En els últims mesos, la salut mental s’ha situat en el centre del debat polític i social, tant pels problemes ocasionats pel confinament com arran de la retirada d’alguns esportistes d’elit.
Desestigmatizar les malalties i trastorns mentals i donar-hi visibilitat és un dels principals reptes que tindrem per davant en la postpandèmia. Una estratègia a llarg termini en la qual hauriem de començar a treballar urgentment, ja que els seus devastadors efectes es deixen sentir en un percentatge creixent de la població.
Amb motiu del Dia de la Salut Mental, el 10 d’octubre, seran molts els que recordaran els estralls de l’ansietat i l’estrès entre aquelles persones que necessiten una atenció especial, des de la gent gran als joves. Sense oblidar als sanitaris, que han posat tot el seu esforç per fer front a la pandèmia des de la primera línia.
Però, com hem recordat, les conseqüències de les malalties i els transtorns mentals poden afectar a qualsevol de nosaltres. I casos com el de Simone Biles, ens recorda la fragilitat de l’esser humà davant la pressió a la que en ocasions ens veiem sotmesos.
Però, podríem des dels museus ajudar a superar aquests problemes? Molts experts coincideixen en afirmar-ho. Apropar-se a l’art pot ajudar a gestionar l’estrès i les emocions, amb un tractament que ofereix benestar físic i mental.
A mitjans del 2020, desenes de museus catalans es van sumar a la proposta de RecuperART-19. Una iniciativa del Institut Català de la Salut (ICS) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per millorar l’estat emocional dels sanitaris y altres professionales de la salut arran del efectes de la Covid-19.
Superat el primer any des de la seva posada en marxa, el balanç és molt positiu pels Museus de Sitges. Amb més de 260 visitants inscrits fins a finals d’agost, els participants en la proposta integrada pel Museu del Cau Ferrat i el Museu de Maricel han situat a Sitges al capdavant de les estadístiques del país.
Per aquells que encara dubteu dels beneficis de l’art per la salut, us convidem a fer un repàs a algunes de les seves virtuts.
Art com a eina per afrontar estrés i ansietat
En el món actual, l’art ha esdevingut element essencial perquè ens apropa al sentit de la vida. I la resposta del públic durant els primers mesos de la pandèmia ho ha demostrat des del primer dia de confinament.
Igual que altres mecanismes, l’art té el poder d’aguditzar i fins i tot acréixer les nostres capacitats. Podent compensar certes flaqueses innates del nostre intel·lecte, a les quals podríem dir febleses psicològiques, i esdevenint un element terapèutic capaç de guiar, estimular i consolar a l’espectador. A més d’ajudar-lo a convertir-se en una millor versió d’ell mateix.
Com a eina, l’art és una extensió del cos que igual ens permet realitzar un desig com ens facilita superar els moments de feblesa. Veiem un exemple. Una ampolla és la resposta a una necessitat i, al mateix temps, a la incapacitat de poder transportar aigua. Per a descobrir el propòsit de l’art hem de preguntar-nos què ens resulta tan difícil fer amb la nostra ment o com podriem connectar amb les nostres emocions. Si trobem la resposta, l’art serà el company de viatge perfecte per superar qualsevol barrera mental.
Encara que tots nosaltres podem donar alguna resposta a partir de la nostra pròpia experiència, l’assagista Alain de Botton i l’historiador John Armstrong van identificar fins a set funcions de l’art. Veiem-les una a una.
Preservar el record
Ser conscients de la fragilitat de la memòria ens angoixa enormement. No obstant això, l’art pot ser un bon antídot amb capacitat per a preservar les experiències personals i el record col·lectiu de diferents èpoques.
Donar esperança
Per sobre del talent, és l’optimisme qui ens permet dur a terme les accions. La diferència entre l’èxit i el fracàs depèn només del nostre sentit del que és possible i és en l’art on trobem una font d’esperança.
Dignificar el dolor
Som éssers de naturalesa contradictòria i l’art ens ajudar-nos a expandir la nostra capacitat per a tenir emocions positives, com l’esperança. A través de la sublimació podem transformar experiències comunes, com la tristesa, per fer-ne una cosa noble i donar a les emocions negatives una expressió social.
Facilitar l’equilibri
L’experiència personal fa que en mostrar les nostres emocions ens inclinem cap a un o l’altre costat. No obstant això, l’art és capaç de posar-nos en contacte amb dosis concentrades dels nostres temperaments absents, la qual cosa pot ajudar a equilibrar en certa manera la nostra interioritat.
Guiar en l’autoconeixement
Constantment tenim intuïcions, sospites, reflexions vagues o emocions trobades que som incapaços de definir. No obstant això, determinades obres d’art ens permeten connectar amb alguna cosa que hem sentit, però no havíem reconegut amb claredat. L’art pot ajudar-nos així a conèixer-nos.
Acumular experiències
En caure en uns certs prejudicis podem arribar a rebutjar costums, persones, llocs i èpoques pel seu context o la manera en què connectem amb ells. L’art és una acumulació d’experiències d’uns altres, presentada de forma organitzades i definida, i això pot acostar-nos a coses noves que enriqueixin els nostres horitzons.
Apreciar el quotidià
La nostra infelicitat ve marcada per la dificultat de percebre allò que ens envolta, perdent de vista el valor del que està davant nosaltres i anhelant la imatge idíl·lica d’altres llocs. L’art ens permet reavaluar el que admirem o estimem, i ens convida a parar atenció als fets quotidians.
Propostes terapèutiques dels Museus de Sitges
Fer o participar de l’art, en qualsevol de les seves manifestacions contribueix significativament a la salut psicològica. L’art és una gran font de benestar per a tots i pot suposar una via terapèutica per a persones amb transtorns mentals, des de la depressió i l’ansietat a l’estrés o les dependències.
Els Museus d’Art de Catalunya han dut a terme diversos programes per tal d’ajudar en el benestar emocional de les persones, especialment d’aquell públic que més ha patit les conseqüències de la pandèmia. Podem distingir, entre les activitats desenvolupades pels Museus de Sitges, dues tipologies diferents i alhora compelmentàries.
El programa RecuperART-19
L’objectiu de RecuperART-19 és la millora del benestar emocional dels professionals sanitaris a partir d’un programa que combina art i ciència. Superat el primer any des de la seva creació, aquest programa compta ja amb la participació de setze centres, entre els que destaquen els Museus de Sitges.
La proposta sitgetana encapçala les estadístiques de RecupeART-19 per numero total d’inscripcions. Professionals que vinguts d’arreu de Catalunya han pogut visitar el Museu del Cau Ferrat i el Museu de Maricel des de l’estiu de 2020.
Una visita que compta amb un material d’acompanyament format per una guia de les obres suggerides i una llibreta on prendre notes sobre l’experiència. Però que, alhora, també permet visitar la resta de sales dels museus i gaudir de les seves exposicions.
Ocasió perfecta per apropar-se a un dels màxims exponents del fauvisme a través de ‘Miquel Villà. La pintura sense atzar‘ fins al 26 de setembre de 2021 o celebrar els 150 anys del naixement d’un dels grans noms del postimpressionisme amb ‘Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París‘ fins al 10 d’octubre de 2021.
Píndoles, jocs i discursos d’art
Durant els mesos en que han estat separats dels visitants, els Museus de Sitges han abocat molts esforços a mantenir el vincle amb el seu públic. Una estratègia en la que la tecnologia ha estat element fonamental.
Píndoles d’art
Mitjançant el canal de Youtube, els Museus de Sitges han ofert a l’audència petites píndoles artístiques que permeten conèixer les seves col·leccions, participar en els seus tallers familiars o trobar simplement una finestra oberta a l’art per a tots els públics.
El videojoc OWW.IO
L’aplicació de la gamificació als museus facilita al visitant l’assimilació, adquisició i domini d’habilitats mitjançant la pràctica i la resolució de problemes. A més de la personalització de l’experiència museística. Des dels Museus de Sitges s’ha llançat el videojoc gratuït “Occupy White Walls” http://oww.io, que incorpora dos centenars d’obres lliures de drets de les col·leccions sitgetanes i permet obrir una seu paral·lela on desenvolupar activitats de difusió de tot tipus.
Museu en clau de gènere
La darrera edició del Dia Internacional dels Museus ens convidava a “recuperar i reimaginar” aqusts equipaments. Fer del museu un espai obert a la reivindicació i la inclusivitat obliga a resoldre deutes històrics com el de donar major visibilitat a les dones artistes. En línia amb aquest discurs en clau de gènere, els Museus de Sitges han presentat el nou recorregut ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat’.
Conjunt de propostes que permet a tots els públics apropar-se als Museus de Sitges i, gaudint de l’art, afavorir la bona salut mental.
I és que algunes grans capitals, com Brussel·les, no han dubtat a incloure els museus entre els tractaments per fer front a l’estrès. “S’ha demostrat que l’art és bo per a la salut mental i física“, ha defensat la seva regidora de cultura i turisme, Delphine Houba.
Bibliografia
Altell, Gemma. “Joves i salut mental: ¿què ha fet aflorar la pandèmia?”. a: El Periódico, 20 de d’agost del 2021. En línia: https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20210820/joves-salut-mental-pandemia-exito-articulo-gemma-altell-12003957
Boffey, Daniel. “Brussels doctors to prescribe museum visits for Covid stress”. a: The Guardian, thursday, 2 September 2021. En línia: https://www.theguardian.com/world/2021/sep/02/brussels-doctors-to-prescribe-museum-visits-for-covid-stress
Calvet, Anna. ‘“RecuperArt-19”: quan l’art és capaç de curar’. a: Blog del Museu Nacional d’Art de Catalunya. 22 d’abril de 2021. En línia: https://blog.museunacional.cat/recuperart-19-quan-lart-es-capac-de-curar/
De Botton, Alain; Armstrong, John (2017). El arte como terapia. Londres: Phaidon Press Limited. 239 p.
“¿Se ha acabado con el tabú de la salud mental en Tokyo 2020?”. a: RTVE.es, 09.08.2021. En línia: https://www.rtve.es/deportes/20210809/tabu-salud-mental-tokyo-2020/2153142.shtml
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges p.
© Arxiu Fotogràfic de l’Institut Català de la Salut (ICS). Generalitat de Catalunya
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari