Sitges obre la porta al passat mariner de la mà de la Col·lecció d’Emerencià Roig

L’exposició ‘Emerencià Roig. De la mar al paper’ presenta el treball artístic i etnogràfic d’aquest dibuixant a Can Rocamora

Can Rocamora, la sala d’exposicions del Cau Ferrat i el Museu de Maricel de Sitges, acull la mostra Emerencià Roig. De la mar al paper, una iniciativa que posa en valor una de les col·leccions més singulars de Museus de Sitges i que aporta un testimoni excepcional del passat mariner de la vila i el conjunt del país. Emerencià Roig. De la mar al paper està produïda per Museus de Sitges i comissariada per Pere Izquierdo. La mostra –que s’inaugura demà divendres– es podrà veure fins el mes d’octubre vinent i constitueix l’avantsala del projecte d’exposició permanent a Can Falç.

Emerencià Roig. De la mar al paper exposa una completa selecció dels dibuixos que Roig i Raventós va produir al llarg de la seva vida. Aquests dibuixos constitueixen un llegat d’extraordinari valor sobre el món marí del segle XIX, que Roig va documentar amb plena consciència que estava desapareixent. L’exposició contextualitza aquesta selecció de dibuixos amb algunes maquetes de vaixells, quadres, llibres, publicacions i altres objectes del món mariner tradicional, que fan palesa la intencionalitat etnogràfica de l’autor. Es tracta de 131 dibuixos i objectes, que permeten aproximar-se al món mariner abans d’efectuar la transició a la modernitat del tombant dels segles XIX i XX. Les obres exposades pertanyen gairebé totes a la Col·lecció de Marineria Emerencià Roig i Raventós, tot i que també hi ha algunes peces de la Biblioteca Santiago Rusiñol.

L’exposició ocupa dues plantes de Can Rocamora (la sala d’exposicions i l’antiga cuina de l’edifici) i és la nova aposta expositiva de Museus de Sitges després de Ramon Casas, la modernitat anhelada, que durant tres mesos va convertir tres plantes del Museu de Maricel en escenari de l’obra de Casas i els artistes coetanis, amb un elevat èxit de públic i projecció. Ara, amb la reobertura del Museu de Maricel (que estrena, onze obres noves en la seva presentació permanent), Can Rocamora assumeix la seva condició d’espai d’exposicions amb aquesta mostra.

Els dibuixos que presenta Emerencià Roig. De la mar al paper són obres d’extraordinari valor per conèixer, amb tota mena de detalls, els oficis i les arts de la mar. Es tracta de dibuixos del mateix artista, fets en algunes ocasions en tinta i aquarel·la i en altres en carbó. Són dibuixos sobre embarcacions de tota mena, i presenten un veritable catàleg de les construccions navals del segle XIX: corbetes, bergantins, bricbarques, pollacres… però també embarcacions estranyes com els místics, o les naus mixtes propulsades alhora a vela i a vapor. En alguns casos, hi apareixen paisatges de la costa de Sitges, però també d’altres punts de la geografia catalana.

La voluntat documental i etnogràfica de Roig és ben palesa amb una reduïda i selecta mostra d’objectes de la seva col·lecció, que permeten contextualitzar el seu treball com a dibuixant científic, amb quadres de Joan Roig i Soler, Josep Pineda i Francesc Martorell, així com tres models de vaixells que formen part de la seva col·lecció. Emerencià Roig. De la mar al paper també exposa alguns objectes recollits per documentar-los, a més de publicacions seves. 

Emerencià Roig i Raventós
Emerencià Roig i Raventós (Sitges, 1881 - Barcelona, 1935) era fill del pintor luminista Joan Roig i Soler i germà del metge i novel·lista Josep Roig i Raventós. Es va llicenciar en Farmàcia a la Universitat de Barcelona (1906) i al cap d’onze anys es va retirar del negoci a causa de l’asma. Roig va dedicar tota la vida a l’estudi del patrimoni marítim català i de la marina catalana del segle XIX, fent un treball de camp exhaustiu amb gent de mar, i procurant aplegar tota la informació possible sobre la navegació anterior a l’impacte que representa la màquina de vapor. Per al patrimoni marítim català, l’obra de Roig és l’equivalent al que van representar Joan Amades –de qui va ser col·laborador– o Ramon Violant i Simorra per a l’etnologia, i Bosch-Gimpera per a l’arqueologia.

El seu treball de recerca es conserva en una sèrie de publicacions i sèries que conserven el màxim interès, malgrat els anys transcorreguts, entre les que destaquen:
L'increment de la navegació transatlàntica (1918)
Les antigues construccions de Blanes (1919)
La repoblació forestal i la Festa de l'arbre (1920)
De la vida marítima passada
Vocabulari marítim de la vila de Blanes
Vocabulari de muntanya de la vila de Moyà
Vocabulari marítim de la vila de Sitges
Blanes marítim: notes històriques (1924)
Col·lecció de termes recollits en una terrisseria de Blanes (1925)
La Pesca a Catalunya (1926)
La Marina catalana del vuit-cents (1929)

Juntament amb Joan Amades, va publicar el Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca (1924) i el Vocabulari de la pesca (1926) i, des dels seus coneixements de lexicografia, va contribuir a l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana amb llistes de paraules marineres.

En l’àmbit filològic, a més de compilar diversos vocabularis marítims, va ser el col·laborador número 1.585 de Mn. Antoni Maria Alcover en la composició del Diccionari Català-Valencià-Balear. El 1923 va ser premiat per l’Institut d’Estudis Catalans com a autor del millor vocabulari marítim.

Un any abans de morir, va publicar una obra fonamental per al coneixement de local, Sitges dels nostres avis (1934), que ha estat editada en diverses ocasions pel Grup d’Estudis Sitgetans i que ha esdevingut un dels llibres més venuts de temàtica local.

Consulta la Col·lecció de Marineria Emerencià Roig i Rraventós