Peça del Mes | Octubre 2019 | ‘Bust de nen, amb ceps al cap’

Obra: Bust de nen, amb ceps al cap.

Autor: Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1830-1919).

Lloc i data: Segona meitat del segle XIX.

Tècnica: Escultura en terracota.

Mides: 40,6 x 23,4 x 19,5 centímetres.

Col·lecció: Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales, número d’inventari 3.331.

Descripció i context històric:
Els germans Vallmitjana foren unes figures clau per tal d’entendre l’evolució que va viure l’escultura a Catalunya a partir de la segona meitat del segle XIX. Van ser deixebles de Damià Campeny i Estrany (Mataró, 1771 - Barcelona, 1855), màxim representant del Neoclassicisme a Catalunya, qui va viure uns divuit anys a Roma, estant en contacte amb grans noms, com el d’Antonio Canova (Possagno, 1757 - Venècia, 1822). 

Venanci (Barcelona, 1830-1919) i Agapit (Barcelona, 1832-1905) Vallmitjana i Barbany van fer les seves primeres passes dins el món del modelatge fent figuretes de pessebre i, hi ha qui diu, màscares de Carnestoltes. Sembla que fou la destresa desenvolupada la que va fer que un parell de persones -entre ells un imatger, el Sr. Xacó- animessin el seu pare a dur-los a l’Escola de Belles Arts. Ambdós germans van acabar essent professors a la mateixa Llotja, mentre portaren a terme una prolífica carrera artística de forma paral·lela. Mestres d’un grandíssim nombre d’escultors, van dur el llenguatge escultòric cap a un grau de realisme i anecdotisme que lligà amb l’art internacional propi del moment.

Abans d’avançar, però, fem conscient que, en parlar dels Vallmitjana, parlem de tres escultors –si obrim més el context, encara trobem altres artistes dins la mateixa nissaga–: els dos citats germans i Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona, 1860-1915), fill i deixeble de Venanci, amb qui compartí taller durant anys. Si al principi de la trajectòria dels germans era difícil separar la seva producció perquè durant les primeres dècades compartiren taller i alguns encàrrecs, entorn dels anys 80 fou el fill qui compartí estudi amb Venanci. Els estils i els detalls de les obres ajuden a diferenciar mans, però sovint la manca d’informació, els errors documentals o l’absència de signatura han fet més difícil el procés de catalogació, sobretot en moments en què les maneres de fer esdevingueren especialment properes.

La producció dels Vallmitjana fou molt variada, tal com es pot veure en les obres conservades als Museus de Sitges, que s’exposen temporalment des del passat 26 de juliol i fins al 12 de gener de 2020. Alguns dels seus temes més habituals van ser els religiosos, l’animalística, les escenes anecdòtiques, les imatges de tipus populars, els retrats,... Havent-nos de centrar en una peça de la col·lecció, tot i que no obviarem l’existència de les altres, ens fixem en Bust de nen, amb ceps al cap, de Venanci Vallmitjana.

Més enllà dels encàrrecs directes i de les obres de caire més monumental, Venanci va desenvolupar tota una producció especialment de temàtica més popular, anecdòtica, de vegades amb tocs de mitologia que, en petit format, estaven destinades a poder-se reproduir i vendre a un ventall de públic més ampli. L’art es feia una mica més assequible. Les notícies que ens arriben evidencien que el moment en què Venanci començà a executar més habitualment aquest tipus de peces fou després de la creació de Fígaro. El 1873 el diari francès Le Figaro va obrir un concurs a partir del qual buscava una imatge que el representés i que seria col·locada a la façana del seu edifici. Altres peces no guardonades amb el primer premi serien mostrades al vestíbul del mateix immoble. Malgrat l’escultor català quedà en segon lloc, la seva obra tingué un èxit prou destacat com perquè se li obrís la possibilitat de moure’s en el mercat artístic francès. Més enllà d’alguna decepció amb el marxant que va promoure les seves obres a París, es creu que aquest va ser el moment clau en què Venanci experimentà un clar interès per aquest món i començà a créixer la producció de figures de majes i de tipus populars. No és d’estranyar, per tant, que es conservin versions tant de Fígaro com del bust del mateix, un dels quals es troba al fons dels Museus de Sitges.

Una altra de les temàtiques relacionades amb aquests èxits comercials són les imatges de nens. En posicions diverses i amb actituds expressives, els infants de Venanci són força habituals i se solen ubicar en aquesta part final del segle XIX. La peça titulada Bust de nen, amb ceps al cap entraria en aquesta categoria on, en aquest cas, l’artista sembla transformar l’infant en un petit Bacus, com envoltat d’aires de fantasia, com si convertís la imatge en un divertimento bucòlic. Aquest fet ens recorda a altres peces creades per l’autor, on veiem faunes o sàtirs. En moltes ocasions, Venanci mostrà imatges dedicades als més petits, tal com veiem amb Retrat de nena, obra de la que es coneixen moltes versions amb acabats ben diferents, especialment pel que fa a la cadira i, tot sovint, pels cabells. Descendents dels artistes ens comenten que el model per a algun d’aquests infants va ser algun fill dels escultors.

Aquesta idea podria resultar paral·lela a una hipòtesi que ens arriba des de Comillas, vila on es troba una de les versions de la nostra Peça del mes. Dins la col·lecció privada d’un dels descendents dels Güell, conserven l’obra com si es tractés del retrat d’una de les filles del primer Comte de Güell. El fet que els germans Vallmitjana treballessin per a la citada família i la similitud entre el bust de l’infant amb una fotografia d’Isabel Güell i López, de qui es diu directament que podria ser el retrat, fa que la proposta prengui més força. Els fills del matrimoni Güell i López van ser representats especialment per part de Rossend Nobas i Ballbé (1841?-1891), però els Vallmitjana també feren alguns retrats que han arribat als nostres dies. Tot plegat ens fa tenir en compte la consideració que sigui una nena -cosa que no sorprendria per les faccions de la figura- i que pogués ser la filla gran dels Güell.

L’amplíssim treball de Venanci, tant pel que fa a la creació de nous models com per la repetició dels mateixos, amb diversos acabats decoratius, tant a nivell de materials com de policromia, es fa especialment evident quan, encara avui, consultem les peces que han estat venudes i subhastades en les darreres dècades. Les figures creades a partir dels models dels Vallmitjana es reparteixen arreu del món, tant en grans institucions públiques com en els àmbits més privats. Una ràpida cerca per internet ens proporciona una mirada ben àmplia i més o menys actual de les obres d’aquests artífexs que han estat posades a la venta, incloent errors diversos. Entre els més destacats, l’atribució d’obres especialment conegudes, com el Caçador de lleons de Vallmitjana i Abarca com a peça de Venanci. La manca de cura en aquests casos ens recorda la necessitat d’un estudi el més complet possible d’aquests artistes, cosa que esdevé un dels objectius principals de l’anomenat Any Vallmitjana.

Natàlia Esquinas i Giménez