Peça del mes de gener 2025

Obra: Cinc plates il·lustrades, de diferents autors
Lloc / Data: Manises (València) i ciutat de València, cap al 1911-1925
Matèria / Tècnica: Pisa esmaltada en groc, blau, verd i daurat
Mides: 4 x Ø 34,9 cm; 2,8 x Ø 27,9 cm; 3 x Ø 28 cm; 3 x Ø 27,7 cm; 3,8 x Ø 28,1 cm
Col·lecció:  Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol, núm. inv. 30.548, 30.518,
30.839, 30.533 i 30.558

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) visità Manises diverses vegades i mantingué una relació d’amistat amb Eduardo López Chavarri Marco (València,1871–1970), músic i periodista. Es constata en la correspondència i en la decoració de cinc plates de ceràmica esmaltada amb caricatures dedicades a Rusiñol. Les cinc plates pertanyen a la col·lecció fundacional del Cau Ferrat a Sitges. L’objectiu de la investigació s esbrinar la connexió entre ambdues viles, Manises i Sitges, i la relació entre els artistes catalans i valencians als inicis del segle xx.

L’atenció recau en Santiago Rusiñol, Lluïsa Denís i Joan Gisbert Padró i l’amistat amb López Chavarri. Apareix Alfred Sisquella Oriol (Barcelona, 1900 –Sitges 1964), pintor antimodern adscrit a la Sala Parés, per la postal d’una de les plates localitzada en el Fons Borràs de la Biblioteca de Catalunya, relativa a la correspondència entre Sisquella i Joan Cortés i Vidal (Barcelona, 1898 - Santander, 1969), escriptor i crític d'art català. Rusiñol va escriure el pròleg de Cuentos Lírics, de López Chavarri, el 1907. López

Chavarri traduí Rusiñol al castellà.

PLATA DEL COCODRIL

Cronològicament, és la primera de les cinc; dedicada a Santiago Rusiñol, va ser realitzada el 1911 per López Chavarri. S'exposa sobre el prestatge de la cuina del Museu del Cau Ferrat. Es tracta d'una pisa esmaltada en blau i daurat sobre blanc. Hi apareix Rusiñol dues vegades: una a l’ala, o vora, com a caçador amb un fusell apuntant un cocodril que parla en una vinyeta: «Asesino». A l’ala es llegeix: «Si’l Santiago aquell fou matamoros aquest és matacocodrilos», i a baix: «Santiagus Rusiñol: pictor admirabilis Scriptor magnus», en tipografia gòtica alemanya. La temàtica dels dibuixos i la dedicatòria remet a l’explicació de Rusiñol del capítol XLII del llibre Del Born al Plata: Un viatge a la Argentina, de 1910; avorrit de la gran ciutat (Buenos Aires) Rusiñol viatja a Rosario, on participa en la cacera de «yacares» (caimans) navegant pel riu Paranà. León Daudet ho repeteix en l’article del 1926 a la revista Caras y Caretas. Ramon Gómez de la Serna, el 1941, a Retratos contemporáneos, replica l’anècdota de Santiago Rusiñol a l’Amèrica del sud on fou convidat a una cacera de cocodrils.

A l’interior de la plata apareix de nou Rusiñol, assegut en un tamboret i davant d’un cavallet amb un pinzell pintant un paisatge de dues fileres de xiprers. L’altra mà sosté una partitura i a la boca un cigar. A sota, apareix la dedicatòria: «amb una abrassada. E. L. X. (Eduardo Lopez Chavarri –Xavarri), Valencia 1911». A les Obres completes de Rusiñol, en la correspondència entre ambdós (Carta núm. 20, pàg.950) es fa referència a aquesta «plata del cocodril».

PLATA DEL FOTÒGRAF

Datada el 1915 està signada per López Chavarri, amb la llegenda: «La nova fase instantània de S. Rusiñol. Recort de Manises 1915». Signada: «S. Rusiñol / Luisa / (E.?) Gisbert» i l’afegitó d’autoria: «Pintat per «Paqueño» E. L. Chavarri». Joan Gisbert Padró (Alcanar, 1884 - Barcelona, 1974) fou un empresari tèxtil, marmessor de Felip Pedrell i secretari de Manuel de Falla. Un plat de Manises dedicat per López Chavarri a Gisbert, datat al 1930, pertany al fons Joan Gisbert Padró de la Biblioteca de Catalunya.

La plata està pintada en colors blau i groc sobre una base blanca; s’hi representa la figura de Rusiñol de cos sencer, vestit i copat amb un ‘‘barret canotier’’ groc; a la mà esquerra duu una màquina de retratar corresponent al lema. El model de càmera fotogràfica de manxa o ‘‘fuelle’’ correspon a la marca Vest Poket Autografic. Les fotografies de la col·lecció del Cau Ferrat parlen de l’autoria de retrats familiars

i de l’atribució a professionals d’estudi o de factura domèstica. La relació de la fotografia amb la pintura la trobem en l’amistat de Rusiñol amb Joan Vilatobà (1878–1954), fotògraf i pintor pictorialista.

PLATA DE LLUÏSA DENIS

Està signada i datada al revers, l'agost del 1915, per Lluïsa Denis i Reverter (Barcelona, 1865–1946). La frase de la llegenda, «no estic ni per flors ni violes», expressa el caràcter rebel, el feminisme incipient i militant d’una dona eclipsada per la celebritat del seu espòs, Santiago Rusiñol. La llegenda de la vora es podria referir a les obres teatrals Flors i Violes i Dos actes de comèdia, de Pompeu Crehuet, estrenades al

teatre Romea de Barcelona el 18 d’octubre de 1909. Lluïsa Denis fou pintora, músic, escriptora i la mare de Maria Rusiñol Denis (1887–1972). A més, va ser l'autora de L’alegre cantaire (12 partitures) publicada a Barcelona per Josep M. Parés (1910); Contes d’amor, editat per Salvador Bonavia a Barcelona el 1924; Versos per a cançons publicats a Barcelona per A. López Llausàs; i textos per a teatre com Els caçadors furtius: comèdia en un acte i dos quadros i Una venjança com n’hi ha poques: tragèdia en un acte. Lluïsa Denis és l’autora del quadre La font de la Verge (Xàtiva), conservat al Museu del Cau Ferrat de Sitges, on es representa el plafó de rajoles ceràmiques pintades amb la imatge de la Verge Maria.

PLATA DEL SR. ESTEVE

Llegenda: «Esperame!! Tu inolbidable Esteve». Firma: «S. RUSIÑOL», revers, data: «MANISES / 1915», revers, sota la signatura. Inoblidable està escrit «inolbidable» en un préstec lingüístic del castellà. La imatge està relacionada amb l’obra de teatre de Santiago Rusiñol L’auca del Sr. Esteve, tema cabdal i recorrent en l’obra de Santiago Rusiñol. De l'auca existeix l’obra dibuixada per Ramon Casas amb rodolins de Gabriel Alomar, conservada al Museu del Cau Ferrat de Sitges i les rajoles col·locades a les façanes del carrer Petritxol de Barcelona i del carrer Cremat de Terrassa.

PLATA DEL LLATZER ROMÀNTIC

Obra inacabada on es representa una figura romàntica. Decoració en blau que representa, a l’anvers, un bust masculí amb barba, situat de perfil amb el braç dret estès. Al costat esquerre, un arbre amb arrels i branques, que es pot confondre amb el cap d’una àliga. Tot inscrit dins d’una circumferència. El personatge sembla que estigui llençant una imprecació; l'evangèlic: «Surge et ambula» (Alçat i camina), frase lapidària que presideix la façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú, on es conserva una col·lecció de plats de Manises i retrats realitzats en ceràmica. Rusiñol va descobrir Sitges quan es dirigia a la població veïna per admirar l’Anunciació d'El Greco, exposada a la Biblioteca Museu, però els pintors luministes de Sitges el van reconèixer i el convidaren a menjar un plat d’amanida, un plat de xató.

CASACUBERTA ROCAROLS, M. (1997) Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Tesi doctoral dirigida per Jordi Castellanos Vila. Universitat Autònoma de Barcelona, 1993. Publicació: Santiago Rusiñol: vida, literatura, mite. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Curial.

SIMBOR ROIG, V. (1987) «Sobre la narrativa modernista valenciana: Eduard Lopez Chavarri», a: Revista Caplletra: Revista Internacional de Filologia,núm.2, p. 101- 113: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) 

Isidre Roset i Juan, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB)

Sitges, gener del 2025