La Peça del mes de juny de 2023

Obra: Paravent titulat Flors i fruites, d’Olga Sacharoff (Tbilissi, Geòrgia, 1881 - Barcelona, 1967)
Lloc / Data: Barcelona, 1943
Matèria / Tècnica: Pintura a l’oli sobre taula
Mides: 145 x 150 cm (mides màximes)
Col·lecció: Museu de Maricel, Sitges. Dipòsits externs, núm. inv. 108

Aquesta peça va ser realitzada especialment per a una exposició que van organitzar les Galeries Syra. Aquest espai, avui ja mític en la història de l’art del nostre país, havia estat fundat el 1931 per Montserrat Isern Rabascall (1900-1986), al carrer Diputació núm. 262 de Barcelona. La sala no era molt gran, però va donar acolliment a notables creadors/es del moment, entre ells Olga Sacharoff. Per sostenir-se econòmicament, l’exposició d’obres d’art es combinava amb la venda d’objectes de regal. Finalitzada la Guerra Civil, el dia 1 de gener de 1940 es van obrir els nous locals de la galeria, situats en un lloc emblemàtic com són els baixos de la casa Batlló, al Passeig de Gràcia núm. 43, en la zona de l’Eixample on es concentraven les galeries durant la postguerra.

Una manera de conjuminar els dos interessos econòmics de la sala va ser organitzar una mostra en la qual es van posar a la venda ventalls i paravents «decorats amb originals d’imminents artistes» (tal com es podia llegir en la publicitat de la galeria). A més de l’obra que ens ocupa, Sacharoff també va exposar-hi dos ventalls de seda, titulats Melodia i Flors, respectivament. Així mateix es van poder veure paravents d’Ángeles Santos, Rosina, Alfred Opisso Cardona, José Luis Florit, Evaristo Mora i Josep Bonet del Río; i ventalls de Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Frederic Lloveras, Florit, A. Opisso, J. Roqueta i Rosina. També estava prevista la participació de Lola Anglada, però les seves obres van ser retirades per ordre de les autoritats, que continuaven exercint censura sobre l’artista, a causa del seu compromís republicà.

L’exposició es va inaugurar el dissabte 5 de juny de 1943 a les cinc de la tarda i no sembla haver tingut cap repercussió en la premsa. El fet que aquesta peça, des de llavors, no ha estat exposada mai públicament, fa pensar que va ser adquirida per un col·leccionista particular, la família del qual l’ha anat conservant fins a l’actualitat.

Es tracta d’un paravent de tres cossos rectangulars de fusta, units mitjançant frontisses, de manera que es pot moure i col·locar més o menys estès. El bastidor està pintat per tots dos costats, sent el que la pintora considerava la part frontal, segurament el que conté la representació de les fruites. En aquesta cara, el tema és floral en tots dos panells laterals i la pantalla central es dedica a una natura morta, on es pot observar una font amb diverses fruites (raïm, peres, pomes...), així com un gerro amb flors. La part posterior repeteix l’esquema, però en el plafó central hi ha només un búcar amb un ram de flors. Tant el gerro com el pitxer estan situats en una superfície plana, plasmada com si fos un petit prestatge o una taula. Aquestes iconografies són característiques de la trajectòria de l’artista i mostren transformacions segons els llenguatges artístics que ella va conrear al llarg de la seva carrera. Podem trobar-les des de l’època d’entreguerres, a París, fins a l’estil més tradicional, però sempre molt personal i líric, que va practicar a Barcelona i que és al qual correspon aquesta obra.

Des del 1935 i fins al 1950, Sacharoff i el seu marit –el pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd– van tenir llogada una mansió en el barri barceloní del Putxet, en concret al carrer Manacor núm. 3. En l’ampli estudi que l’artista tenia en aquesta casa va ser on, amb tota probabilitat, va realitzar aquest paravent. L’edifici es troba envoltat d’un ampli i frondós jardí, adornat amb petites fonts, gerros i escultures de terracota. La part posterior connecta directament amb el Putxet, al qual es pot anar ascendint per una escala que puja per un jardí organitzat a partir de terrasses, construït sobre la mateixa falda del pujol del Putxet. Des de les parts més altes de la casa i del jardí es pot contemplar la mar. Aquest jardí es va convertir en un espai d’inspiració i de creativitat per a l’artista, que cuidava una gran varietat d’arbres i plantes i d’on extreia la multitud de flors que li servien per compondre els poms que pintava. A més de nombrosos testimonis que així ho ratifiquen, aquesta idea és fàcil de deduir perquè la pintora sempre treballa les mateixes espècies florals (roselles, camèlies, pensaments, margarides, crisantems, dàlies, frèsies, liles, gessamins, peònies, prímules, anemones, espinoses, belladones, violetes..., sent molt menys freqüents les roses i els clavells). En aquesta obra destaca la presència de bellíssimes flors de la passió que Sacharoff col·loca al costat de petúnies, campanetes, blauets, magnòlies i branques de mimoses per compondre un exquisit collage d’iridescències i fragàncies. Si tenim en compte la simbologia tradicional del gènere de la natura morta –relacionat amb l’efímer de la vida humana– o pensem en el llenguatge de les flors elaborat per l’esperit romàntic del segle xix, les flors d’aquesta peça no encaixarien en aquests paràmetres; es tracta d’un element de mobiliari burgès destinat a la decoració de salons refinats, l’única finalitat del qual és transmetre alegria i contribuir a la creació d’un ambient elegant i alegre.

La pintora russa –que havia arribat per primera vegada a Barcelona a la fi de l’any 1915 i que, després d’acabada la Primera Guerra Mundial, es va instal·lar a París fins al començament de la segona contesa–, ja havia realitzat una mostra individual en les Galeries Syra, l’any 1935. A més havia participat en una col·lectiva que s’havia organitzat el 1941 per commemorar el desè aniversari de la sala, per la qual cosa s’havia procurat que hi fossin presents la majoria d’artistes que havien exposat allí fins al moment. Però no existia cap relació laboral estable entre la galeria i l’artista. Va ser a partir del 1943 quan es va formalitzar el vincle i Sacharoff passaria a estar en la plantilla fixa dels artistes de les Syra, duent a terme mostres individuals periòdiques fins a l’any 1963 i participant en nombroses exhibicions col·lectives. Aquí s’iniciava la seva llarga trajectòria amb la galeria de Montserrat Isern, al mateix temps que també començava una relació professional entre dues dones rellevants del panorama artístic català.

Elina Norandi, doctora en història i crítica d’art. Comissària d’exposicions
Bibliografia bàsica
BOSCH, Glòria i PORTELL, Susanna. Olga Sacharoff & Otho Lloyd. Vic: Eumo,1993.
El món d’Olga Sacharoff (catàleg d’exposició). Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 1994.
NORANDI, Elina. Olga Sacharoff. Madrid: Ediciones del Orto, Al-Mudayna, 2006.
NORANDI, Elina. Cent dues artistes. Barcelona: Univers, 2022.
Olga Sacharoff. Pintura, poesía i emancipació (catàleg d’exposició). Girona: Museu d’Art de Girona, 2018.