A banda de la seva amistat, Ramon Casas i Santiago Rusiñol van tenir en comú que optessin per la vida bohèmia enfront de les expectatives que les seves respectives famílies havien dipositat en ells.
El modernisme els va brindar la llibertat d’experimentar i buscar inspiració més enllà de Barcelona, sent algunes de les seves travessies més recordades el seu viatge en carro per Catalunya (1889-1892) o la seva estança a París (1890-1892), recollides a través de les cròniques de La Vanguardia.
Hi ha, però, una altra destinació destacada per Ramon Casas i Santiago Rusiñol a les acaballes del segle XIX. Els seus viatges a Andalusia van permetre que ambdós artistes evoquessin la melancolia, l’exotisme i la riquesa artística d’aquelles terres.
Casas i Rusiñol van viatjar a Granada en el context d’aquestes inquietuds artístiques i vitals pròpies del modernisme català. Les seves estades granadines, motivades sobretot per la cerca de nous llenguatges pictòrics i el desig d’explorar la bellesa de l’Alhambra i els seus jardins, on van descobrir una singular riquesa cultural i paisatgística.
La presència dels gitanos a Granada durant finals del segle XIX va tenir un pes molt significatiu en la cultura i l’art de la ciutat. La seva influència es reflecteix tant en l’àmbit social com en l’artístic, en un moment històric marcat pel Romanticisme tardà i l’auge del costumisme.
Aquella Granada de finals del segle XIX encara conservava una forta empremta orientalista en la mirada estrangera. Especialment, entre els viatgers romàntics europeus que buscaven un al-Àndalus idealitzat i rodejat per les coves del Sacromonte, on la comunitat gitana tenia molta presència.
El poble calé, que vivia majoritàriament en condicions molt humils feien d’aquella zona de Granada un espai de sociabilitat, tradició oral i manifestació cultural que no va passar desapercebut als ulls de Casas i Rusiñol. Fins a tal punt que la presència gitana en l’obra d’aquests artistes mereix ser destacada, i especialment remarcada en el marc dels 600 anys de l’arribada del poble gitano a Catalunya.
Una celebració a la qual s’ha volgut sumar els Museus de Sitges, dedicant la seva Peça del Mes de setembre a dues obres signades per Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Una pintura i un dibuix protagonitzats, respectivament, per un home i una dona de la comunitat gitana granadí, que han estat estudiats i exposats per l’escriptor, crític literari i comissari d’exposicions Julià Guillamon.
Una presentació que us convidem a recuperar a través dels canals dels Museus de Sitges.
Casas i Rusiñol reten tribut al poble gitano
La presència de l’art català a Granada ha quedat ben palesa a través de l’exposició Rusiñol y la Alhambra. El despertar del pintor poeta que va tenir lloc al Museo de Bellas Artes de Granada entre el 2 de juny i el 14 de setembre de 2025. Així com en el seminari organitzat pel Patronato de la Alhambra y el Generalife.
Primera exposició monogràfica que l’Alhambra dedica a Santiago Rusiñol. Tot i que no se centra únicament en ell, ja que abraça tot l’entorn artístic català a través de creadors coetanis de Rusiñol i d’influences compartides amb ells per tal de mostrar la interacció entre Catalunya i Granada, tant en imatge com en sensibilitat artística.
En aquesta ocasió, La Peça del Mes ve a recordar una d’aquestes peces exposades a Granada al costat d’una altra amb la que comparteix espai al Museu del Cau Ferrat de Sitges.
La primera d’elles, el dibuix d’una cantaora andalusa asseguda fet per Santiago rusiñol al granadí Cafè Sevilla l’any 1898. La segona, una pintura feta per Ramon Casas a un emblemàtic gitano vestit com a l’època de la tauromàquia de Goya i que data d’entre 1883 i 1884.
Imatge 1: Gitano granadí, de Ramon Casas i Carbó
(Granada, setembre 1883-març 1884) Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Imatge 2: «Cantaora» andalusa asseguda, de Santiago Rusiñol i Prats
(Granada, 1898) Dibuix a llapis carbó, pastel i tinta polvoritzada sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
El gitano granadí de Casas és un quadre on es mostra un mosso vestit amb una indumentària tradicional. I, tot i això, el protagonista conserva una enorme dignitat i serenitat, i aconsegueix transmetre la seva identitat i caràcter. Retrat psicològic fet pel pintor en una etapa primerenca que permet copsar la diversitat social a través del color i l’expressió del retratat.
La cantaora de Rusiñol, per la seva banda, representa una dona andalusa asseguda que tot i estar reposant no perd la seva força interior, l’actitud ferma i l’aparença concentrada. L’artista capta el posat decidit i expressiu d’una cantaora gitana, defugint dels tòpics i abraçant la màgia per captar el ‘duende’ flamenc amb tota la seva intensitat.
Dues obres que s’aparten del tòpic romàntic per oferir una nova visió d’acord amb la sensibilitat modernista. Un cant al sentiment i a l’art d’un poble mil·lenari com és la comunitat gitana.
Bibliografia bàsica
CONDE GONZÁLEZ-CARRASCOSA, A. «Chorrojumo», a: Granadaiflamenco: Revista de Actualidad, investigación y eventos flamencos de Granada, 10 de gener de 2013.
GUILLAMON, J. «Juli Vallmitjana i el flamenc», a: Nonell, Vallmitjana i els gitanos. Barcelona: Edicions
de 1984, 2026 (en premsa).
LEBLON, B. Els gitanos d’Espanya. Recerca sobre els diversos aspectes de la qüestió gitana. Barcelona:
Alda Talent, 2004.
QUÍLEZ, F. «La temàtica gitana a Nonell. La superació de l’estigma racial i social», a: Quílez, F.; Vallès, E.
Nonell. Visions des dels marges. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2020.
QUÍLEZ, F.; PALAU-RIBES, M. Rusiñol y la Alhambra. El despertar de un pintor poeta. Granada: Patronato de
la Alhambra y Generalife, 2025
SÁNCHEZ SAULEDA, S. «Ramon Casas i Laureà Barrau: crònica d’un viatge a Granada i d’un retrat a Tom Roberts (1883-1884)», a: Emblecat. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, núm. 4, 2025.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari