El progrés econòmic familiar va permetre a Santiago Rusiñol dedicar-se a l’Art Total

Una mirada als esdeveniments previs al seu naixement el 1861, després de cent seixanta anys

El 25 de febrer de 1861 va néixer al carrer de la Princesa de Barcelona, Santiago Rusiñol i Prats, col·leccionista, pintor i escriptor, prototip de l’Art Total i líder espiritual del Modernisme català, el moviment artístic per excel·lència de la Catalunya finisecular del segle XIX.

És públic i notori que Santiago Rusiñol va dedicar la seva vida a l’art i ja s’han vessat prou rius de tinta sobre el tema, però, com ho va fer per portar aquella vida “bohèmia” de bon gust i de viatges, d’anades i de tornades d’aquí i d’allà, sense haver de preocupar-se en cap moment per l’aspecte econòmic al llarg de la seva vida? Ell, que provenia d’una important família del món tèxtil català, és l’exemple perfecte del que representava l’assoliment d’una posició social, el que es va començar a anomenar “burgesia catalana”, com a l’arquetip de les famílies ben posicionades en el teixit del món empresarial del país, en uns anys de canvis continuats que van modificar la fisonomia social de Catalunya per sempre més.

La modernització i la mecanització de la indústria catalana es va realitzar sempre de manera retardada i limitada respecte a la resta d’Europa. Catalunya també va patir una manca de recursos naturals, especialment carbó i ferro, que eren elements bàsics per poder iniciar un procés d’industrialització completa. Tot i això, la prosperitat agrícola del període va beneficiar el desenvolupament industrial amb la generació de capitals.

El principal sector industrial va ser el tèxtil cotoner i llaner que, al llarg del segle, va experimentar una creixent mecanització. Així, el 1861, any del naixement de Rusiñol, ja feia un temps que la indústria catalana era considerada “la fàbrica d’Espanya” pel seu caràcter pioner en el procés d’industrialització de l’estat i pel seu pes en el conjunt de l’economia. La indústria tèxtil catalana fou el primer sector en mecanitzar-se i, entre 1830 i 1860, ja es van generalitzar els vapors; de fet, el 1833 va començar a funcionar a Catalunya la primera màquina de vapor, que es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de Barcelona.

Malgrat tot, a causa de la inestabilitat política i social provocada per la revolució liberal i la Primera Guerra Carlina, la modernització tecnològica catalana no va experimentar una autèntica revolució fins a la dècada dels quaranta. Les màquines de filar tradicionals, com ara la bergadana, van ser substituïdes per la mule-jenny durant els anys trenta i quaranta, fet que va incrementar significativament la producció de fil. És també a partir dels anys quaranta quan va començar a Catalunya la revolució dels transports, construint-se una xarxa de ferrocarrils que iniciaria una extraordinària onada de prosperitat. El primer tren va construir-se el 1848 entre Barcelona i Mataró. Aquests anys també van significar una gran expansió financera i borsària amb la creació de nombrosos bancs, com el Banc de Barcelona (1844) i la Societat Catalana General de Crèdit (1856), i la consolidació de Barcelona com la principal plaça financera de Catalunya i Espanya. A partir de 1860, un any abans de l’arribada al món de Santiago Rusiñol, moltes indústries es van establir al marge dels rius per poder substituir el carbó per l’energia hidràulica, constituint d’aquesta manera, les primeres colònies industrials. Entre 1860 i 1869, el tèxtil català arribà a la seva plenitud gràcies a la màquina de vapor ja esmentada i al teler mecànic, que multiplicà la rapidesa en la confecció de les peces que, en aquell moment, s’hi produïen.

És en aquest context on sobresurt la figura de Jaume Rusiñol i Bosch, avi patern d’en Santiago, i figura cabdal en l’expansió del negoci i origen de la fortuna familiar. En un principi es dedicà a la venda del cotó a les indústries tèxtils i a fer-hi préstecs aconseguint una gran fortuna; més tard, però, aixecaria al seu Manlleu natal la seva pròpia fàbrica tèxtil per consolidar dita fortuna. Així doncs, i coincidint amb els primers anys de vida del seu nét Santiago, Jaume Rusiñol gaudia d’una potencialitat econòmica indubtable per afrontar el futur dels seus amb total garantia i seguretat.

Santiago Rusiñol anava passant la seva infantesa tot gaudint d’unes comoditats pròpies de la burgesia del moment i assistia al canvi d’una societat que, a poc a poc, s’anava transformant per deixar de ser eminentment agrícola i passar a ser una societat industrial, tot i que molt a remolc encara del que succeïa a llocs com Anglaterra, on ja feia molts anys que els canvis havien començat de manera inexorable. El 1875, La Maquinista terrestre i Marítima es va il·luminar per primera vegada amb llum elèctrica; fou la primera fàbrica de Catalunya en fer-ho possible. L’any 1881, i en plena joventut de Rusiñol, es va fundar la Societat Espanyola d’Electricitat, la primera empresa que produïa i distribuïa el fluid elèctric als consumidors de la ciutat.

Tot aquest esclat de modernització de les nostres contrades arribaria al seu zenit amb l’ampliació de la línia ferroviària de Barcelona a Mataró fins a Vilanova i la Geltrú el 1881. Aquests foren anys d’importants canvis urbanístics, amb la modernització del port de Barcelona i la planificació de l’Eixample de la ciutat. Un procés que culminaria amb l’Exposició Universal de 1888. Les bases d’aquesta expansió, però, eren febles i, a partir de 1885, van començar a notar-se els primers símptomes de crisi. L’extensió de la fil·loxera a Catalunya va iniciar una etapa de dificultats que culminaria de forma dramàtica amb la pèrdua de les darreres colònies el 1898.

Cal fer esment també, en l’apartat cultural, a la fundació el 1876 de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la que Santiago Rusiñol en va esdevenir soci ben aviat. Molts diumenges, de bon matí, sortien des de Barcelona per anar a fer el que ells mateixos anomenaven “excursions científiques”, en les que el principi imperant era l’observació de la natura, per tot seguit poder plasmar-ho en tota una sèrie d’apunts al llapis carbó. De fet, Jacint Verdaguer es va inspirar en una d’elles per compondre el seu èpic poema Canigó. Això acabaria desembocant l’any 1890 en la creació, per part de Francesc Carreras, del Centre Excursionista de Catalunya, entitat que vetllava per difondre el coneixement geogràfic i cultural del país.

I és en aquest context que cal situar la privilegiada situació d’un Santiago Rusiñol que, tot i tenir la vida perfectament encarrilada, decidirà tirar pel dret i, a la mort de l’avi, es desvincularà del negoci familiar que deixarà en mans del seu germà Albert Rusiñol, que acabarà esdevenint un dels prohoms de la ciutat de Barcelona. Aquesta decisió li permetrà poder dedicar-se en cos i ànima als seus grans amors: la pintura i el col·leccionisme, sense deixar de banda la literatura, on va destacar per unes obres on sovint reflectí les vivències de persones anònimes o no que, tot i ser companyes de generació, mai pogueren gaudir d’un status quo com el seu, mostrant les seves misèries com a L’Hèroe, estrenada al Teatre Romea el 17 d’abril de 1903 i amb l’actor i amic de Rusiñol, Enric Borràs, de cap de cartell.

Rusiñol fou, doncs, un personatge privilegiat per a l’entorn i l’època en què li va tocar viure, ja des de la més tendra infantesa fins a la seva joventut, on va poder realitzar els seus somnis d’una vida plena dedicada a l’Art Total. En canvi, la majoria dels seus coetanis, es trobaven en una situació totalment diferent i, sens dubte, aliena a la seva voluntat: pobres recursos econòmics, sense estudis bàsics i, ja des de petits, amb llargues i esgotadores jornades al camp per uns jornals evidentment ridículs. És aquesta generació que deixarà el camp per passar a ser una generació obrera, treballant en aquestes fàbriques cotoneres i tèxtils també per un míser sou, però amb l’esperança d’una vida millor que mai acabava d’arribar.

Santiago Rusiñol, però, mai va tenir problemes econòmics ni de cap mena i va esdevenir el creador per excel·lència, amb les seves pròpies paraules, “el sacerdot de l’Art Total”, això sí, tot gràcies a la família burgesa a la qual pertanyia i que li va facilitar viure en un temps que, com hem vist, no va ser igual per a tothom.

Crèdits fotogràfics

© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges

Bibliografia

Coll i Mirabent, Isabel. Els Rusiñol: inicis i consolidació d’una nissaga. Barcelona : El Centaure Groc, 2000. 122 p.

Domènech, Ignasi. “Rusiñol i Utrillo van d’excursió”. A: L’Amic de les Arts. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2a època, núm. 1 (2009), p. 27-33.

Panyella, Vinyet. Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62, 2003. 213 p.

Santiago Rusiñol torna a Manlleu [catàleg de l’exposició]. Manlleu: Museu Industrial del Ter; Ajuntament de Manlleu; Caixa Manlleu, 2007. 53 p.

Rusiñol desconegut [catàleg de l’exposició]. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2006. 281 p.

Sebastià Giménez i Mirabent, Guia i Atenció al Visitant dels Museus de Sitges