Peça del Mes | Maig 2019 | ‘Platja de Sitges', 'Platja' i 'Vista de la platja'

Obra: Platja de Sitges, Platja i Vista de la platja

Autor: Joan Batlle i Amell (Sitges, 1859-1927)

Dates: Sitges, 1894 (la primera), cap a 1895 (la segona) i s.d. (la tercera)

Tècnica: Pintura a l'oli sobre tela

Mides: 39,5 x 67,5 cm (la primera), 63 x 94 cm (la segona) i 28,5 x 35,7 cm (la tercera)

Col·lecció: Museu de Maricel, Sitges. Col. Art de la Vila de Sitges, núm. inv. 4 Museu de Maricel, Sitges. Can Falç de Mar, núm. inv. 325 i 848

Descripció i context històric:

Al voltant del pintor Joan Roig Soler, establert a Sitges el 1878, es configurà una escola pictòrica que serà el contrapunt de l’Escola d’Olot dels germans Vayreda. L’Escola Luminista sitgetana adoptà com a motiu un paisatge caracteritzat per una llum molt intensa, heretada de la darrera etapa pictòrica de Fortuny; en formaren part també Arcadi Mas i Fondevila i els sitgetans Joaquim de Miró, Antoni Almirall, Felip Masó o Joan Batlle. L’Escola tingué força èxit car les classes benestants s’obrien al consum de l’art per tal d’omplir els seus menjadors i crear col·leccions particulars. A Sitges els pintors locals i els arribats de fora trobaren un ampli mercat de compradors, sobretot entre els americanos.

Si Joan Batlle Amell, com els seus col·legues convilatans –Miró, Masó i Almirall– es pogué dedicar a la pintura, va ser possible perquè hi havia una família i unes rendes que els ho possibilitaven i feien compatible la producció vitivinícola amb l’artística. Molts foren autodidactes, tenien els mestres a tocar de casa, no els calia ni anar a Llotja ni viatjar a París o Roma, ni formar part de la bohèmia car vivien a casa. Això sí, crearen una bona colla artística i cultural; compartiren inquietuds; s’aplegaren sota un mateix ideal de pintura; promogueren activitats culturals i cíviques; la feien petar a les tertúlies que tenien al taller d’en Miró, just darrere d’El Greco, i acolliren els artistes i intel·lectuals barcelonins amb els braços oberts quan el Modernisme arribà a Sitges de la mà de Santiago Rusiñol.

Era fill de l’exalcalde Joan Batlle Ribot i de Maria Amell Fabré, una família del Sitges de tota la vida amb casa pairal a tocar del castell i el baluard. Quan neix l’artista el 21 de juny de 1859, heretà el nom del seu germà difunt. Fou l’únic fill que no va fer la carrera americana. Ens n'ha pervingut una fotografia feta el 1904 pintant a la Davallada i la descripció de Miquel Utrillo Vidal: «Vivía en el barrio un hombre gordo, con grandes paperas, pipa siempre en boca, con su caballete y una enorme sombrilla que le protegía del sol, acostumbraba a pintar escenas marineras, con un estilo puntillista muy a lo Bonnard. Este hombre vivía en la casa, justo enfrente de la Iglesia Parroquial, es aún hoy reformada conocida por la casa de los “Pans”. Fue un autodidacta, de quien apenas sé nada, es decir nada más que los excelentes cuadros que dejara, pero su figura y sus paperas siguen fijas en mi memoria, al igual que su pipa, de gran tamaño».

La primera notícia que en tenim és deguda a la seva participació en l’Exposició Regional de Vilanova de 1882. Hi presentà tres olis: Platja de Sitges, Marina i Una platja. Rebé una Menció Honorífica però les crítiques no foren gaire bones. Deu anys més tard el tornem a trobar a l’exposició feta a l’Ajuntament i organitzada per Rusiñol i Utrillo, coneguda com a Primera Festa Modernista. Aquest cop participà amb sis quadres: Marina, Campanario de mi pueblo, Cacharrería, Calle San Juan i dos paisatges. La valoració no fou tampoc gaire bona. Aquell any, a més a més de pintar, va fer de model per al quadre Pelando la pava (1892), de Rusiñol.

Ens resulta estrany que no participés en la decoració de la Cerveseria Cau Ferrat (1895), si tenim en compte que ho havia fet en dos altres establiments de Sitges: al juny de 1891, «también ha sido reformado el techo de La Estrella, cuyo trabajo confió la Sra. Vda. de Camps al Sr. Batlle Amell, el que lo ha ejecutado con mucho acierto». Isabel Coll també atribueix a Batlle la pintura del sostre de la perruqueria de Bonaventura Mestre del carrer Major núm. 16 l’any següent: «el conjunt decoratiu havia estat encarregat a Cristòfol Clarà, mentre que Batlle Amell hi pintà una vista d’una part de l’església amb els campanars entrellaçats amb ramatges verds».

Sabem que participà a les Exposicions Generals de Belles Arts de Barcelona el 1894 i el 1898 perquè n’han quedat referenciades les obres. El 1894 presentà quatre quadres a la secció de pintura espanyola que es van exposar en tres sales diferents: Paisaje, Marina, Sitjes i Playa de Sitjes. Aquest cop sí li tributaren força elogis. El 1898 hi tornà, ara només amb un quadre que, en aquests moments, es troba en una col·lecció particular, Camí de les Forques.

Al 1899 moren els seus pares, tanmateix Batlle continuà treballant. Exposà a la Sala Parés el 1901 cinc estudis de Sitges pintats aquell estiu. El 1915 participà al Pavelló de Mar amb Sitges desde la cruz de Ribas.

Tots tenim present les seves marines i paisatges. La sorpresa ha estat trobar a l’Arxiu Històric de Sitges (Fons Josep Vidal i Vidal, 16.3) un àlbum d’apunts al natural de 1914, ben sorprenent car ens trobem amb un pin tor atrevit, picardiós, ben à la page dels psicalíptics, aquelles publicacion s amb una important càrrega sensual, però també amb bones dosis de crítica social, religiosa i política.

El 1925 participà en l’Exposició Històrica d’Art Sitgetà, organitzada per Utrillo al Casino Prado Suburense i que reuní bona part dels artistes locals del moment. El setmanari La Punta deixava constància de la participació de Batlle: «Las dos marinas, una dorada por la luz solar y la otra en día nubloso, originales de Juan Batlle Amell, se señalan por su delicado colorido».

No el trobem a les tertúlies dels anys vint a l’Hotel Subur on coincidien sitgetans i vilanovins, tampoc a les Exposicions d’Art del Penedès. Malgrat no ser considerat un pintor de primer ordre, les seves obres traspassaren les fronteres catalanes. Ens ho certifica Miquel Utrillo en una crònica de 1981: «Por razones de tipo particular, tuve, días pasados, que ir a ver al director de la "Banca Jover" en Madrid. Así que entré en el despacho del Director de "Banca Jover" en Madrid, me quedé de piedra. Allí estaba un cuadro de Batlle y Amell, que es una vista deliciosa de la playa desde más allá de "Casa Dalmau", con una silueta de la Iglesia, y una figura femenina en primer término que es una pura delicia».

En aquests moments figuren tres obres seves als Museus de Sitges, i fins una dotzena més en diferents col·leccions particulars de la vila.

I arribem al final. Fou operat a començament de desembre de 1927 pel Dr. Serrallach a la Sala Deering de l'Hospital de Sitges. Moria el dia 18 d’una congestió pulmonar. Tots tres setmanaris sitgetans se’n van fer ressò gairebé amb les mateixes paraules: «A la matinada de diumenge passat, va morir el nostre compatrici, entusiasta de la seva pàtria, Joan Batlle i Amell. Amb la seva afició a l'art pictòric, cultivat tota la seva vida, va guanyar-se molts admiradors demostrant-ho moltes famílies sitgetanes residents a Barcelona, que tenen a casa seva quadres del celebrat pintor, respirant la majoria de les seves teles l'ambient netament suburenc de les nostres vinyes, platges amb les seves costes i mar, el conjunt de La Punta, Baluard i l'Església».

Bibliografia bàsica

L’Escola Luminista de Sitges. Quadern, núm. 7. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1980.

L’Escola Luminista de Sitges. Els precedents del Modernisme. Catàleg de l’exposició. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2002.

La Xermada, núm. 26, 2002.

ALTADILL, Miquel. Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú 1882. 125è aniversari. Vilanova i la Geltrú: Papyrus del Garraf, DL, 2008.

ESQUERDA, Montserrat-Bosch. "Curiositats pictòriques de la família Batlle Amell", a L'Eco de Sitges (14-XII-2018).

ESQUERDA, Montserrat-Bosch. "Sense permís del confessor", a L'Eco de Sitges (17-III-2017).

MONGAY, Valentí. “L’horta de l’Escola Luminista”, a La Palla, núm. 33, 2005.

PLANES, Ramon. Llibre de Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 2004.

ROIG, Emerencià. Sitges dels nostres avis. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 2006.

SOLER CARTRÓ, Josep. Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1980.

A càrrec de Montserrat Esquerda-Bosch, filòloga i estudiosa de temes sitgetans