La Peça del Mes | Setembre 2017 | ‘Font del Palau de Maricel’

Obra: Font del Palau de Maricel.

Autor: Daniel Zuloaga Boneta (Madrid, 1852 - Segovia, 1921).

Data i lloc: 1914-1916.

Tècnica: Pisa esmaltada.

Mides: 21,5 x 277,5 x 276 centímetres.

Col·lecció: Palau de Maricel, Sitges. Antiga col·lecció Charles Deering.

Descripció i context històric:
Aquesta font de ceràmica situada a la terrassa del Palau de Maricel de Sitges és obra del ceramista Daniel Zuloaga Boneta (1852-1921). Va nèixer a Madrid, fll d’Eusebi Zuloaga, director de la Reial Armeria i propietari d’una fàbrica d’armes a Eibar i una altra a Madrid. Al costat dels seus germans Guillermo i Germán va estudiar a l’Escola de Ceràmica de Sèvres (França), i en tornar obren a Madrid la fàbrica de ceràmica de la Moncloa. Les seves primeres ceràmiques daten cap a 1882.  

Morts els seus germans, l’any 1893 se’n va anar a treballar a Segovia a la fàbrica de pisa La Segoviana. Després d’un interval d’un any a San Sebastián, va tornar a Segovia i el 1907 va montar el seu propi taller a l’abandonada església romànica de San Juan de los Caballeros. Des de l’inici es va dedicar a recuperar les antigues tècniques ceràmiques, com ara la corda seca, l’aresta i els reflexesmetàl·lics. El seu estil més reconegut és el de les ceràmiques pintades amb tipus i paisatges castellans, molt en consonància amb les idees de la generació del 98.

Els arquitectes van recòrrer freqüentment a ell per a la decoració ceràmica tant de façanes com d’interiors, conservant-se importants obres repartides per tot el territory espanyol. A Barcelona va fer la façana del temple expiatori del Tibidabo (1916-1921), destruïda després. Va ser un encàrrec del mateix arquitecte Enric Sagnier, amb motiu de la seva visita a l’exposició de la Sala Parés del 1916.També va presentar freqüentment les seves ceràmiques en exposicions, rebent importants premis. 

A Barcelona, va exposar per primera vegada l’any 1906 a Els Quatre Gats, regentat per Pere Romeu, segurament degut a l’amistat que el seu nebot, el pintor Ignacio Zuloaga, mantenia amb el grup modernista de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i altres. A l’arxiu del Museo Zuloaga es conserva una postal de Sitges que Daniel Zuloaga envia al seu fill Joan, on li escriu que es dirigeix cap a aquesta població en el meravellós automòbil de Ramon Casas.

A la Sala Parés de Barcelona va exposar en dues ocasions, una el 1916 i l’altra l’any 1921, just el mateix any de la seva mort. Degut possiblement a aquesta circumstància, l’exposició va ser un èxit i es va vendre tot.Pel que fa al tipus de font de la terrassa de Maricel, aquesta presenta una forma quadrangular a l’exterior i d’estel de vuit puntes a l’interior, on està la pica, havent perdut la part central d’on sortiria el brollador. Està inspirada en les fonts de les cases hispano-musulmanes. 

En la decoració, a la part superior hi ha pintades unes àligues a les cantonades que són una interpretació d’un plat de Rhagés dels segles VIII-IX, i les fgures d’ànecs i gaseles segueixen les decoracions d’una peça egípcia dels segles IX-XII, i els peixos del fons de la pica estan inspirats en un plat de Rhagés del segle XIII. 

Així doncs, fonamentalment la decoració de la font està inspirada en les ceràmiques del període musulmà tant del regne fatimí d’Egipte com de l’imperi persa del Pròxim Orient. Daniel les va agafar de fotografiesde llibres que tenia al seu taller i que avui es conserven a l’arxiu del Museo Zuloaga de Segovia. L’única excepció és l’escacat de les parets de la pica, més en la línia modernista, i que Daniel ja havia utilitzat en d’altres decoracions, com a la façana del seu laboratori a la fàbrica La Segoviana. 

La font del Palau de Maricel es va realitzar al taller de San Juan de los Caballeros de Segovia, lloc on treballava Daniel des de 1908 amb els seus flls també ceramistes Juan, Esperanza i Teodora. Per tant, és molt possible que ells també colaboressin en aquest projecte.La font la deuria portar Daniel, juntament a un altre model més, a la seva exposició de la Sala Parés de l’any 1916, tal com fgura en una llista. 

Creiem que la font estil persa que s’esmenta a la segona línia d’aquesta llista és la que es conserva al Palau de Maricel, i que Miquel Utrillo en veure-la en aquesta exposició, la va comprar. Just a fnals d’aquell any va escriure una carta a Daniel dient que l’anirà a recollir. 

Potser degut a l’èxit d’aquesta font, el gener de 1917 el joier Macià li va encarregar una altra a Daniel, mitjançant la Sala Parés, també d’estil persa, però amb cavalls de dobles caps i monstres inspirats en la porta de Khorsabad.

Una altra font similar d’estil persa, amb l’exterior de forma octogonal enlloc de quadrangular, la va realitzar Daniel Zuloaga per al pati de la fnca San Quintín de Benito Pérez Galdós, a Santander. Fa uns anys es van fer unes obres en aquesta fnca i la font ja no hi és. 

Per tant, hem de concloure afirmat que la font del Palau de Maricel té un interés especial per a la historia de la ceràmica de Daniel Zuloaga, ja que és ara mateix l’única obra d’aquest important ceramista que podem veure a la seva ubicació original i en molt bon estat de conservació.

Abraham Rubio Celada