Dins la pintura gòtica dels segles XIV i XV, pertanyent al darrer període de l’edat mitjana, podem diferenciar diferents etapes marcades per l’estil i la influència que van rebre els seus principals artistes.
Amb l’abandonament del gòtic lineal, predominant entre els segles XIII i XIV, l’estil italogòtic va començar a guanyar importància amb artistes tan representatius a Catalunya com els germans Serra (Jaume, Joan i Pere), o Ramon Destorrents.
Del seu gran treball artístic van sorgir altres figures de l’estil hispanoflamenc com Jacomart o el Mestre de Perea i de l’estil gòtic internacional com Joan Reixach o Lluís Borrassà. Tots ells representats a la nova exposició dels Museus de Sitges ‘La figura emmarcada. Obres singulars de la Col·lecció Casacuberta Marsans‘ que es podrà visitar fins al 29 de setembre de 2024 a la Sala Vaixells del Palau de Maricel.
Ens aturarem, però, en el darrer d’aquests noms: Lluís Borrassà (Girona, cap a 1360- Barcelona, 1424/1425), principal introductor de l’estil gòtic internacional a casa nostra.
Un artista que ha anat guanyant encara més acceptació amb el pas dels segles i que prioritza la intensitat i la brillantor dels colors per sobre del llenguatge formal, i que compta amb nombrosos retaules dins i fora de Catalunya.
En aquesta ocasió, l’obra escollida és una taula de Sant Esteve pertanyent a la col·lecció Casacuberta Marsans. Una pintura que esdevé protagonista de la Peça del Mes de juny als Museus de Sitges i que ha estat estudiada per la historiadora de l’art i conservadora de col·leccions Nadia Hernández-Henche.
Nadia Hernández i Ignasi Domènech, han comissariat ‘La figura emmarcada’ amb la col·laboració del també historiador i especialista en marcs d’època Horario Pérez-Hita. Una mostra que exposa per primera vegada a Catalunya obres i marcs en un diàleg molt singular.
Aquella conferència, que ara podeu tornar-ne a veure, us permetrà delectar-vos amb els detalls d’una obra amb tant d’art com història.
Una taula gòtica signada per Lluís Borrassà
La ponent va arrencar la seva explicació fent referència a la gran producció del taller de Lluís Borrassà, de qui una bona part de la seva obra va ser signada pel seu taller de col·laboradors. Es tracta d’una peça que destaca pel particular estil de Borrassà tot aportant una “pintura de caràcter més naturalista, centrada en escenes de la vida quotidiana i dotada de colors més vius”, respecte a etapes anteriors.
La taula representa a Sant Esteve, conegut com a protomàrtir i un dels primers diaques de l’Església primitiva, i acompanyat pels principals atributs del sant. Una palma, un llibre i les pedres amb les quals va ser lapidat.
L’obra va ser recuperada d’una masia de Vallirana després de dos segles d’abandonament, i d’haver estat reaprofitada pel tancament d’un estable. Una vegada localitzada, la pintura va ser estudiada i donada a conèixer per Jaume Barrachina, i posteriorment incorporada a la col·lecció Casacuberta Marsans l’any 2013.
S’ha de remarcar també que es tracta d’una peca que forma part d’un conjunt més gran i que està vinculada a un calvari que també pertany a una col·lecció particular, i del que tot i haver estat documentat anys enrere i només se’n conserven les imatges d’arxiu.
(Sant Esteve, cal al 1424)
Pintura al tremp i pa d’or sobre taula de pi
Col·lecció Casacuberta Marsans
De la història recent de la peça s’ha de destacar la seva participació en l’exposició ‘Lluís Borrassà. Els colors retrobats de la catedral de Barcelona‘ l’any 2023. Un esdeveniment que va permetre aleshores admirar aquesta i altres obres de Borrassà al Museu Nacional d’Art de Catalunya, com ara ho podem gaudir d’aquesta taula al costat d’altres joies de la pintura italogòtica, hispanoflamenca i gòtica internacional.
Obres que s’exposen conjuntament dins la nova mostra dels Museus de Sitges ‘La figura emmarcada. La Col·lecció Casacuberta Marsans‘, oberta al públic a la sala Vaixells del Palau de Maricel del 5 de juliol al 29 de setembre de 2024.
Una exposició que mostra set-cents anys d’art català a través d’una selecció de vint-i-una pintures que abracen des de l’art medieval a l’art modern acompanyades per una magnífica col·lecció de marcs d’època.
No us deixeu passar l’oportunitat i veniu a descobrir-la!
Bibliografia bàsica
Alcolea, Santiago. «Entorn de tres retaules de Lluís Borrassà», a: Miscel·là-nia en Homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol. II. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, p. 404-406.
Madurell i Marimon, Josep Maria. «El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras», a: Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, núm. VIII, 1950, docs. 265 i 266; núm. X, 1952, doc. 555.
Ruiz i Quesada, Francesc. «Aportacions al coneixement de la pintura de Lluís Borrassà a la catedral de Barcelona», a: Lambard: Estudis d’art medieval, núm. VIII, 1996, p. 228.
Ruiz i Quesada, Francesc. «La darrera producció del taller de Lluís Borrassà, una via per l’aproximació a dos artistes: Lluc Borrassà i Pere Sarreal», a: Lambard: Estudis d’art medieval, núm. X, 1997, p. 57.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari