La commemoració del Dia Internacional de l’Arqueologia, cada 28 de juliol, ens porta enguany a reivindicar el patrimoni subaquàtic de la costa sitgetana. Escenari de batalles navals durant la Guerra del Segadors i enclavament d’on provenen restes d’històrics galions enfonsats durant aquella escomesa.
Superada la primera Jornada d’Arqueologia de Sitges, la següent edició va tenir com a eix central una especialitat que és tema de recerca arqueològica i matèria d’interès turístic pels membres de la Xarxa de Museus de la Costa Catalana: l’arqueologia del conflicte.
Durant aquella segona edició de la Jornada d’Arqueologia de Sitges, celebrada l’any 2016, experts de nivell nacional i internacional van exposar als Museus de Sitges les seves línies de recerca. Arran de la dita trobada es presenta ara el volum que recull les actes d’aquelles jornades arqueològiques.
Treballs de recerca que ens conviden a seguir explorant les petjades del passat en un moment de transformació pel planeta. I és que la crisi provocada pel canvi climàtic ens empeny a repensar la nostra manera d’habitar-lo, la forma d’explotar els recursos o la manera de fer turisme i apropar-nos al patrimoni històric.
El llibre de les 2a Jornada d’Arqueologia de Sitges situa a Catalunya, no com a lloc de pas, sinó com a eix comercial, cultural i bèl·lic durant molts segles de la seva història. I l’arqueologia del conflicte, ens allunya de l’anècdota de les batalles per apropar-nos a una visió objectiva d’aquells fets, des de les causes a les conseqüències geopolitiques.
Una reflexió necessària que interessarà a tothom, arqueòlegs o no. “Les nostres accions parlen sobre nosaltres tant com nosaltres sobre elles“, va dir l’escriptora George Eliot (pseudònim de Mary Ann Evans).
Dia Internacional de l’Arqueologia 2021
La commemoració del Dia de l’Arqueologia persegueix l’objectiu de donar visibilitat al treball diari de les persones que desenvolupen la seva tasca entorn de l’estudi, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic.
L’arqueologia, com a ciència, permet entendre allò que ens ha estat llegat, refermar la nostra identitat i conservar la petjada del passat per futures generacions. Però aquest és un treball de llarg recorregut que implica diverses disciplines. Igual que la preservació del medi natural, que posen en perill des de pràctiques deslligades de la tradició, com la pesca d’arrossegament, a grans projectes d’infraestructures, com és el debat per l’ampliació de l’aeroport del Prat.
Són molts els científics que corroboren la necessitat de sumar forces en ambdues línies de recerca. Com Ariane Burke, professora i investigadora de la Universitat de Montreal, qui forma part d’un equip internacional d’antropòlegs, geògrafs i científics de la terra que estudia com s’han adaptat les diferents cultures a l’escalfament global.
Al llarg de la història, persones de diferents civilitzacions i etapes de l’evolució han trobat maneres d’adaptar-se amb més o menys èxit a l’escalfament gradual de l’entorn on viuen. Un fet que ens porta a preguntar-nos: ara que s’accelera el canvi climàtic, poden els fets del passat resoldre dubtes sobre el nostre futur?
L’estudi liderat per l’Ariane Burke, publicat recentment per la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, vol respondre aquesta pregunta. I en l’article signat l’antropòloga es defensa una nova i evolutiva disciplina anomenada “l’arqueologia del canvi climàtic“. Ciència interdisciplinària que utilitza les dades de les excavacions arqueològiques i el registre paleoclimàtic per estudiar com els éssers humans han interactuar amb el seu entorn durant esdeveniments de canvi climàtic com l’escalfament de l’última era glacial, fa més de 10.000 anys.
El que els científics esperen identificar són els punts bàsics de la història climàtica que van motivar la gent a reorganitzar les seves societats per sobreviure, mostrant com la diversitat cultural, una font de resiliència humana en el passat, és tan important avui en dia com un baluard contra un escalfament global que s’està accelerant. I molts creuen que actuar ràpid permetria afrontar el canvi climàtic en una sola generació.
Què ho podem fer? Donar a conèixer el patrimoni natural, ajudar a la seva preservació i promoure pràctiques tradicionals i respectuoses amb el medi ambient. Com ara les arts de la pesca que han estat donades a conèixer al públic més joves dels Museus de Sitges durant el Sitgestiu 2021.
És important educar a les noves generacions per tal de garantir la sostenibilitat del planeta. I l’arqueologia ens ajuda en donar a conèixer els fets passats per afrontar els reptes del futur. Estem disposats a perdre aquesta oportunitat?
Tribut sitgetà a l’arqueologia del conflicte
Dins el terme municipal de Sitges existeixen jaciments arqueològics de diverses èpoques, alguns d’ells d’importància universal. Els materials que s’hi han trobat estan avui repartits per diversos museus i dipòsits arqueològics de Catalunya, sent la voluntat de l’Ajuntament i els Museus de Sitges reunir-los per mostrar al públic una selecció que expliqui les profundes arrels de la vila.
Unes arrels que vénen de la terra però també de les profunditats marines. I és en l’estudi i la preservació aquest darrer medi on els museus marítims catalans posen els seus esforços. Entre ells, els Museus de Sitges que tenen en els fons marins sitgetans uns jaciments arqueològics subaquàtics encara per acabar d’explorar, però que necessiten la complicitat de tothom per arribar a fer-ho algun dia.
A principis de 2021, nombrosos científics i pescadors catalans van proposar a la Comissió Europea tancar divuit àrees del litoral català, amb més de 400 quilòmetres quadrats. Proposta generalitzada davant la preocupant situació de les poblacions d’algunes espècies marines i la necessària preservació del patrimoni subaquàtic català.
La història de Sitges, va tenir del 30 de juny i l’1 de juliol de 1642, un dels episodis més apassionants de l’arqueologia del nostre país. En el marc de la Guerra dels Segadors, dos centenars de vaixells espanyols i francesos van enfrontar-se davant de les costes de Barcelona. Superats gairebé els quatre segles d’aquella batalla, els Museus de Sitges han rastrejat restes de les naus que dirigien la flota, trobant-hi en un dels vaixells implicats en l’enfrontament documentació i monedes transportes per la nau.
Però el rastre de dos dels galions que van intervenir en la dita Batalla naval de Barcelona, el ‘Gallion-de-GISE’ i ‘La Magdalena’, continua sense aparèixer. Una recerca laboriosa que algunes pràctiques marítimes poc respectuoses enfront de la costa sitgetana fan especialment difícil. L’enfonsament de galions, tema d’estudi de l’arqueologia de conflictes, és un àmbit de recerca relativament jove. Però la seva importància és tal que va centrar la celebració de la 2a Jornada d’Arqueologia de Sitges de 2016.
Donar-la a conèixer ens permetria no només fer recerca sobre conflictes que van tenir lloc segles enrere, sinó fets que van succeir fa poc més de vuit dècades. Com és el cas de la recerca de les restes de la Guerra Civil Espanyola trobades en els últims anys.
L’arqueologia de guerra, del conflicte o de camps de batalla és doncs important per descobrir els escenaris on van succeir els enfrontaments, reconèixer els materials que van emprar els combatents i estudiar l’efecte d’explosius i armes sobre les estructures originals que encara perviuen. Un patrimoni que hauríem de deixar sortir a la llum.
Nou llibre: Segona Jornada d’Arqueologia de Sitges
Després de la publicació en obert de la 1a Jornada d’Arqueologia de Sitges, centrada en patrimoni local, els museus sitgetans presenten l’edició en paper la 2a Jornada d’Arqueologia de Sitges. Obra caracteritzada per una mirada d’abast internacional sobre un tema de recerca lligat a la història del país: l’arqueologia del conflicte.
El llibre, com l’edició de les jornades celebrada el febrer de 2016, gira al voltant de tres eixos centrals: les darreres recerques arqueològiques desenvolupades a Sitges durant els últims anys, el ressorgiment del fenomen arqueològic en el conjunt del país i, especialment, l’arqueologia com a font d’estudi de conflictes armats de diferents tipologies, èpoques i llocs.
Sent el resultat una obra que agrupa la vintena de ponències presentades a les hores per destacats investigadors d’abast nacional i internacional. Totes elles fent compatible el rigor científic amb un to divulgatiu que ajuda a posar llum a una disciplina oberta a tots els públics. També el local, que compta un cop més amb un apartat exclusiu per les descobertes en el si de la Vila. Des de les intervenciones efectuades a la Biblioteca Santiago Rusiñol, el fragment de muralla medieval localitzat al carrer Major, el projecte de recuperació de Can Falç com a museu d’història de la ciutat, la revisió de la Carta Arqueològica Subaquàtica de Sitges o el tresor de la platja de l’Estanyol.
Aquests són només alguns dels temes d’estudi recollits en unes jornades que aposten per fer del passat un relat pel futur. El passat bèl·lic d’un país aportar no sols un major coneixement sobre els conflictes, sinó que també pot ser un element diferenciador i dinamitzador que confereixi valor turístic i cultural a una vila històrica com Sitges.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Deixa un comentari