El Palau de Maricel ha estat testimoni de més 1.600 celebracions de casaments en els darrers 20 anys. Més de 3.200 persones, homes i dones que van dipositar, en aquest espai, les seves il·lusions i esperances de futur.
El Palau i el casc antic de Sitges fan l’escenari propici per aquestes histories anònimes i personals. L’austeritat dels carrers blancs, de línies blaves que acompanyen als nuvis fins a l’interior del Palau, i llavors, tot canvia. Un esclat de colors i textures impossibles que fa d’aquest indret un espai únic.
Sempre m’han impactat les connexions especials de la gent amb Sitges –la primera vegada que es van conèixer, la casa d’estiu, les vacances inoblidables, aquell carnaval …–. Hem atès i escoltat moltes històries sobre aquestes vinculacions i el seu anhel de perpetuar les seves relacions, i finalment poder-ho celebrar amb el seu cercle més proper, en aquest poble de costa.
Molts d’ells eren empadronats a Sitges de tota la vida, però no més d’un 15%, la resta han sigut parelles d’arreu del món. En alguns casos estrangers que vivien a Catalunya i que guardaven un record profund per la Blanca Subur. En altres, gent del país que vivia a l’estranger i que, almenys per un dia, volien reviure l’emoció mediterrània en un entorn únic com el del Palau a Sitges.
Parelles vingudes des del Japó, Estats Units, Mèxic, França, Corea o Madrid, Bilbao, Camprodon o Barcelona. Aquí es van dir que sí, es van abraçar, van veure ploure arròs i es van fer fotografies a les Terrasses i al Claustre, amb la llum exterior, sense saber com esta de present el record de Charles Deering -col·leccionista d’art nord-americà- i Miquel Utrillo -enginyer, crític d’art, activista cultural, entre d’altres facetes- testimonis silenciosos d’aquest conjunt noucentista de Maricel (1910-1918).
Algunes d’aquestes històries ens han trencat el cor, com quan una parella de més de 75 anys van decidir casar-se en secret perquè els fills respectius no s’assabentessin de l’enllaç i evitar un enfrontament en una jornada íntima sense públic, només amb dos testimonis.
En altres ocasions hem patit pels nuvis, quan l’oficiant no va arribar i vam tenir el Saló d’Or ple de gom a gom quasi una hora. Els convidats anglesos van estar pacients esperant amb calma britànica la substitució oficial del responsable públic que es va emocionar només entrar a la sala. De ben segur serà una anècdota per recordar.
No podrem oblidar una parella de mitjana edat que per qüestions burocràtiques va tenir que posposar en algunes ocasions la data de la cerimònia que finalment no es va poder celebrar perquè el nuvi va morir abans.
Un dissabte del mes de maig vam ser convidats a una cerimònia civil on els convidats no sabíem que estàvem presenciant el casament dels seus amics. Els familiars van venir d’Holanda per la celebració d’un aniversari important i es van trobar amb un calendari d’activitats lúdiques i culturals, com una visita al Palau de Maricel.
La gent vestida de platja va omplir el Saló d’Or de nens fins que la música va despertar la idea que estaven assistint a un casament. El convit va ser a la platja Sant Sebastià amb una furgoneta que va repartir pastís per tothom i fins i tot a algun curiós del poble. Aviat ens preparem per nous enllaços, noves històries personals que, sense fer-se públiques, formaran part de la memòria més emocional de la nostra feina.
Una experiencia irrepetible que des de Sitges Turisme i els Museus de Sitges t’ajudem a fer realitat.
Crèdits fotogràfics
© Ajuntament de Sitges
© Anna Martí Studio
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Mònica Porta, cap de difusió i esdeveniments del Palau de Maricel.
Deixa un comentari