Dins del centre històric de Sitges, declarat conjunt històric artístic l’any 1972, la vila conté espais per tots coneguts. Alguns han perviscut fins als nostres dies, com l’església de St. Bartomeu i Santa Tecla, i altres formen part del passat, com el nucli de l’antic barri de pescadors de Sant Joan, el port de pescadors, el mercat de Sitges o l’antic castell i muralles de la vila.
D’algunes d’aquestes edificacions no en queda cap vestigi, però la seva recerca s’ha portat a terme al Puig de Sitges a través de diverses excavacions des del 1988. Ha estat així com restes arqueològiques de l’època ibèrica (s. II aC), medieval (s. XIV-XV dC) i moderna (s. XVII-XIX) han anat sortint a la llum i despertant l’interès d’historiadors i arqueòlegs.
Fins a tal punt que des del 2014 ja s’han celebrat tres edicions la Jornada d’Arqueologia de Sitges. I en els últims anys, la descoberta de noves restes ha anat donant a conèixer un patrimoni que s’ha de conservar i valorar.
Els estudis de la I, II i III Jornada d’Arqueologia de Sitges ja reuneix una col·lecció de tres volums, el tercer dels quals acaba de publicar-se, que mereix una especial atenció.
I Jornada d’Arqueologia de Sitges
El fet que el terme municipal de Sitges té un patrimoni arqueològic abundant i divers, que abasta totes les etapes històriques des del paleolític mitjà fins als nostres dies, va ser determinant per a la celebració de la I Jornada d’Arqueologia de Sitges.
En aquella primera trobada, un 28 de febrer de 2014, el Palau de Maricel va reunir els més de 28 ponents que van protagonitzar la vintena de comunicacions presentades. La I Jornada d’Arqueologia de Sitges va oferir des d’una visió general fins a intervencions concretes, relatives a la Cova de Sant Llorenç, la Cova del Gegant, el Puig de Sitges, les intervencions entorn de Penedès i el Baix Llobregat, les descobertes fetes arran de costa, a terra ferma i les profunditats subaquàtiques, projectes en l’àmbit local i supralocal, i treballs sobre etapes de la prehistòria a l’època de Bernat de Fonollar o les batalles marítimes del segle XVII.
L’edició d’aquell primer llibre de les ponències es va encetar una etapa al llarg de la qual s’han anat donant a conèixer interessants treballs de recerca i treballes arqueològiques de tot el país.
II Jornada d’Arqueologia de Sitges
La segona jornada va anar un pas més enllà, ampliant l’abast de la trobada a l’àmbit internacional i centrant la temàtica en l’arqueologia del conflicte. Un esdeveniment que va tenir lloc el 26 de febrer de 2016 novament al Palau de Maricel i que va reunir 32 ponents.
En aquella ocasió, els temes vinculats amb la recerca local van tractar des de l’inici de les prospeccions subaquàtiques sobre les restes de la batalla que va tenir lloc a Sitges l’any 1642 en l’àmbit local, al rastre deixat pels conflictes humans al llarg de la història en el marc supralocal o les pintures rupestres de caràcter bèl·lic en l’àmbit internacional. Treballs que estudiaven el comportament i les motivacions a l’entorn dels conflictes bèl·lics amb el desig d’ajudar a evitar la seva repetició.
Abans de publicar-se la segona edició de les ponències, ponents i assistents van ser convidats a retrobar-se dos anys més tard per donar a conèixer nous treballs i descobertes sobre un nou eix temàtic.
III Jornada d’Arqueologia de Sitges
La tercera jornada, com les dues anteriors, ha tornat a aplegar diversos articles que permeten descobrir de primera mà l’actualitat dels treballs arqueològics a l’àrea del Garraf sota un nou tema d’estudi: l’arqueologia litoral.
Els trenta-cinc ponents que van exposar nous treballs de recerca disseminats al llarg de la costa de parla catalana, amb mencions al litoral de Sitges i de la Costa del Garraf, però també del Penedès, de la Costa del Maresme, i de les demarcacions de Girona i d’Alacant. Investigacions que aporten noves línies de treball i nous enfocaments més quantitatius i analítics.
Entre les 18 comunicacions presentades han anat a càrrec d’una àmplia llista d’especialistes, des d’experts en prehistòria i protohistòria, a estudiosos del món romà, modern i contemporani, o fins i tot en física i matemàtiques.
I els seus treballs han tractat temes tan diversos com el litoral durant el plistocè, els idolets d’os neolítics, les dinàmiques de paisatge i poblament, les rutes costaneres, les coves i els assentaments en època ibèrica i romana, o l’urbanisme i l’arquitectura des de l’època dels romans a l’edat mitjana. Sense passar per alt aquells treballs especialment centrats en el massís del Garraf i en la vila romana de Sitges, així com un treball sobre la preservació dels capitells de Pere Jou al Palau de Maricel.
Des d’aleshores, les notícies sobre la riquesa arqueològica sitgetana han estat ben presents als mitjans de comunicació, gràcies a diverses troballes de l’època ibera, medieval i moderna, així com al ferm propòsit de conservar i divulgar aquesta valuosa part del patrimoni de la vila de Sitges.
Els tres volums de la Jornada d’Arqueologia de Sitges els podreu trobar a La Puntual, la botiga dels Museus de Sitges, o a la seva pàgina de Publicacions. No perdeu l’oportunitat de fer-vos amb tota la col·lecció.
Bibliografia bàsica
García Targa, Joan (2024). Arqueologia de Sitges: III Jornada d’Arqueologia de Sitges. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges.
Izquierdo, Pere (2015). Jornada d’Arqueologia de Sitges. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges.
Izquierdo, Pere (2021). Arqueologia del conflicte: II Jornada d’Arqueologia de Sitges. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari