Els Museus de Sitges presenten el Pla d’accessibilitat 2026–2029 per avançar cap a uns museus més inclusius

Els Museus de Sitges han presentat aquest dimecres el seu Pla d’accessibilitat 2026–2029, un document estratègic que defineix el camí a seguir per fer avançar els museus cap a un model més accessible, inclusiu i compromès amb la diversitat. Elaborat per l’especialista Andrea Granell, doctora en Psicologia i màster en Producció i Comunicació Cultural, el pla té com a objectiu garantir que totes les persones, independentment de les seves capacitats físiques, sensorials o cognitives, puguin accedir, comprendre i gaudir del patrimoni cultural en igualtat de condicions.

El Pla d’accessibilitat compta amb el suport i la subvenció de la Generalitat de Catalunya, fet que en reforça el valor estratègic i la coherència amb les polítiques públiques d’accessibilitat cultural. Concebut com una eina pràctica i realista, el document proposa un desplegament progressiu a quatre anys vista que permet avançar de manera sostinguda en accessibilitat, sempre amb respecte pel valor històric i arquitectònic dels equipaments museístics de Sitges.

El director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Txema Romero, ha assegurat que “aquest Pla d’accessibilitat representa un pas endavant molt clar en la manera com entenem els Museus de Sitges: no només com a espais de conservació, sinó com a llocs vius, oberts i pensats per a totes les persones. L’accessibilitat no és un afegit, sinó una manera de fer i de pensar el museu des de l’origen”.

Per la seva part, Andrea Granell, ha destacat que “l’accessibilitat és una cadena contínua que comença abans de la visita i continua després. Aquest pla proposa actuacions realistes, progressives i respectuoses amb el patrimoni, amb l’objectiu que tothom pugui comprendre, gaudir i sentir-se còmode dins el museu, sigui quina sigui la seva manera de percebre’l.”

El creador dels Paisatges Sonors del Museu del Cau Ferrat, Alfons Forrellad, ha explicat que “aquest projecte neix de la voluntat de traduir l’essència del Cau Ferrat a diferents llenguatges sensorials. Per exemple, el paisatge sonor del vestíbul ens ajuda a entendre l’espai no només amb la mirada, sinó també amb l’oïda, situant el visitant dins l’atmosfera original del museu”.

Finalment, des de la Fundación Ernesto Ventós, la seva directora Àngels Peris ha posat en valor que “l’olfacte té una capacitat única per connectar-nos amb la memòria i l’emoció. Incorporar una essència específica, per exemple, al despatx permet generar una experiència íntima i evocadora, que complementa el relat visual i sonor del museu”.

L’accessibilitat universal, eix central del pla

El pla adopta el concepte d’accessibilitat universal com a eix central, entenent-la com la combinació de l’accessibilitat física, sensorial i cognitiva, i incorporant també la necessitat de superar les barreres actitudinals. Aquesta mirada amplia el concepte tradicional d’accessibilitat, que va més enllà de les adaptacions arquitectòniques, i posa el focus en la comunicació, la comprensió dels continguts, l’autonomia del públic i la qualitat global de l’experiència cultural.

En aquest sentit, l’accessibilitat es planteja com una cadena contínua que inclou totes les fases de la visita: abans, durant i després. Des de la informació prèvia i la comunicació digital fins a l’experiència als espais expositius, l’atenció al públic i la relació posterior amb la comunitat. El pla parteix d’una visió inclusiva que entén que les mesures d’accessibilitat beneficien el conjunt de la ciutadania, i no només les persones amb diversitat funcional, contribuint a generar experiències culturals més clares, comprensibles i enriquidores per a tothom.

Museu del Cau Ferrat i Museu de Maricel, al centre del projecte

El pla se centra principalment en el Museu del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, dos edificis patrimonials protegits que formen part del conjunt dels Museus de Sitges. Tot i les millores impulsades en els darrers anys, la seva configuració arquitectònica presenta encara limitacions que fan necessàries intervencions curoses, planificades i respectuoses amb el valor patrimonial dels edificis.

En aquest context, la singularitat dels Museus de Sitges fins ara s’ha expressat especialment a través del desenvolupament d’audiodescripcions i de la incorporació de plafons tàctils per a algunes obres de les exposicions temporals. Aquestes actuacions han contribuït a fer els museus més sensibles a la diversitat sensorial i cognitiva, i han servit com a punt de partida per a l’elaboració d’un pla més ampli, estructurat i amb visió de futur.

El document incorpora també una lectura del context social i territorial de Sitges, un municipi amb una població diversa i amb una presència significativa de persones amb discapacitats o necessitats específiques, reconegudes o no administrativament. Aquesta realitat posa de manifest la necessitat de disposar d’espais culturals accessibles tant per a la ciutadania local com per al públic visitant.

Un procés participatiu amb el territori

Un dels elements més rellevants del Pla d’accessibilitat és el seu caràcter participatiu. La seva elaboració ha comptat amb la implicació directa d’agents del territori a través d’un focus group i de qüestionaris en línia, amb la participació de persones amb discapacitat, entitats socials, professionals de la cultura, l’educació i la salut, així com personal dels Museus de Sitges i públic visitant.

Aquest procés ha permès identificar necessitats reals, experiències de visita i propostes concretes de millora, i ha contribuït a generar un espai de diàleg i corresponsabilitat entre la institució museística i la comunitat.

39 actuacions concretes i un calendari progressiu

El Pla d’accessibilitat parteix d’una diagnosi rigorosa, basada en l’actualització de les avaluacions MUSA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i en visites tècniques als equipaments. A partir d’aquesta anàlisi, s’han definit 39 actuacions concretes que abasten àmbits com l’accés als edificis i la mobilitat interior, la recepció i els espais d’acollida, la senyalització i l’orientació, els continguts expositius i la museografia, els recursos accessibles —tàctils, auditius, visuals i cognitius—, la comunicació digital i la pàgina web, la formació del personal i els protocols d’atenció al públic, així com la seguretat i els plans d’evacuació accessibles.

Les actuacions s’organitzen en un calendari d’etapes anuals per al període 2026–2029, amb criteris de prioritat, impacte i viabilitat que permeten desplegar les millores de manera gradual i sostenible.

Cultura, benestar i cohesió social

El Pla d’accessibilitat s’inscriu en una visió més àmplia dels Museus de Sitges com a espais de benestar, salut i cohesió social, i reforça línies de treball ja iniciades en col·laboració amb entitats socials i culturals. Aquesta aposta situa els museus com a agents actius en la construcció d’una ciutat més inclusiva i alineada amb les polítiques públiques d’accessibilitat i de turisme accessible.

Aquesta mirada inclusiva s’estén també a la política d’adquisicions d’obres, on es té en compte la necessitat de visibilitzar artistes amb diversitat funcional, promovent una representació més plural i equitativa dins dels relats museístics i ampliant les veus presents en el discurs cultural.

Amb aquest pla, els Museus de Sitges fan un pas ferm cap a la transformació del model museístic, entenent l’accessibilitat no només com una obligació legal, sinó com una oportunitat per millorar l’experiència cultural de totes les persones.