La Peça del Mes | Abril 2016 | 'Porta de Sanà'

Obra: Porta de Sanà, de Peter Knapp (Bäretswil, Suïssa, 1931).

Data: 1987.

Tècnica: Foto Cibachrom amb el negatiu ratllat manualment.

Mides: 220 x 132 centímetres.

Col·lecció: Fons de la Fundació Stämpfli - Art Contemporani, Sitges.

L’autor:
Peter Knapp va fer les seves primeres fotografies l’any 1945; el 1947 va entrar a l’Escola d’Arts Aplicades de Zuric dirigida per Johannes Itten, antic professor de la Bauhaus, on va rebre una formació plàstica pluridisciplinar. Va començar també a pintar i el 1952 se’n va anar a París per estudiar a l’Escola de Belles Arts.

Aviat va destacar per les seves habilitats com a dissenyador i el seu gust per la tipografia, i va entrar a les Galeries Lafayette, on es va convertir en director d'art i de publicitat. La seva feina a Lafayette va cridar l’atenció d’Hélène Lazareff, editora de la revista de moda ELLE que havia posat en marxa després de la guerra. Va començar així, el 1959, un període intens de col·laboració com a director d’art i fotògraf fins al 1974, experimentant amb tot tipus de tècniques noves com treballar amb imatges retallades de pel·lícules de 16 mm. Aquest gust per l'experimentació es va accentuar encara més en el seu treball personal.

El 1964 va deixar de pintar per complet i es va centrar en la fotografia. Va ser un dels primers artistes en exhibir fotografies en color de gran format, en un moment en el que la majoria dels fotògrafs seguien produint imatges en blanc i negre en formats convencionals.

A partir de la dècada dels 70, Peter Knapp va espaiar cada vegada més el seu treball en el món de la moda.

Després d’una molt llarga col·laboració amb ELLE i altres revistes com Stern, Vogue i el Sunday Times Magazine, va dedicar-se quasi exclusivament a la creació artística amb la fotografia com a suport, sense les limitacions pròpies del treball per encàrrec en la fotografia de moda.

Amb els seus treballs sobre els cels i el mar es va apropar a una interessant reflexió sobre el buit com a punt de partida de tota creació poètica. La presència i la interacció de l’home i la natura han sigut una constant al llarg de la seva obra, que ha anat acostant-se a l’art conceptual. En la darrera dècada s’ha dedicat a treballs més pròxims a la problemàtica social del món actual. 

L’obra
L’any 1987 Peter Knapp va fer un viatge a la República del Iemen. Passejant per la ciutat vella de la capital del país, Sanà, va fer tres fotografies de portes que va titular: Porta de Sanà, Porta de Sanà II i Porta de Sanà III. Només les dues primeres van ser posteriorment ampliades i exhibides el 1990 en una exposició individual al Paris Art Center, que l’any següent es va veure a Palma de Mallorca. 

La primera d’elles va ser donada per l’autor per formar part dels fons de la Fundació Stämpfli i és la que es comenta en aquesta fitxa. La segona mostra una porta tancada, de fusta antiga i vella, que avui pertany a una col·lecció particular. La fotografia de la tercera porta no ha entrat mai en els circuits artístics i està en els arxius de Peter Knapp.

En aquells anys, segona meitat de la dècada dels 80, l’artista va fer una sèrie de fotografies de “portes trobades” en els seus viatges. Abans de positivar-les i ampliar-les, ratllava manualment els negatius, de manera que al damunt de les imatges destaquen unes línies fines, de colors blanc i blau cel. La imatge que ens ocupa té un format clarament vertical, amb el pla tan tancat que fa impossible cap contextualització de temps ni d’espai. Coneixem el lloc de la fotografia pel títol, Porta de Sanà, però res més podem deduir de la imatge en aquest sentit. Ens mostra una petita part d’un espai en estat d’abandonament i gairebé ruïnós. A l’esquerra, el que sembla un mur exterior pintat de blanc penetra pocs metres en angle recte fins al racó del mur del fons que tanca l’espai i s’estén cap a la dreta. Es mostra així un espai buit de petit volum i que no podem definir com a habitació, ja que sembla descobert i a l’aire lliure. L’obertura no té porta i ens permet veure parcialment l’interior. Només uns llistons de fusta horitzontals a dalt i a baix marquen el dentell, i uns altres de verticals, lleugerament separats entre sí,  ens permeten albirar la part més a la dreta de l’anomenada porta. Per augmentar la sensació de precarietat i deixadesa, no només el paviment de terra interior està ple de petites deixalles i brutícia sinó uns cordills pengen desordenats de la fusta superior i uns altres, lligats a banda i banda, semblen voler impedir el pas a l’interior d’una manera molt poc exigent i més aviat clarament inútil.

Les fines ratlladures que Knapp va aplicar manualment al negatiu, aparentment capritxoses, ressegueixen i completen les línies del cordills que pengen i s’estenen d’una banda a l’altra del llindar obert, harmonitzant estranyament amb ells i accentuant encara més la sensació de desordre de l’espai buit.

Resumint doncs, en l’obra destaquen dos components: d’una banda, el senzill espai arquitectònic fotografiat, buit i abandonat; i de l’altra, el traç superposat per la mà de l’artista que, de manera paradoxal, rectifica i completa la imatge.

Ferran Martínez-Sancho