Maria Macià, filla del President de la Generalitat de Catalunya el Sr. Francesc Macià, acompanyada de Maria Dolors Bertran,
presidenta d’El Ram de Tot l’Any a Santiago Rusiñol, i altres dones de Sitges durant l’ofrena floral a l’artista el dia 13 de juny de 1933,
amb motiu del segon aniversari de la seva mort. El gerro de cristall va ser regalat per Maria Macià amb aquesta finalitat
Avui estic recordant El Ram de Tot l’Any, el ram que, des de la mort d’en Santiago Rusiñol totes aquestes dones formades en una associació, inclosa la que escriu, portem al Museu amb tota la cerimònia.
Potser fora hora que els homes també poguessin formar part d’aquest col·lectiu, ja que estem parlant de Sitges, població coneguda per ser un indret inclusiu, així que un reducte com aquest en què no poden participar encara segur que un dia canviarà. De fet, que durant molts anys va portar el ram va ser el nostre Joan Serra, que va traspassar no fa gaires mesos. I que porta el ram des de Ca l’Eixut, la nostra floristeria de referència pel costum, més que res pel costum, és també un home muntat amb la seva motocicleta ens porta el ram d’aquelles senyores que l’han encarregat des de casa, una opció estupenda. El dia que entrin els homes a portar el ram serà un abans i un després.
Des d’un punt de vista de vida útil del ram, és simpàtic veure com cada ram ens desperta una opinió, penseu que el gerro d’El Ram de Tot l’Any està situat just a sota de les obres d’en Pablo Picasso, allà on sempre, sempre, parem a comentar de La cursa de braus. I allà on els visitants paren a veure les obres del jove artista. I el ram està situat en un espai petit, el despatx d’en Santiago, un espai on toca el sol directament des del mar per tant, les olors de les flors i fins i tot l’aigua del Ram, del nostre ram s’ha de cuidar. Ens hem convertit en floristes.
És per això que quan veig un article sobre rams, me’l miro. I a mi que personalment m’agraden les flors allà on naixen, a la planta o a l’arbust o arbre, tinc clar que si no tenim un camp ni natura a prop, ens emportem una mica de natura cap a casa, i llavors podem gaudir dels colors, formes i olors. És precisament el moment de floració, un moment crític en el cicle vital de les plantes, la flor és aquell punt en què realitzen la transició de la fase juvenil a la fase reproductiva del seu cicle.
Com ha de ser un ram de flors ideal (en les nostres circumstàncies?). Doncs depèn del gerro, i en el Cau tenim dos gerros, els de sempre. Així que pensarem en genèric, som hauria de ser un ram homenatge pel Santiago Rusiñol?
Abans de res, això és com un joc primaveral, perquè tota persona que és membre d’El Ram de Tot l’Any pot portar el ram que vulgui, tots són igual de celebrats.
El ram hauria d’ocupar el doble del volum del gerro, és a dir, ⅓ gerro, més dos terços de flors.
La varietat de flors pot ser monovarietals o plurivarietals, d’un tipus o més. Afegiu-hi verd, unes quantes branques grans, arquejades, que donin cos al conjunt i li afegeixen volum i color a les flors, ja que li donen un toc de naturalitat, poden ser branques agafades d’una olivera, o d’un eucaliptus, les branques d’arbres a l’interior haurien de ser apropiades i gairebé invisibles, només que donin un toc natural, que no cridi l’atenció i com que tot estigui en bon estat, però es crea una sensació de confort.
Un senzill ram de branques d’eucaliptus també és agraït, perquè és molt resistent i dóna bona olor. Així que un ram de lavanda o d’herbes remeieres també és molt vàlid. Directe de casa. Un ram de menta i llimona? D’alguna manera serà un ram d’estiu, de Mojito. L’intentaré fer per a casa meva… Flors seques combinades amb branquetes d’arbre també son apreciades, i com que la creativitat és la intel·ligència que es diverteix, també sabem que quan algú fa alguna cosa bonica sempre pensem… potser jo també? Hi ha coses que són contagioses, com els virus, els badalls o la creativitat…
Les flors que sempre arriben al Cau són els tradicionals clavells, una flor típicament sitgetana, molt ben cultivada i fins i tot centre d’exposicions. Tenir clavells al Cau és tenir una mica del cor de Sitges en un gerro. Per això són importants, i sempre seran la flor preferida.
Per tant, quan us toqui portar el ram al Cau Ferrat, no tingueu vergonya en fer-ho malament, pensant que serà poc lluït, perquè no ho serà mai. El ram, això sí, reflecteix la personalitat de persona que el porta. Així que quan parlem d’en Picasso, estarem pensant en vosaltres. I us en donem les gràcies.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
© Frèia Berg, Sitges
Bibliografia
Catasús, T. (1933): “Lliurament del gerro d’El Ram de Tot l’Any a Rusiñol”, a Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, (agost de 1933), p. 247-252.
Susana Preston, Guia i Atenció al Públic dels Museus de Sitges
Deixa un comentari