seva opinió: Quins haurien de ser, en ordre de prioritat, els valors que defineixin l’home del segle XXI? La creativitat, el lideratge, l’empatia i/o el compromís.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Crèdits de vídeo
© Arxiu General de la Diputació de Barcelona
Deixa un comentari