Peça del Mes | Desembre 2019 | ‘Cistelles amb fruita, plat i caderneres’ i ‘Cistella de dolços, pot de mel, recipients de vidre i xocolatera’

Obra: Cistelles amb fruita, plat i caderneres i Cistella de dolços, pot de mel, recipients de vidre i xocolatera.

Autor: Antonio Ponce (Valladolid, cap a 1608 – Madrid, 1677).

Lloc i data: [Inconcret], 635-1645.

Tècnica: Pintura a l’oli sobre tela.

Mides: 102 x 156 i 102 x 156 centímetres.

Col·lecció: Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales, número d’inventari 3.170 i 3.171.

Descripció i context històric:
Una de les pintures té abundant presència de fruita. Hi ha dues cistelles de vímet, de tipologia diferent, i un plat de peltre, tot farcit a vessar de raïm, préssecs, prunes, magranes i codonys. La cistella més propera a l’espectador i el plat semblen estar damunt una taula, coberta amb unes tovalles de color vermellós, mentre que la cistella de segon terme, sembla trobar-se damunt un ampit. De tanta abundància, algunes peces de fruita han caigut damunt la taula, com una magrana que s’ha esberlat, fet que han aprofitat dues caderneres per picotejar-la. Complementa l’escena un cortinatge fosc, amb sanefes estampades.

L’altra obra està protagonitzada per dolços. Els diferents receptacles també es troben disposats sobre una taula amb estovalles vermelloses: a l’esquerra, un plat amb dues pinyonades (massapà de pinyons) i una gerra d’aiguardent, i a la dreta, una cistella mig descoberta per un mantell verdós, dins la qual hi ha més massapà, rosquilles i fruites confitades (entre les quals, el poncem i les peres). Rere seu, en unes lleixes a diferents nivells d’alçada, hi trobem, a la part més baixa, un pot de mel tapat i una xocolatera (dins de la qual també s’observa el fruit del cacau), mentre que a la part més alta, trobem diferents recipients de vidre i terrissa. Finalment, a tall d’escenografia de fons, hi ha un altre cortinatge de color marró.

Es tracta d’una parella de natures mortes d’un gran interès, de procedència desconeguda, catalogades com a obres d’un artista anònim d’àmbit castellà. Un anàlisi detallat de les composicions ens condueix cap a un seguidor de Juan van der Hamen, segurament Antonio Ponce, familiar polític i membre del seu taller, també especialitzat en pintures de natura morta a la cort de Madrid durant la primera meitat del segle xvii. Ponce és un pintor hàbil, que havia après a combinar els diferents objectes que integren aquest tipus de composicions. En ocasions, Ponce va reproduir o imitar literalment alguns fragments de les obres del seu mestre. Per exemple, en la sèrie dels mesos de l’any de Ponce, agafa el model de les típiques lleixes escalonades que havia introduït Van der Hamen, i que també podem observar en aquestes dues obres de Sitges. En concret, la composició de fruites recorda a Natura morta amb fruita i cristalleria signada per Van der Hamen i datada el 1629, conservada en el Williams College Museum of Art de Williamstown (Massachusetts); i també a El mes d’agost, del propi Antonio Ponce, datada entre 1635 i 1645 i en col·lecció privada (publicada per Jordan: 2005, p. 289), pels aliments, la seva disposició i el cortinatge de fons.

En canvi, la dels dolços remet a dues obres de Ponce: El mes de maig, que es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i Natura morta amb dolços, en parador desconegut. Si anem fragment per fragment, trobarem un munt d’elements copiats de l’obra de Van der Hamen. La cistella amb magranes és idèntica a la que apareix a la pintura citada de Williamstown; a Natura morta amb cistella i pots de terrissa, signada i datada el mateix 1629, en col·lecció privada (publicada per Jordan: 2005, p.270); a Natura morta amb cistella de fruita i cristalleria, de col·lecció privada, sense signar (publicada per Cherry: 1999, làmina xl), i també a la que Ponce fa a l’esmentada El mes d’agost. Les dues caderneres sobre una magrana oberta reprodueixen un model exacte al que es pot veure a Natura morta amb fruita i ocells, signada i datada el 1623, conservada al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial (Madrid); a Cistella de fruita amb magrana i caderneres, d’una col·lecció privada de Monterrey, Mèxic (publicada per Jordan: 2005, p. 114); i també al citat quadre El mes d’agost, de Ponce. El motiu de la magrana oberta el repeteix el propi Ponce a la pintura Magranes, conservada al Museo Nacional del Prado (Madrid); i les caderneres afrontades és un motiu agafat per Van der Hamen del pintor Frans Snyders, concretament de l’obra titulada Gerros i garlandes enmig de l’Ascensió, realitzada conjuntament amb Thomas Willeboirts Bosschaert, datada cap al 1630 i conservada al Westphalian State Museum de Münster (Alemanya). El plat de préssecs té un paral·lel pròxim a l’esmentat quadre de Williamstown, però les fruites estan col·locades de manera diferent; en canvi, al Museo Cerralbo de Madrid trobem una composició idèntica (publicada per Jordan: 2005, p. 192), i també apareix al suara citat El mes d’agost.

La cistella plena de dolços remet a cistelles similars que trobem al Museo de Bellas Artes de Pontevedra, al Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid) i al Museo Nacional del Prado, datades entre els anys 1620 i 1622 (publicades per Jordan: 2005, p. 84-87). Així com d’altres elements, com el pot de mel que podem observar en composicions del Museo de Bellas Artes de Granada (1621); o els pots de vidre que es veuen a la natura morta del Museum of Fine Arts de Houston (1626), o a El mes de desembre (1635-1645), del propi Ponce, que es troba en col·lecció privada (publicada per Jordan: 2005, p. 290). Finalment, només un mateix pintor podria haver fet la borla i el rivet de la cortina del quadre dels dolços i els que trobem a El mes d’abril, que Ponce va pintar entre 1635 i 1645 i que es troba també en col·lecció privada (publicat per Jordan: 2005, p. 287).

A tall de conclusió, un fragment de la pintura dels dolços de Sitges pot servir per fer una nova atribució a Antonio Ponce. En concret, el plat amb pinyonades i una gerra d’aiguardent és quasi una rèplica d’una natura morta (MNAC/MAC 69103) del Museu Nacional d’Art de Catalunya, actualment en dipòsit a la seu dels Amics dels Museus de Catalunya. Al marge d’aquests elements, a la pintura apareixen també una copa de plata (bernegal) i un recipient de terrissa per a l’aigua perfumada (búcaro).

Joan Yeguas i Gassó