Segle i mig d’imatge instantània, de l’impressionisme al cinema

La celebració dels 125 anys de la invenció del cinema ha estat aquest any en blanc i negre, pel confinament cultural. Va ser un 22 de març de 1895 quan els germans Louis i Auguste Lumière van projectar la primera película de la història en una sala de París.

Els Lumière van revolucionar la indústria i l’art de la imatge, tal i com van fer els pintors impressionistes 25 anys abans, en immortalitzar la llum i l’instant.

Louis i Auguste van aconseguir representar, en lloc d’una simple imatge, la impressió visual que projecten les coses. Anticipat-se al que assolirien cinc anys després: la fotografia en color d’un sol clixé.

Va ser així, a través dels creadors de pel·lícules al cinema o dels pintors del moviment modernista, que tot va canviar. Una revolució en color que Auguste Renoir explicava amb aquestes paraules: «Un matí, un de nosaltres es va quedar sense el negre, i va ser el naixement de l’impressionisme».

La pintura impressionista i el joc de colors

L’impressionisme va sorgir com a moviment artístic a la França de la dècada del 1870. Per mostrar, en contraposició a la rigidesa de les belles arts, una nova manera de mirar i retratar el món. Renunciant a la imatge realista per mostrar una visió impressionista i fugaç.

D’ençà fins ara, el corrent impressionista ha dominat l’art durant prop de 150 anys. Un nou estil pictòric del que han sorgit moviments artístics i renovats gèneres que han acabat exercint de catalitzadors de l’art modern.

Sent única l’estètica impressionista, el context de cadascuna de les seves obres és diferent. Així com l’impacte en la creació artística i el col·leccionisme d’art, motius centrals de l’exposició ‘El ressò de l’impressionisme en el Cau Ferrat que va tenir lloc l’any 2000 als Museus de Sitges.

Noia de blanc, de Ramon Casas i Carbó
Sitges, cap a 1891
Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusiñol

Mostra on s’establia una connexió entre els fons del Museu del Cau Ferrat i els seus referents impressionistes. Comparant la representació d’una determinada temàtica entre obres de Ramon Casas, Auguste Renoir, Théophile Steinlen o Henri de Toulouse-Lautrec, per posar alguns exemples.

La invenció del cinema i de la instantània

L’any 1881, Louis Lumière i el seu germà Auguste van fer les primeres proves per detenir el moviment en fotografies. Gairebé seixanta anys després de que Joseph Niepce crees la primera reproducció fotogràfica i nou anys després del quadre que va donar nom a l’impressionisme (‘Impressió, sol naixent’ (1872), Claude Monet), el germans Lumière van inventar la instantània.

Un descobriment donat a conèixer des del Butlletí de la Société Française de Photographie i que va despertar molt d’interès. Fins que a principis de l’any 1894, els germans Lumière van començar rodatges amb una nova càmera. I un 22 de març de 1895 van poder finalment presentar davant la Société d’Encouragement à l’Industrie Nacional la primera pel·licula de la història: “La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière a Lió“, amb només 46 segons de duració.

Anys en els que Santiago Rusiñol es va moure entre Florència, París, Sitges i Granada, en una de les seves etapes artístiques més creatives. Tot i això, d’ell també en tenim imatges cinematogràfiques. Com per exemple, les enregistrades durant una visita al Cau Ferrat a la dècada del 1920.

Bastant abans però, l’any 1903, els mateixos germans Lumière van tornar a fer història. Donant un altre salt en el món de la imatge: la fotografia a color. En emprar la tècnica d’acolorit de les estampes japoneses, amb un procediment innovador batejat com “tricromia”.

Un tercer moment important en la història de la imatge. Quan pintura, fotografia i cinema van compartir un mateix llenguatge. Tres arts que reflectien canvis en la natura, enquadrant un temps detingut i atrapant la llum fugaç del paisatge.

Una mirada que aleshores s’obria a un món de colors.

Crèdits fotogràfics

© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
© Institut Lumière. Creative Commons CC0 License

Crèdits de vídeo

© Arxiu Sebastià Giménez Mirabent, Sitges

Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges

Ajuda’ns a difondre-ho

Publicada

a

,

per

Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d