La Peça del mes de maig de 2023

Obra: Cartell anunciador de la Librairie romantique, d’Eugène Grasset (Lausanne, Suïssa, 1845
– Sceaux, França, 1917)
Lloc / Data: París, 1887
Matèria / Tècnica: Cromolitografi a sobre paper
Mides: 128,4 x 86,2 cm // 60 x 40 cm (reserva, part inferior esquerra)
Col·lecció: Biblioteca Santiago Rusiñol, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol, núm. inv. 32.638

Pintor i decorador francès, d’origen suís, establert a París, és un dels més importants precursors de l’Art Nouveau a les arts decoratives (vidrieres, joies, mobles, cartells i tipografi a). Va escriure un manual important, que fou molt conegut e infl uent a Europa i als Estats Units, Méthode de composition ornementale (1905).

Fill d’un ebenista, durant els seus estudis secundaris a Lausanne, començà a dibuixar, infl uït pel seu mestre de dibuix Bocion, vistes del llac Léman i dels Alps, aquarel·les, olis i pastels on es nota l’interés de Grasset pels cels pintats amb efectes decoratius. Es tracta d’una pintura localista, realista, però d’un cert lirisme, realitzada per un adolescent molt dotat, que segueix l’exemple del seu professor, el paisagista Bocion. Com que el pare de Grasset pensava que la carrera de pintor no era molt segura, va fer ingressar el seu fi ll, l’any 1861, a l’Escola Politècnica de Zurich on no va acabar la carrera d’arquitecte. Nogensmenys, declararà més tard que l’estudi de l’arquitectura és imprescindible per a la pràctica de tots els ofi cis artístics. Els anys 1866 i 1867 viatja a Egipte, entre Alexandria i El Caire. Torna a Lausanne l’any 1867, i del 1869 fi ns al 1871 treballa com escultor decorador per a l’arquitecte Jules Verrey, fins que l’octubre del 1871, una vegada acabada la guerra franco-alemanya, s’estableix a París. Durant deu anys no se sap gran cosa d’ell. Sembla dedicar-se a l’estudi de l’arqueologia i de tota mena d’estils artístics, particularment l’art gòtic i l’art japonès que influiran en la seva futura obra. El que és fonamental durant aquests anys és que, com molts artistes de la seva generació –el belga Van de Velde, els alemanys Olbrich i Behrens, el txec Mucha, els francesos Gallé, de Feure i Majorelle–, Grasset va deixar la pintura de cavallet, amb la crisi provocada per l’irrupció de l’Impressionisme, per dedicar-se a les arts decoratives. Amb l’il·lustre antecedent del moviment “Arts and Crafts” britànic, actiu d’ençà l’any 1851, molts pintors s’interessaren per les arts gràfi ques i les arts aplicades, i per això trobem en els àmbits comercial i industrial contribucions d’artistes célebres com Daumier, Toulouse-Lautrec, Bonnard o Vuillard.

L’any 1879 Grasset coneix Charles Gillot, impressor, editor i col·leccionista d’estampes japoneses, i també inventor d’un procediment de fotogravat. Aquest li proposa d’il·lustrar la Histoire des Quatre fi ls Aymon, un llibre de 240 pàgines il·lustrades per Grasset entre 1881 i 1883. Aquesta obra inaugura a França una nova concepció del llibre il·lustrat molt decorativa, com les il·luminacions medievals, amb una barreja d’estil celta i de japonisme i una fusió del text i de la imatge molt noves, precursora del Modernisme. Grasset utilitza els seus coneixements de l’art medieval en nombroses il·lustracions per a la revista Paris illustré (1884-1888) i les imatges rodones de projecció amb la llanterna màgica per a la fantasmagoria de la Caça per a la òpera Esclarmonde, de Massenet. La col·laboració amb el compositor Jules Massenet també es va continuar amb una obra mestra, la coberta de la partitura de la cançó Enchantement (1890). El 1885 comença la seva activitat com a cartellista, modalitat de les arts gràfiques que li donarà molta anomenada. És també aleshores que comença a treballar en la decoració de porcellana i que empren els dibuixos de cartons per a vidrieres, una de les seves grans aportacions a l’art
decoratiu de finals del segle xix. Per llur realització col·labora amb el vitraller Gaudin, un dels seus grans amics. Grasset segueix treballant molt per a les arts gràfiques, particularment per als calendaris i agendes dels grans magatzems parisencs, “Au Bon Marché” i “La Belle Jardinière”, elaborant en el transcurs dels anys, entre 1886 i 1915, una iconografia dels mesos i de les estacions, amb al·legories femenines envoltades de flors, característiques del seu estil. L’any 1890 crea una de les seves imatges més cèlebres, el logotip de «La semeuse» (la sembradora) per al diccionari Larousse que figurarà fins a l’any 1952 en la majoria de les publicacions de la casa editorial. Col·labora
igualment en moltes revistes: Paris illustré (1883-1888), Figaro illustré (1891-1909), Art et Décoration (1897-1912) o Ver Sacrum (1898). Es dedica particularment a les cobertes dels números de Nadal, per a revistes americanes i franceses. L’any 1897, per a la foneria G. Peignot, crea el caràcter d’impremta Grasset, presentat a l’Exposició Universal del 1900 a París, un dels tipus més característics de la tipografia Art Nouveau.

Molt discret en la seva vida privada, fou molt actiu en la vida professional. Va ser membre d’entitats que estimulaven la col·laboració entre artistes i decoradors, com la Société des artistes décorateurs, la Société de l’art décoratif français i membre permanent de la Union Centrale des arts décoratifs. Fou també un pedagog del dibuix d’art industrial i de la composició decorativa, i exercí de professor en vàries escoles professionals entre el 1890 i la seva defunció.

Grasset va viure a Montmartre del 1873 al 1889, va ser molt amic de Rodolphe Salis, suís com ell, l’amo del cabaret Le Chat Noir, i fins i tot participà l’any 1885 en la decoració del segon Chat Noir, a la rue de Laval. És doncs probable que Miquel Utrillo, que freqüentava el cabaret els mateixos anys amb Suzanne Valadon, l’hagués conegut, i això podria explicar l’adquisició del cartell Librairie romantique per Santiago Rusiñol.

Aquest és del 1887 i és el segon cartell dibuixat per Grasset. Aquests primers cartells cromolitogràfics, el de les Fêtes de Paris (1885) i el de la Librairie romantique, encarregat per l’editor E. Monnier per a la publicació d’una sèrie d’obres romàntiques, són molt semblants a pintures. Grasset no hi desenvolupa encara l’estil simplificador, sintètic del cartell modern de tintes planes influït per l’art japonès, però malgrat tot el cartell de la Librairie romantique ja es considerà en el seu temps com una obra mestra del cartellisme. No atreu l’esguard pels seus colors vius com els cartells coetanis de Jules Chéret, però encisa l’espectador per l’elegància del dibuix, el sentiment i l’execució. La dona atreu tot l’interès; no cal oblidar però la sòbria harmonia cromàtica del conjunt amb les torres ataronjades de Notre-Dame de París al fons, una clara al·lusió a la novel·la epònima de Victor Hugo. La noia del nostre dibuix és la musa de la lectura, vestida seguint la moda romàntica, amb la camiseta brodada, fina, esvelta i somniadora. El crani dipositat a terra al davant de la noia recorda les vanitats i la fragilitat de la vida, tema recurrent de l’art romàntic. No és estrany que aquesta obra agradés a Rusiñol, ja que representa un món idealitzat amb aquesta nostàlgia del passat, pròpia de la concepció romàntica de l’art. Sembla que Grasset vulgui crear amb la seva obra un refugi cultural respecte al món industrialitzat i materialista en què viu, i Rusiñol, no fa el mateix amb els seus quadres de dones solitàries pintats a l’illa Saint Louis, pensem particularment en Novel·la romàntica (París, 1894), i posteriorment amb els seus jardins?

Eliseu Trenc Ballester, historiador de l’art i catedràtic d’espanyol a la Universitat de Reims (Champagne-Ardenne, França)
Bibliografia bàsica
Eugène Grasset, cat. exp. París: Galerie Yves Plantin et Françoise Blondel, 1980.
Eugène Grasset, 1845-1917. L’art et l’ornement, cat. exp., mcb-a. Lausanne: Musée cantonal des Beaux-Arts, 2011.
Anne Murray-Robertson. Grasset Pionnier de l’Art Nouveau. Lausanne / París: 24 Heures / Bibliothèque des arts, 1981.