Peça del Mes | Octubre 2018 | ‘Conjunt de rajoles que decoren l’entrada, l’escala, el Saló d’Or, el Claustre i altres estances de l’edifici’

Obra: Conjunt de rajoles que decoren l’entrada, l’escala, el Saló d’Or, el Claustre i altres estances de l’edifici.

Autor: Enrique Luis Ventosa i Fina (Barcelona, 1868 - Puebla de los Ángeles, Mèxic, 1935).

Data i lloc: Entre el desembre de 1914 i el juny de 1915, a la fàbrica de ceràmica La Roqueta (Palma de Mallorca).

Tècnica: Pisa decorada en blau i policromada.

Mides: Composicions de rajoles de 20 x 20 cm (cadascuna).

Col·lecció: Palau de Maricel.

Descripció i context històric:
L’interior del Palau de Maricel presenta un revestiment de rajoles que es singularitza pel seu disseny eclèctic, on s’aprecien la influència dels cànons estètics islàmics, la rajoleria medieval valenciana i la talavera poblana. Es pot considerar un conjunt únic, fruit de la coincidència de diversos factors.

Miquel Utrillo (1862-1934), encarregat de portar a terme la construcció i la decoració de l’edifici, era un gran amic d'Enrique Luís Ventosa, un artista barceloní format durant dos anys en l'Ensenyament d’Arts Aplicades a la Acadèmia de Belles Arts de Barcelona amb el crític, historiador i escriptor Miquel i Badia (1840-1899). El 1897 Ventosa es va instal·lar amb la seva dona, Teresa Horrach Vives, i el seu primer fill a Puebla de los Ángeles, Mèxic. Puebla, que havia estat fundada el 1531 pels espanyols, era una ciutat industrial que durant els segles XVII i XVIII havia destacat pel gran nombre de fàbriques dedicades a la producció de pisa policroma inspirada, tant en la tradicional ceràmica espanyola com en la porcellana xinesa. Els emigrants espanyols una gran part d’ells procedien d’Andalusia i altres, d’Extremadura i Castellasón els que van desenvolupar els oficis de terrisser, fuster i vidrier, entre d'altres. Concretament, terrissers sevillans com Gaspar de Encinas, Jerónimo Pérez de Salazar i Antonio Xinovés van implantar a Mèxic la ceràmica sevillana i la de Talavera de la Reina, que va servir de model a la Talavera poblana. 

Tant les façanes com els interiors de les esglésies, palaus, hospitals i altres edificis públics i privats de Puebla estaven ornamentats amb rajoles policromes que presentaven motius figuratius i geomètrics o florals. Tot i que no tenia coneixements de ceràmica, Ventosa va quedar fascinat per la brillantor i la riquesa de colors de l’arquitectura poblana, a la que va veure com expressió de l’art mexicà. També es va adonar de què, en aquell moment, pràcticament s’havia extingit la producció de pisa i que només quedaven sis terrisseries obertes de les quaranta-sis que hi havia l'any 1693. De fet, la decadència d’aquesta indústria havia començat a principis del segle XIX; segons el geògraf Alexander von Humboldt (1769-1859), quan va visitar la ciutat el 1806 ja va constatar que, tot i que l’activitat artesanal i comercial de les terrisseries era encara visible, moltes fabriques ja havien tancat. Des de l’òptica personal de Ventosa, era el moment de recuperar aquesta important tradició local realitzada amb tècniques que havien estat introduïdes al Nou Món pels espanyols. 

Mentre impartia classes d’ornat a l’Escola de Belles Arts de Puebla, Ventosa va estudiar el procés original de la pisa i el va combinar amb els seus coneixements estètics d’art català contemporani, és a dir, modernista, i va entrar en contacte amb els terrissers locals per col·laborar amb ells. Els va animar a reviure els estils històrics que tant d’èxit havien tingut feia dos-cents anys i va treballar en la decoració de vaixelles i rajoles. Amb les seves aportacions estètiques, va canviar substancialment la direcció de la indústria ceràmica de Puebla de principis del segle XX, tot posant-la en valor després de tants anys d’abandonament. Va treballar als tallers d’Antonio de P. Espinosa, de Martínez y Cía. i d'Isauro Uriarte, fàbrica que ha estat embargada aquest mateix any 2018. 

Un dels objectius de Ventosa va ser el de posar de moda el revestiment de rajoles a hotels, oficines i mansions, no tant sols de Mèxic sino també dels Estats Units. També va publicar llibres, articles i poemes sobre la pisa poblana. Es va convertir en un apassionat creador i divulgador de la pisa tradicional de Puebla en un moment en el que també va començar el col·leccionisme de ceràmica antiga de Puebla. Destaquen les col·leccions de Francisco Pérez de Salazar i Franz Mayer (Mèxic DF); de José Luís Bello González (Puebla) i les de Houghton Sawyer (International Museum of Folk Art, Santa Fe), De Forest (Metropolitan Museum) i Huntington (Hispanic Society) a Nova York. 

Donat que el 1910 va començar la Revolució mexicana i Puebla va ser un dels llocs mes perillosos per viure, Ventosa va decidir tornar a Espanya amb la seva dona i les dues filles petites. A partir d’aquell moment, es va iniciar la interessant correspondència entre Ventosa i Utrillo sobre la mobilitat de la família Ventosa per Espanya i l’interès de portar a terme diversos projectes ceràmics. El 1911 es va instal·lar a Cadis per què volia fabricar pisa a Sevilla per comercialitzar-la als Estats Units, projecte que no va arribar a bon port. El 1914 viatjà cap a Palma de Mallorca, i el mes de novembre d’aquell any va ser quan Utrillo li encarregà la rajoleria per al Palau de Maricel. A través de les cartes adreçades a Utrillo se sap que Ventosa li envià diferents models inspirats en dissenys mudèjars, alguns decorats en blau i d’altres en reflexes metàl·lics. També li explicà que volia decorar les rajoles amb ocells, figures i gerros florits, tots ells motius originaris de Puebla i d’altres amb l’escut del Maricel, i va prometre que no repetiria mai mes aquests models destinats a la decoració del palau. Donat que el 1915 la fàbrica de La Roqueta va començar a tenir problemes econòmics que poc després varen suposar el seu tancament definitiu, Ventosa va finalitzar l’encàrrec d’Utrillo i va tornar cap a Puebla, on continuà amb la producció ceràmica fins a la seva mort. 

Maria Antònia Casanovas i Giménez