Malgrat els diversos canvis històrics en la definició de museu, resulta difícil delimitar el concepte i abastar totes les tipologies museístiques existents. El que tenen en comú totes elles és l’afany per la recerca, el col·leccionisme, la conservació, la interpretació i l’exhibició del patrimoni material i immaterial.
És el cas de les cases museu, enteses com a residències transformades en museus per preservar la vida i obra dels seus antics propietaris, amb una funció educativa sobre la història i la cultura associades a aquell lloc. N’hi ha de diversos tipus: des de residències d’escriptors, artistes i figures històriques fins a cases que reflecteixen estils de vida del passat. Les unes i les altres ofereixen una perspectiva única i enriquidora sobre un moment històric.
Per aquest motiu, més enllà del Dia Internacional dels Museus (DIM), que se celebra cada 18 de maig des del 1977, té una especial rellevància la celebració de la primera edició del Dia Internacional de les Cases Museu el cap de setmana del 5 i 6 d’abril de 2025.
L’esdeveniment neix de l’Associació Nacional de Case della Memoria, de la ciutat italiana de Florència, en col·laboració amb dues entitats del Consell Internacional de Museus (ICOM): el Comitè Internacional de Cases Museu (DEMHIST) i el Comitè Internacional de Museus Literaris i de Compositors (ICLCM). Una celebració amb participació internacional que inclou cases museu d’arreu del món, com el Museu del Cau Ferrat de Sitges, amb una programació especial dedicada a aquesta doble jornada festiva.
El Cau Ferrat entre les cases icòniques de Catalunya
L’esdeveniment adquireix una significació especial, ja que el 9 d’abril de 2025 es commemora el desè aniversari de la integració del Museu del Cau Ferrat a la xarxa de cases icòniques de Catalunya. Aquesta entitat reuneix una desena llarga d’edificis emblemàtics que testifiquen el patrimoni cultural del país.
Cases icòniques de Catalunya treballa per a guanyar visibilitat tot impulsant projectes i accions conjuntes, i amb el propòsit de continuar creixent i sumant nous edificis mantenint un criteri de qualitat i rigor.
Entre els equipaments que formen part de l’entitat trobem edificis històrics residencials relacionats amb genis creatius com Pau Casals, Ramon Casas, Antoni Gaudí, Joan Miró o Santiago Rusiñol. Però també espais residencials vinculats a nissagues familiars com la dels Amatller (Barcelona), la dels Cabanyes (Vilanova i la Geltrú) o la dels Duran Sanpere (Cervera).
Tot i això, les cases icòniques constitueixen una tipologia de centre molt més específica que les cases museu, ja que les característiques pròpies d’aquests edificis residencials condicionen el model de visita. En tractar-se de cases ‘viscudes’, el recorregut està pensat per a grups reduïts i no per a grans afluències de públic.
No es tracta tant d’una qüestió de quantitat com de qualitat de l’experiència. I també de reivindicar el valor patrimonial d’aquestes cases.
El Sitgescola, un referent educatiu per a les cases museu
Dins l’oferta cultural i educativa de les cases museu trobem tres grans tipus d’activitats que fomenten l’intercanvi d’experiències, l’adquisició de coneixements i el desenvolupament d’interessos i habilitats.
D’una banda, els recursos que cada casa museu posa a disposició del públic; en segon lloc, la producció artística o científica de l’equipament; i finalment, la seva activitat educativa i cultural.
Aquest darrer grup d’activitats és el que ofereixen els Museus de Sitges a través dels espais domèstics del Cau Ferrat, promovent una relació de proximitat amb el públic. Gràcies al programa didàctic Sitgescola, el Departament d’Educació dels museus s’adreça a alumnes d’infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius.
Durant aquest curs, els Museus de Sitges programen diverses visites guiades i tallers educatius dins del marc del programa Sitgescola. Moltes d’aquestes activitats tenen lloc al Museu del Cau Ferrat i esdevenen un referent per al conjunt de cases museu. Aquest reconeixement va quedar reflectit en la publicació del llibre Cartografías de lo cotidiano. La comunicación en la casa, escrit per Soledad Pérez Mateo i basat en la seva tesis doctoral.
Soledad Pérez Mateo, Primer Premi Nacional de la Llicenciatura d’Història de l’Art (2001) i Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Múrcia (2016), ha desenvolupat la seva trajectòria professional en a l’àmbit dels museus i destacat com a investigadora vinculada a la museologia i el patrimoni cultural, amb estudis sobre el patrimoni universitari i les cases museu a Espanya.
El Dia Internacional de les Cases Museu a Sitges
La programació especial dedicada al Dia Internacional de les Cases Museu organitzada pel Comitè Internacional per als Museus Literaris i de Compositors de l’ICOM, tindrà lloc els dies 5 i 6 d’abril de 2025. La iniciativa ha arrancat amb força i s’espera una àmplia participació de centres d’arreu del món.
“El nostre objectiu és demostrar a les institucions culturals i polítiques internacionals, especialment dins de la Unió Europea, com són de belles, nombroses i significatives les cases d’individus il·lustres que representen diferents societats. És una cultura compartida, ja que grans artistes, músics, científics i escriptors de diversos països s’han influenciat mútuament”, ha afirmat Adriano Rigoli, president de l’Associació Nacional de Case della Memoria i del comitè ICOM-ICLCM.
En el cas dels Museus de Sitges, s’ha programat una ruta literària pel Museu del Cau Ferrat els dies 5 i 6 d’abril, a les 11 h.
Tindreu més informació a través de les nostres xarxes socials. Us hi esperem!
Bibliografia bàsica
ACAMFE. (2002) Guía de la Asociación de Casas-Museo y Fundaciones de Escritores. Padrón (A Coruña): Asociación de Casas-Museo y Fundaciones de Escritores. 91 p.
Pérez Mateo, S. (2024) Cartografías de lo cotidiano: la comunicación en la casa museo. Murcia: Universidad de Murcia, 2024. 338 p.
Uccella, Francesca R. (2013) Manual de patrimonio literario: espacios, casas-museo y rutas. Somonte-Cenero (Gijón): Trea. 110 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari