La Peça del Mes | Agost 2016 | Muralla de Sitges

Obra: Muralla de Sitges.

Data: Segle XIV.

Tècnica: Encofrat interior amb pedra irregular, exterior amb aparell uniforme de pedra treballada i acabat enlluït.

Mides: Tram de muralla de 12,64 metres de llargada i de 2,30 metres de fondària.

El Puig de Sitges
El nucli antic de Sitges ocupa un petit puig de roca calcària de 17 metres d’alçada, lleugerament avançat sobre el mar. Aquesta zona de poc més d’una hectàrea ha estat ocupada de forma continuada des del segle IV abans de Crist, tal com han desvetllat les diverses excavacions realitzades en aquesta zona.

Les muralles del puig de Sitges
Les propostes efectuades sobre el perímetre de la muralla són hipotètiques. Sembla clar, però, que al segle X l’assentament existent al puig era un castrum, és a dir, una torre amb un petit espai annex i una església, tot protegit per un recinte emmurallat. Posteriorment, durant els segles XI-XIII, l’augment progressiu de la població requerirà diferents remodelacions i ampliacions. 

De forma temptativa i resseguint la proposta de Carme Camps i Àngels Parés (2007: 122-124), el recorregut d’aquesta segona muralla podria ser: Baluard, Porta de Santa Caterina, carrer Fonollar, carrer de Sant Joan-Davallada, Mercat Vell, dalt del carrer d’en Bosch-Torre de les Hores, i cases localitzades davant l’Ajuntament. Diverses torres enfortien parts de la muralla: la Torre de les Hores, localitzada a l’extrem oest, tenia forma circular i delimitava la porta limítrof amb el raval; la Torre de Sant Pere o de n’Amat es localitzava prop de l’Edifici Miramar, de planta rectangular; la torre Verdesca, actual Baluard, presenta restes adossades al seu mur circular i fialment, la Torre de la Vall, carrer de la Davallada, enrunada quan es va efectuar la restauració al segle XX tot i que la base era l’original.

Pel que fa als portals del conjunt emmurallat es documenten el del Pont o dels Companys, via de comunicació amb Tarragona, i el Portal de la Davallada, portal de Barcelona, que es localitzava a l’alçada de la Vall. En l’època de Bernat de Fonollar (1306-1326) es documenta un procés de reforçament i d’ampliació de la muralla: espais com la Punta, la Fragata, la part baixa del carrer de la Carreta, carrer Barrabeig, la part baixa del carrer Major, els carrers Àngel Vidal i de l’Aigua, que connectaven amb la Vall i la Torreta, com parts del traçat ja existent.

Dins l’extensa documentació de la Pia Almoina es fan esments constants a l’elevat cost del manteniment dels sistemes d’emmurallaments i el cas de Sitges era molt evident. Potser un dels documents més rellevants és el de 1391 en el que Pere III, a petició de la Pia Almoina, concedeix la possibilitat de gravar fscalment als vila-tans per ajudar a sufragar les despeses de manteniment del recinte emmurallat: ”Joan, rei d’Aragó, València... fa concessió, per tal que jurats i prohoms de la vila i parròquia de Sitges puguin reparar, construir i proveir muralles, torres, valls, barbacanes, i altres fortaleses i defenses de la dita vila construïda en el litoral marítim, que són necessàries i oportunes i per suportar altres despeses que no poden suportar fàcilment, a súplica dels procuradors rectors i administradors de l’Almoina de Barcelona, els concedeix llicència i facultat plena d’imposar i establir en aquesta vila i parròquia i els seus termes...” (Ref: ACB, 4-70-42). D’altra banda, el procurador de la Pia Almoina obliga-va que les muralles fossin enblanquinades, fet que suposava un encariment afegit al propi de les reformes i ampliacions periòdiques (ACB, Pia Almoina, Sitges, 1393, s/f).

Les recents evidències arqueològiques (2015)
L’enderrocament dels immobles localitzats als números 5-7 del carrer Major ha permès fer el seguiment arqueològic de l’obra i la documentació d’un tram de la muralla, l’arrencament de la Torre d’en Companys (Pont o de les Hores) i de la porta oest del nucli de la ciutat. L’esmentat tram de muralla posada al descobert s’estenia 12,64 metres de llarg per una fondària de 2,30 metres des de la part superior del parament atalussat fns la roca sobre la que es disposava. L’objectiu del sondeig efectuat en un dels trams afectats per remodelacions anteriors era la documentació del suposat fossar d’aquesta muralla i, com en altres estructures defensives similars, poder datar el moment d’abandonament d’aquest espai defnit pels materials arqueològics associats. El resultat de la cala va ser negatiu pel que fa a les hipòtesis inicials.

No obstant, sí que vam poder documentar els següents trets estructurals: 1) que la part conservada en aquest solar era el tram de mur en talús que presentava un nucli estructural format per un encofrat de pedra sense treballar, lligada amb morter, i una part visible externament amb un parament amb pedra escairada i de mides uniformes, 2) que la muralla es disposa sobre la roca natural del puig i que tenia dos parts, una atalussada i la segona vertical no conservada a l’obra esmentada, 3) que a l’extrem sud, límit amb el carrer Major es visualitza l’arrencament de la Torre d’en Companys (Pont o de les Hores) que marcaria també un dels portals d’accés al recinte emmurallat, i 4) que la muralla està construïda amb pedra calcària del Garraf, tot i que es documenten alguns exemplars de pedra de Montjuïc, que donava segons Fèlix Clarà una certa tonalitat “vermellosa”.

Actualment, en accedir a l’establiment comercial de Catalunya Freedom, pot observar-se un tram de l’esmentada muralla medieval de Sitges. És la primera vegada que es conserven in situ restes arqueològiques a la nostra vila.

Joan Garcia i Targa