Peça del Mes | Juny 2019 | Jardins de Terramar

Obra: Jardins de Terramar.

Autor: Francesc Armengol i Duran (Sabadell, 1886 – Barcelona, 1931).

Lloc i data: Sitges, 1918 (projecte) i 1919-1933 (execució).

Mides: 5 hectàrees.

Descripció i context històric:
Els Jardins de Terramar, més enllà d’una obra de jardineria, els hem d’entendre com a una obra d’art. En aquest sentit, i per donar-li aquest caire artístic, fem valer el context de la creació del projecte, tant pel que fa a les noves tendències arquitectòniques i urbanístiques, un model que apostava per un canvi, com per la recerca d’una identitat i d’uns valors, expressats des d’un programa polític determinat fent de la cultura i de l’art els seus estendards.

El projecte de Ciutat-Jardí de Terramar arribà a Sitges de la mà del seu ideòleg, en Francesc Armengol i Duran, un alt exponent de la indústria sabadellenca i home d’una gran cultura. El projecte fou expressat des d’un bon inici artísticament; el seu poema “Visió” de juliol del 1919, publicat a la revista Terramar, no deixa dubtes del seu ideari estètic i moral. Aquest poema evoca tota la càrrega poètica que volia transmetre en aquest gran projecte d’urbanització, tot ple de conceptes a fer valer com a directrius (somni, visió, bellesa, ritme, grandesa, germen, forma, color, cants de brollador, refilet d’ocells....); un clar casament entre la terra i el mar, conceptes que seran evocats als Jardins de Terramar.

Terramar, com a Ciutat-Jardí, fou un projecte d’urbanització datat el 1918, desenvolupat des del 1919 i que seguirà amb intermitència fins al 1933, continuant amb la forma i les característiques programades i tenint en compte, malauradament, els efectes de la caiguda del Banc de Barcelona, així com la sobtada mort d’Armengol el 1931. La represa del projecte i la seva continuïtat ja formen part d’una altra història. Per tal de portar-ho endavant, es rodejà de professionals com els arquitectes Josep Maria Martino, Josep Renom, Josep Carbonell, Miquel Utrillo, Josep Artigas i Salvador Robert, tots vinculats també amb el jardí i que feren de Terramar un projecte de primer ordre a Catalunya.

És a mitjan 1919 quan s’inicien les obres i es constitueix la societat de Parques y Edificaciones, S.A. Les terres adquirides de feia poc, fins aleshores vinyes, en el lloc on hi havia el conegut Cellerot, foren projectades com a eixample urbanístic de Sitges, en forma i concepte, a banda d’innovador, amb una clara voluntat expressiva i d’embelliment públic. El projecte urbanístic, així com el jardí, seran hereus d’una nova concepció, la “ciutat ideal” cap on tendirà, tenint a Niça com a mirall, però també a la Riviera francesa, la italiana de l’Adriàtic o, fins i tot, Brighton. Un volgut cosmopolitisme i un nou estiueig s’estaven gestant al nou eixample de Sitges, que inclourà la creació d’un hotel, un casino, un autòdrom, un heliport i, fins i tot, es projectaria un port esportiu; serà justament el jardí el que complementarà amb un gran nivell l’Hotel- Restaurant.

El jardí, en concepte, tendeix a la idea del bell retorn al Paradís Perdut; és la presentació i la representació en si mateixa, fent al·lusió a un ideal mític. Els referents que s’acosten a la nova concepció de la jardineria d’aquest període passen per l’estudi dels jardins de França, Itàlia, els d’origen hispano-àrab, així com els del paisatgisme anglès en el sentit d’oposició a aquest estil, deixant enrere el que havia estat la jardineria romàntica i eclèctica practicada unes dècades abans.

Com a font fonamental per a la creació del corpus estilístic dels jardins, cal posar en relació tant la poesia com els conceptes filosòfics i els pensadors que ho van vehicular a casa nostra, en tot allò que fa referència a la concepció d’embelliment junt amb l’ètica i l’estètica que se’n desprenen. L’imaginari col·lectiu dels jardins i el seu simbolisme els podríem entendre des de la perspectiva dels jardins de Santiago Rusiñol. Recordem que fou ell justament qui, dedicant la seva vida a l’art i a la bellesa, entengué els jardins com a una metàfora en clau natural de la incidència humana sobre l’entorn, el paisatge domesticat i, en el seu cas, també versat com ho va fer valer l’any 1903 creant l’àlbum Jardins d’Espanya, un gran treball on es conreava la pintura de jardins amb altres arts, sobretot les literàries. Un art, el dels jardins com a referent, que no deixarà de treballar al llarg de tota la seva vida i que tindrà una forta empremta.

Pel que fa al corpus filosòfic, aquest passa per fer revisió dels grans pensadors, el que ha quedat d’ells i que ha fonamentat una forma i un estil concret en el urbanisme que es desenvolupà finalment a casa nostra, creant conceptes com civilisme i llatinitat en una potent campanya en pro de l’Art Nacional, que tingué una clara repercussió en l’Art del Jardí fins a desenvolupar l’anomenat l’Art Català del Jardí.

El jardí com a obra d’art neix d’aquesta evolució i necessitat expressiva a les ciutats, que seran els jardins i els espais verds públics. Formen part i són clau en el nou urbanisme. De l’idealisme utòpic es desenvolupen tenint en compte un programa d’aquest projecte nacional, definit pel Noucentisme, cap a la idea de fer la Catalunya-Ciutat. D’aquesta necessitat expressiva es requeriran bons professionals, amb vocació artística, que siguin capaços de portar endavant tot aquest ideari, i un dels eixos fonamentals serà, doncs, l’ensenyament. La creació de l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat serà un magnífic projecte de país per a la recuperació de les arts decoratives amb un alt nivell de competència. En aquesta escola s’inscriu l’Art del Jardí, uns estudis que s’abordaran des del vessant humanístic, artístic, tècnic i científic, compaginant pràctiques a l’Escola Superior d’Agricultura, amb la qual compartiran espai i que ja procurava, en el seu primer ideari, seguir per aquesta línia de treball entre la jardineria i el paisatgisme.

Sitges no era aliena a aquests sentits d’alta cultura i art. El pes artístic i poètic del moment pretèrit a la creació de Terramar fou tradició a la vila; els noms de Rusiñol, Sunyer, Morera i Utrillo no es poden deixar passar per alt, reivindicant justament el seu llegat i essent transmissors d’una forma de fer i viure culturalment.

Un altre factor que no s’ha d’oblidar és la situació geogràfica davant del mar, la seva orografia, el seu clima, el seu passat agrari, una mirada al seu paisatge, a la natura i a l’arribada del tren. Tots aquests aspectes faran de Sitges i el seu eixample un bon lloc d’apostes i projectes d’interès i seran recollits en el jardí.

La revista Terramar serà l’altaveu fonamental de tot aquest programa, amb un clar posicionament i, com el seu subtítol indica, és una revista d’Art, Lletres i Deports que no defraudarà en cap d’aquests aspectes, sempre a la recerca de l’embelliment per a la creixença moral i urbanística de Sitges.

El jardí, doncs, serà el que recollirà més poèticament l’essència del projecte, amb el passeig, les avingudes arbrades i les noves construccions, que donarien la més alta mostra de civilitat. D’ell hem d’entendre que és el que ens resta de les idees, el jardí com a forma, la peça central patrimonial més important del conjunt urbà, un exemple cap a l’ideal de la Bellesa Pública.

M. Mercè Compte i Barceló, llicenciada en Belles Arts i historiadora de l’Art dels Jardins