La Peça del Mes | Juliol 2015 | ANG. nº 5

Obra: ANG. nº 5

Data: 1997

Autor: Jacques Monory (París, 1924)

Tècnica: Oli sobre tela i contraplacat

Mides: 250 x 390 cm

Col·lecció: Fons de Fundació Stämpfli-Art Contemporani, Sitges. Donació de l’artista l’any 2007 [nº 991 del catàleg raonat de l’artista]

La trajectòria artística de Jacques Monory està lligada a la Figuració Narrativa i al grup d’artistes que l’any 1964 van proposar un replantejament radical de l’art francès a l’exposició Mythologies quotidiennes. La figuració havia desaparegut de l’escena artística de París després de la II Guerra Mundial i l’expressionisme abstracte i l’abstracció lírica dominaven el gust i el mercat dels anys 50. Durant la dècada següent però, es van viure profundes transformacions econòmiques i socials. La difusió del capitalisme de consum i de noves formes de comunicació popular van anar acompanyades pel rebuig juvenil dels valors i formes de vida tradicionals. En l’art va sorgir una nova generació, cosmopolita, formada per artistes estimulats per la força dels nous medis de comunicació de masses -la premsa, el còmic, les pel·lícules, la publicitat- i amb un fort interès pels debats ideològics i polítics d’aquells anys. Aquest grup, del que Monory va ser una figura destacada, va recuperar la figuració, vinculant-la estretament a les noves actituds socials i comunicatives. Les seves obres buscaven condensar una narració en una imatge. D’aquí el seu nom, “Figuració Narrativa”, nascuda i desenvolupada en paral·lel al Pop Art anglosaxó i als “Nouveaux Réalistes” impulsats pel crític Pierre Restany.

L’autor

Jacques Monory va néixer a París l’any 1924. La seva obra s’alimenta, des de l’inici, dels nous llenguatges fotogràfics i del cine experimental d’aquells anys. Va aprofundir en els nous conceptes amb la complicitat d’amics com l’editor Robert Delpire o el fotògraf Robert Franck. Monory, càmera en ma, es va convertir en cronista de la seva pròpia vida quotidiana, registrant minuciosament tot el que veia en els seus viatges, les seves obsessions, somnis, amics i familiars més pròxims. Aquestes imatges les ha anat traslladant a la pintura al llarg dels anys, utilitzant sempre un procediment tradicional, l’oli sobre tela.

Descriu un món blau, amb un pigment creat i patentat per ell, el “blau Monory”, que inunda gran part de la seva obra. Amb aquest color crea una distància que refreda la tensió i la violència present en moltes de les seves pintures. L’obra completa de Monory està formada per més de dos mil quadres que donen la impressió de ser fotogrames retallats de la llarga pel·lícula de la seva vida, amagada o disfressada amb l’ambient del cine policíac americà dels anys 40 o 50, del desert urbà dels Estats Units dels anys 60 o 70 i dels inhòspits paisatges de la ciutat moderna.

L’obra

Els quadres de Jacques Monory pertanyen a sèries dedicades a un tema definit pel títol, com Les MeurtresLe Peintre , Roman-Photo o moltes altres. La sèrie ANG., que va ser feta entre 1997 i 1999, està formada per un total de sis obres. La numeració no segueix un ordre cronològic, ANG. nº 5 és de 1997, mentre que, per exemple, ANG. nº 1 és de 1999. La pintura, de gran format, està feta en dues parts. A l’esquerra de la part baixa, podem apreciar una placa de fusta fixada sobre la tela, així com un afegit a la dreta d’uns 12 cm del mateix material. L’enigmàtic títol prové de les tres primeres lletres comunes a dues paraules franceses, Ange (àngel) i Angoisse (angoixa). Els quadres de la sèrie confronten l’oposició de significats de totes dues paraules.

ANG. nº 5 conté bàsicament sis imatges sobre un fons blau marí, quasi negre, travessat per línies en ziga-zaga a manera d’esquerdes per les que es filtra un groc solar i per unes formes geomètriques del mateix color intens on s’endevinen fulles de palmera. Les sis imatges semblen desconnectades entre si. Dues d’elles ocupen llocs oposats en diagonal, a dalt a la dreta i a baix a l’esquerra. Semblen dos fotogrames virats al blau; la de dalt, mostra un home assegut amb els colzes damunt d’una taula, contemplant el conjunt. La segona mostra, en canvi, una dona caiguda al peu d’unes escales.

Al centre, un revòlver apunta en la nostra direcció sostingut per una ma femenina. L’element més gran i ominós, situat en l’espai central, és una llarga i prima punxa metàl·lica retorçada com un ham. A la part esquerra, unes mans, amb guants blancs i mànigues negres amb els punys de camisa blancs, entren en el quadre sostenint sis daus o fitxes d’scrabble, amb les lletres i les xifres del títol de l’obra. A la part inferior, a la dreta, veiem una figura femenina blava, agenollada, en actitud d’alçar-se. Aquesta figura és la mateixa que l’autor va utilitzar en una instal·lació titulada Prendre l’aire / Cal fer sortir els àngels de les esglésies, que va fer a la façana de l’església de l’Hospital Charles Foix d’Ivry sur Seine l’any 1997. És la imatge d’un àngel fugit, alliberat de la seva condició d’àngel protector.

 

Bibliografia

-BAILLY, Jean-Cristophe. Jacques Monory. Photographies. París: Ed. Gallerie Visconti, 2014.

-LE THOREL, Pascale. Jacques Monory. Catàleg de l’exposició del Fonds Leclerc. Landerneau, 2015.

-LYOTARD, Jean-François. L’assassinat de l’expérience par la peinture, Monory. Presses Universitaires de Louvain. 2a. ed. 2013.

-PRADEL, Jean-Louis. La Figuration Narrative. París: Ed. Hazan, 2008.

-TILMAN, Pierre. Monory. París: Ed. Fredéric Loeb, 1992.

-VASSEUR, Bernard. Monory. París: Ed. Cercle d’Art, 2012.

-La Figuration Narrative. Àlbum de l’exposició commemorativa del Grand Palais de París de l’any 2008. París: Ed. Réunion des Musées Nationaux, 2008.

-Revista Connaissance des Arts, n° 552, juliol/agost 1998, p. 15.

-MONORY. Catàleg de l’exposició als Museus de Chartres, Dole i Sables d'Olonne, de juny 1998 a maig 1999. Pàgines centrals.

-Revista L'évènement, n° 751, 25/31, març 1999. Article de Jean-Louis Pradel.

-L'art contemporain, de Jean-Louis Pradel. París: Ed. Larousse, 2000 (coberta).

-La figuration narrative, de Jean-Louis Pradel. París: Ed. Hazan, 2000, p. 144-145.

-Diari L'écho, 20 juny 2003. Georges Chatain, “Le cauchemar climatisé”.

-Nocturne. Catàleg de l’Espai Paul Rebeyrolle, Eymoutiers, de juny a setembre de 2003.

-Diari digital Le populaire du Centre, 16 abril 2003.

-MONORY. Museu de l'Abadia de Sainte-Croix de Sables d'Olonne, Museu de Dole i Museu de Belles Arts de Chartres, de juny de 1998 a maig de 1999.

-NOCTURNE. Espai Paul Rebeyroll, Eymoutiers, del 7 juny al 7 setembre de 2003.

 

Autor de la fitxa: Ferran Martínez