Nova exposició.«L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat»

Una exposició per despullar els arquetips de la masculinitat en l’art
  • La Sala Rocamora dels Museus de Sitges acull «L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat» de l’11 juliol al 27 setembre.
  • L’exposició ofereix un recorregut pel nu masculí en les col·leccions dels museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. 

Sota el comissariat de Fina Duran i Txema Romero, la mostra «L’home nu» exhibeix peces de diverses èpoques, tècniques i formats, agrupades en vuit àmbits: des d'escultures romanes a instal·lacions de videoart contemporani, passant per retaules barrocs, porcellanes vuitcentistes, escultures, dibuixos i pintures modernistes i noucentistes, obra gràfica, fotografies, exlibris, portades de discos, còmics o, fins i tot, perfums.

Les obres exposades corresponen a alguns dels artistes catalans més destacats de finals del segle XIX i principis del XX: Marià Fortuny, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Ismael Smith, Josep de Togores, Marià Andreu, Josep Llimona, Manolo Hugué, Francesc Domingo, Antoni Vila Arrufat, Antoni Estruch, Joan Vilatobà, Joan Brull, Pere Prat Ubach, Carles Bacaflor, Francisco Torras i Armengol, Josep Rigol Fornaguera, Enric Cristòfol Ricart, Francesc Juventeny, Francesc Sitjar, Rafael Molins Marcet o Lola Anglada.

Aquestes peces comparteixen espai amb creacions d’artistes contemporanis com ara Antoni Miralda, Nazario Luque de Vera, Carlos Pazos, Francesca Llopis, Núria Güell, Mar C. Llop, Sebas Martín, Ivonne Navarro i Roberta Marrero, entre d’altres.

 Què vol dir ser home al segle XXI

La mostra es pregunta sobre què vol dir ser homes al segle XXI, des d’una mirada diversa, igualitària i interseccional però defugint el binarisme. El relat històric ens revela com a partir del segle XIX es comença a apuntar el canvi que es consolidarà en les avantguardes, que trencaran amb el cànon clàssic i representaran la diversitat de cossos, i també d'identitats i opcions. Al llarg del XX, l'home esdevé objecte de desig i l’arribada el cinema, el còmic, la música, i també la indústria del perfum i la moda, aniran construint una imatge de la masculinitat més variada. L’exposició convida a reflexionar sobre el context actual, marcat per la revifada del moviment feminista i les noves corrents de desconstrucció de les categories de sexe i gènere.

El punt de partida és l’autocrítica d’uns museus en què els nus masculins romanen amagats a les calaixeres de les reserves, i en els quals les dones queden relegades a ser protagonistes passives de les fantasies masculines heteronormatives. En aquest sentit, la mostra recull dades sobre la presència masculina enfront de la femenina en els museus que participen de la tria d’aquesta exposició, on el nu masculí representa un 25,86 % en comparació al femení, que és el 74,14 %, mentre que la presència de dones artistes és inversament proporcional amb només un 1,86 % d’obres de dones artistes exposades, enfront d’un 98,14 % d’homes.

 Nou catàleg per a una mostra de diversos fons

Coincidint amb la presentació als Museus de Sitges, s’ha publicat el catàleg de l’exposició amb textos dels seus comissaris, de la directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Mireia Rosich, i de la professora d’Història de l’Art, Maria Garganté, entre d’altres. El catàleg està disponible a la Llibreria de la Diputació de Barcelona.

 La mostra està produïda l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, juntament amb el Museu d’Art de Cerdanyola (on es va estrenar el novembre de de l’any passat) i el Museu Abelló de Mollet del Vallès. A més d’aquests dos museus també han col·laborat cedint peces els següents equipaments: Museu de Badalona, Museu de l’Hospitalet, Museu d’Art de Sabadell, Museu de Terrassa, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Thermalia - Museu de Caldes de Montbui i Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

«L’home nu» es va estrenar al Museu d’Art de Cerdanyola el novembre de 2019 i Sitges és la segon escala de seva itinerància, properament visitarà el Museu Abelló de Mollet del Vallès i altres equipaments de la Xarxa de Museus Locals.

ACTIVITATS 

  • Dissabte, 11 de juliol. De 10 h a 19 h. Jornada de portes obertes
  • Dissabte, 18 de juliol. 19 h. Racó de la Calma. Actuació de dansa contemporània. A càrrec de Sisu Coromina amb l'obra Ivonne Navarro "L'home alliberat"
  • Dissabte, 5 de setembre. 11 h. Museu de Maricel. Sessió de dibuix de nu masculí al naural. Places limitades. Reserva prèvia: 93.894.03.64 ext.1

ÀMBITS

Introducció. Nus en xarxa

Aquesta exposició pretén despullar l’home, des d’un posicionament igualitari, fugint de mites i idees que també l’han empresonat, i alhora qüestionar la visió binària del gènere plantejant un concepte molt divers de les identitats.

Home actiu/Dona passiva

Històricament, la representació del nu en l’art ha reflectit els tòpics i els estereotips de gènere que la societat vinculava als sexes biològics d’home i dona: mentre que la dona és l’objecte de desig passiu —lligada també al concepte de temptació sexual—, l’home està gairebé sempre vinculat a l’expressió de la força i del poder. Les obres d’aquest àmbit ens parlen del lligam existent entre la representació de la figura masculina i el concepte de la força i la lluita.

El mite de la masculinitat

Els arquetips de la masculinitat hegemònica són definits, en la nostra cultura, per aquests personatges heroics, de força descomunal i valors morals, que han estat imitats una vegada i una altra en les acadèmies artístiques. Aquesta repetició constant ha acabat convertint un cànon clàssic en un arquetip que ens domina el gust i l’imaginari de tal manera que, probablement, continuem associant-los a la perfecció, a la bellesa i a la moralitat.

Heroi i màrtir

Ben al contrari del que es podria pensar, el Cristianisme ha representat amb abundància i generositat el nu masculí, tot i que sovint sota el sedàs del pudor i la censura. Però la iconografia religiosa també ha servit per mostrar la bellesa del cos masculí vinculat al concepte clàssic de glòria, divinitat i heroïcitat.

Cos ideal/Cos real

Des de l’art grec s’ha perpetuat un cànon de bellesa masculina que es manté immutable a través del constant retorn al classicisme del Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme. Els artistes i els aprenents copiaven les escultures antigues i les obres del passat i les prenien com a referència. Però l’evolució de l’ensenyament acadèmic, amb la introducció del model del natural, va obrir una escletxa en la representació de cossos més reals.

Masculinitat, erotisme i objecte de desig

Al llarg del segle XIX, i a partir de la crisi de la societat tradicional, fan eclosió a Occident tot un seguit de moviments que, d’alguna manera, comencen a qüestionar els estereotips de gènere. Tot plegat és evident amb l’inici del feminisme, però també amb el dandisme, que reivindica el refinament extrem i un nou model d’ambigüitat amb el triomf de l’androgin, i que no deixen de ser reaccions contra la societat establerta. Amb l’arribada de la modernitat i les avantguardes, el nu i la sexualitat es mostren de manera més explícita, i el cos masculí comença a esdevenir objecte de desig superant la genitofòbia.

L'home alliberat

Després de fer un recorregut per les obres de l’exposició i els seus plantejaments tradicionals, la proposta d’una jove artista ens apropa a una visió contemporània. Tot barrejant llenguatges artístics diferents, ens ofereix la possibilitat de despendre’ns dels equipatges que hem anat incorporant des de la infantesa i que ens parlen d’una masculinitat imposada des de la societat patriarcal. L’obra es planteja com una reflexió i com un diàleg per representar la diversitat i allunyar-nos de la idea essencialista del gènere que ens limita.

Els valors de l'home ideal

Per ajudar a trencar idees preconcebudes s'anima al públic a participar en aquesta obra interactiva que va creant a temps real una infografia a partir de «tiquets de compra» per qüestionar el que ens han anat imposant sobre els aspectes que més es valoren en l’home.

Full de sala. Català

Full de sala. Castellano

Full de sala. English

Full de sala. Français

Infografia