La Peça del Mes | Març 2017 | ‘Les portadores de taronges’ i ‘Dona pentinant-se’

Obra: Les portadores de taronges i Dona pentinant-se.

Autor: Gustau Violet (Tuïr, 1873 - Perpinyà, 1952).

Data i lloc: c. 1905 i c. 1905-1911.

Tècnica: Terracota patinada.

Mides: 17 x 21,3 x 8 centímetres i 25 x 11,7 x 13 centímetres. 

Col·lecció: Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol, números d’inventari 31.623 i 31.624.

Descripció i context històric:
Aquestes dues fguretes de terracota que es tro-ben al Museu del Cau Ferrat  representen els vincles afectius i artístics entre l’escultor rossellonès Gustau Violet i Santiago Rusiñol. En paraules de Josep Pla: “El Cau Ferrat és una concentració variadíssima de la vida sentimental de Rusiñol […] Les obres de Ramon Casas i de Gustau Violet encarnen l’essència d’amis-tats entranyables”.  

Tots dos artistes s’havien conegut a París a principis del segle XX a la penya del Cafè Weber, on coincidiren també amb un amic comú, l’escriptor i polític Léon Daudet, amb qui Rusiñol va fer amistat l’any 1899 a la clínica del doctor Albert Sollier a Boulogne-sur-Seine arrel de la seva convalescència. Els contactes van continuar a Barcelona, Prada de Conflet, Girona i Puigcerdà. A la ciutat del Sena, Violet es relacionà també amb els seus amics Miquel Utrillo i Ramon Casas. 

Després d’un temps de formació a París, l’any 1903 Violet s’instal·là a Prada de Conflet, on va crear els tallers Canigó (1900-1905) i Sant Martí, on hi restà fns al 1919. En aquells anys realitzà les seves millors obres inspirades en la vida rural i la natura medite-rrània, com la fgureta del Cau Ferrat Les portadores de taronges. 

Es tracta d’una escultura executada en terracota pa-tinada; no està signada amb el nom de l’escultor sinó que porta a la base la marca del seu taller, “SANT MARTÍ”, inscrita en relleu sota d’un petit arbre. En ella estan representades dues noies camperoles amb mocadors al cap, portant tres cistelles plenes de ta-ronges. El tema de l’obra es correspon amb el seu interès per la representació dels treballs del camp i de la vida pagesa del Rosselló, que estaven en la base de l’art regional que Violet tant propugnava i pel qual l’any 1907 publicà a la Revue Catalane el seu article "L’Art Regional": “l’única cosa que es pot en-tendre bé, penetrar bé, és la vida de la seva terra”.

De la mateixa manera, Violet fou un gran defensor de l'art popular i moltes de les seves obres eren se-riades segons un tiratge múltiple d’un nombre limi-tat  d’exemplars, fet que permetia a l’escultor ven-dre-les a un preu més assequible.

La petita escultura en terracota Dona pentinant-se representa la fgura d’una dona nua de mig cos en amunt, amb una tela que li cobreix les cames, una agenollada i l’altra flexioada, arreglant-se els ca-bells, en una actitud íntima, una temàtica menys freqüent en la producció de l’escultor. L’obra però, no està signada ni estampillada amb la marca del seu obrador i d’aquesta mateixa peça es va fer també una o diverses còpies en terracota sense patinar. 

Tècnicament les dues escultures van ser modelades en argila, cuites al forn i patinades, donant a les pe-ces un aspecte semblant al bronze. Gustau Violet s’interessà molt per la tècnica de les pàtines, inves-tigant i treballant al seu taller de Prada junt amb el terrissaire gironí Frederic Marcó, qui anys més tard adoptà els nous coneixements apresos amb Violet al seu obrador Can Marcó de Quart, produint peces amb la popular tècnica de l’argerata.

Totes aquestes estatuetes com Les portadores de taronges, La dona dels càntirs, La pageseta..., i també els gerros i les copes patinades, van ser molt admirades pel públic i pels coneixedors de l'art, tant de Barcelona com de París, ciutats on hi va exposar. Una fgureta en bronze titulada Les taronges, fosa per Masriera y Campins, fou presentada a “L’Expo-sició dels artistes del Rosselló” a la Sala Parés de Barcelona l’any 1905, essent una variació de la te-rracota del Cau Ferrat. En l’obra exposada les dues noies porten també tres cistelles, però les dues que recolzen a banda i banda dels malucs estan buides, mentre que la cistella central és plena de taronges. En la terracota del museu la iconografa és la ma-teixa, però amb la diferència que les tres cistelles de taronges estan totes plenes. D’altra banda, a Barcelona també exposà La banyista, una obra dins de la temàtica intimista abans esmentada.

L’Exposició de Rusiñol i Violet a la Galerie Georges Petit de París (1906)
La primavera de 1906 van participar plegats en una exposició a la Galeria Georges Petit de París. Rusiñol va presentar setze olis de paisatges pintats a Mallorca i Violet un conjunt d’onze escultures en bronze, cinc terracotes i dos guixos, algunes d’elles ja exposades a Barcelona com Les taronges. 

La mostra va ser lloada per l’amic Léon Daudet: “Pocs anys abans de la guerra el meu estimat Santiago Rusiñol va realitzar amb l’escultor català francès Violet una meravellosa petita exposició de pintures i de grups escultòrics que va fer desflar a tots els connaiseurs (...) Jo anava una hora cada tarda a somniar davant d’aquestes estatuetes i pintures”.

El mes d’abril de 1905, per commemorar el tricente-nari de la publicació d'El Quixot, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo juntament amb l’escultor Gustau Violet i Ramon Casas, van realitzar un viatge per la Manxa, que un mes abans havia sigut il·lustrat per Picarol a L’Esquella de la Torratxa, revista en la qual durant la Gran Guerra van col·laborar tots dos.

Gustau Violet, a més d’artista plàstic fou un recone-gut escriptor, coneixedor de la dramatúrgia catala-na, impulsor del teatre de la natura al Rosselló i tra-ductor de l’obra El Poble Gris de Rusiñol al francès. La traducció amb el títol Le Village endormi i il·lustra-da amb dibuixos del mateix va ser publicada primer als números de juliol i agost de 1909 de La Grande Revue i posteriorment en un llibre per a la col·lecció de la mateixa revista. Altrament va col·laborar amb André Rivoire en la traducció d'El Místic, el drama de Rusiñol que havia de ser representat al Théâ-tre de l’Odéon de París i que fnalment no es va po-sar en escena. 

L’escultor s’interessà per la tradició del ferro forjat al Conflet -activitat a la qual s’hi dedicà professional-ment durant la dècada dels anys vint-, per la seva uti-lització durant l’època modernista i per la col·lecció de forja del Cau Ferrat que va poder visitar.

Tanmateix, Violet va ser un dels primers en re-conèixer la importància de Rusiñol en la recuperació de la fgura i l’obra d'El Greco: “Fou el primer col·leccionista espanyol i el primer del món de quadros del Greco. Fou més: fou el descobri-dor, el vindicador de Domenico Theotocopulos. Fou la primera persona en aquest univers de quatre di-mensions, que féu concentrar l’atenció en el valor de formidable plasticitat que hi ha en el seu art”.

Rusiñol era més gran que l’escultor i aquest devia sentir per ell una profunda admiració, tant per la seva obra plàstica com literària. Aquesta admiració va ser compartida amb la seva assistència a l’Home-natge de Sitges a Santiago Rusiñol el 10 de gener de 1926. 

Ester Barón i Borràs