En els darrers anys i dins del marc de la commemoració del 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso (1973-2023) el públic ha tingut l’oportunitat de veure diversos homenatges a l’artista a tot l’Estat.
Determinats museus han recorregut algunes de les seves etapes o els temes i motius més recurrents en la seva obra, mentre que altres han explorat l’ús de tècniques i materials més enllà de la pintura, el record del geni a través de la fotografia o la relació de l’artista amb altres creadors del seu temps. Però un dels terrenys més interessants per conèixer Picasso és potser el món del retrat. Si aquest estiu vam poder veure la mirada picassiana, a través de l’exposició ‘Rusiñol vist per Picasso‘ als Museus de Sitges, ara podem explorar la imatge que en tenia d’ell el cercle artístic català. Experiència que ens permet descobrir la mostra ‘Picasso a la retina. Retrat d’artistes catalans‘ a la Fundació Palau.
Aquesta nova exposició, instal·lada al centre d’art que Josep Palau i Fabre va obrir a Caldes d’Estrac fa vint anys, romandrà oberta del 21 d’octubre de 2023 al 18 de febrer de 2024. Es tracta d’una mostra que ofereix una perspectiva única dels lligams entre Pablo Picasso i diferents artistes del país amb qui es va relacionar. Així com la influència mútua des d’una mateixa perspectiva: el retrat.
Comissariada per Eduard Vallès i Sebastià Sánchez Sauleda, l’exposició ofereix una gran diversitat de retrats que comprenen des de finals del segle XIX als nostres dies i on podem trobar obres d’artistes tan destacats com Ramon Casas, Sebastià Junyent, Ricard Canals, Pablo Gargallo, Antoni Tàpies, Salvador Dalí, Manuel Pallarès o Joan Vidal i Ventosa.
‘Picasso a la retina. Retrats d’artistes catalans’. Imatge: Dani Rovira-Fotografia.
Moltes de les peces exposades són poc conegudes pel gran públic i entre elles podem trobar retrats en forma de dibuixos, pintures i escultures, i que han estat organitzats en tres categories d’obra: de caràcter biogràfic, d’homenatge o caricatura, i de representació completa de l’artista.
El conjunt de les obres exposades posa èmfasi en els anys en què Pablo Picasso es va relacionar amb els artistes catalans, però també recull la seva influència artística que va perdurar al llarg del temps. I és aquest el cas d’una obra localitzada a la façana del Palau de Maricel de Sitges que hi pren part d’una manera significativa entre el conjunt de retrats exposats a la Fundació Palau.
La imatge sitgetana de Picasso és una de les menys conegudes de l’artista, correspon a l’escultor Pere Jou i pertany a la façana del Palau de Maricel. Una peça que podem datar cap al 1917 i que forma part del conjunt escultòric que decora la part frontal del complex de Maricel que Miquel Utrillo va encarregar a l’escultor.
En ella es representa al pintor formant part de L’ós i el devot dels jardins, una de les faules de Jean de La Fontaine. Picasso apareix de cos sencer i rostre ben identificable, amb els peus dins d’una galleda i acompanyat per una mata de raves amb fulles. Imatge que va formar part de la ruta ‘Picasso i Sitges: una cartografia física i sentimental’, promoguda pels Museus de Sitges amb motiu de l’any Picasso 2023, i que incorpora l’audiovisual de l’exposició ‘Picasso a la retina. Retrat d’artistes catalans’ de la Fundació Palau.
‘Picasso a la retina. Retrats d’artistes catalans’. Realització: Enric Juste
Aquesta representació humorística i alhora simbòlica fa que ens hàgim d’aturar per apreciar cada detall del capitell, situat al carrer Fonollar de Sitges. D’una banda, per la simbòlica escena que reprodueix la faula de La Fontaine. I de l’altra, per la còmica visió d’un Picasso que mentre fica els peus a la galleda com a “sinònim de fer un disbarat o una cosa inoportuna”, agafa el rave per les fulles tot portant a “interpretar les coses pel costat erroni o maliciós”. Tal com detalla Ignasi Domènech, cap de col·leccions dels Museus de Sitges, al catàleg de l’exposició.
‘Picasso a la retina. Retrats d’artistes catalans’. Imatge: Guillem Fernández-Huerta.
Els motius pels quals apareix l’artista i com va ser representat són diversos. Tot i que hem de veure a Miquel Utrillo com a gran artífex del conjunt historicista al qual pertany el relleu i a Pere Jou com a creador dels capitells escultòric.
D’Utrillo coneixem el seu paper com a mentor d’aquell jove artista anomenat Pablo Picasso, mentre que de Pere Jou no podem passar per alt la semblança entre el rostre del capitell i el retrat que anys abans feu Pablo Gargallo, mestre de Jou, de Picasso.
‘Picasso a la retina. Retrats d’artistes catalans’. Imatge: Guillem Fernández-Huerta.
Detalls que, més enllà del to humorístic de la representació, no ens han de fer passar per alt l’admiració que despertava l’obra del jove artista en Miquel Utrillo. Un Picasso que amb la “nova manera d’expressar-se” estava agafant el rave per les fulles i ficant els peus a la galleda.
Bibliografia bàsica
DOMÈNECH, Ignasi (2023). ‘Pere Jou: un retrat de Picasso poc conegut al Palau de Maricel de Sitges’, a: Picasso a la retina: retrats d’artistes catalans, Caldes d’Estrac: Fundació Palau, p. 121-128.
DOMÈNECH, Ignasi (2016). L’escultor Pere Jou (1891-1964): forma i matèria. Barcelona: Viena Edicions. 334p.
DOMÈNECH, Ignasi (2011). Pere Jou, escultor. Sitges: Ajuntament de Sitges. 223 p. En línia: https://museusdesitges.cat/sites/default/files/pere_jou_escultor.pdf
PANYELLA, Vinyet (2012). Maricel, Cent anys d’art i cultura a Sitges. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges; Barcelona: Diputació de Barcelona. 407 p.
VALLÈS, Edudard (2023). Rusiñol vist per Picasso. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges. 95 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari