Juny 2013 | Mare de Déu del Roser

- Obra: Mare de Déu del Roser. - Autor: Atribuïda a Joan Pau Guardiola (àlies Joanot de Pau). - Any: c. 1500-1510. - Tècnica: Pintura al tremp sobre fusta. - Mides: 111,8 x 32,2 x 6,3 centímetres. - Col·lecció: Santiago Rusiñol. Museu Cau Ferrat, Sitges (número d'inventari 31.614).  
Es tracta d’un fragment de compartiment de retaule que ha estat retallat pels quatre costats. Mostra una representació de la Mare de Déu del Roser, acompanyada del Nen, a qui sosté amb les seves dues mans. Ambdues figures suren en l’aire —la qual cosa indica que ens trobem davant una aparició mariana— i es presenten sobre un fons vermell que reforça el seu caràcter sobrenatural. Ho accentua la presència de la màndorla de raigs solars que els envolta, juntament amb la lluna que apareix als peus de la Mare de Déu. L’advocació del Roser es manifesta a través de tres elements, que són la garlanda de roses que envolta perimetralment les figures, la rosa que sosté Maria amb una de les seves mans, i el collaret de denes blanques i vermelles amb el que s’enjogassa Jesús-Nen.  
L’obra ha estat objecte d’un curiós procés de revaloració en sortir a la llum un segon fragment de retaule que casa perfectament amb ell. Va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya en subhasta a Londres el 26 d’octubre de 2011, i ha estat dipositat al Museu de Lleida: diocesà i comarcal (núm. inv. 3.731). Un cop formalitzat el dipòsit en aquesta institució, va detectar-se el vincle amb la taula sitgetana. El fragment lleidatà, igualment serrat pels quatre costats, esdevé el complement iconogràfic ideal del de Sitges, atès que hi trobem els elements que donen explicació a l’aparició mariana. Hi veiem quatre cavallers agenollats, luxosament vestits, en posició orant i mirant cap a la dreta de l’espectador. Arran de la descoberta, tots dos fragments es van exhibir temporalment al Museu de Lleida (setembre-novembre de 2012).  
Originalment, ambdues taules conformaven el miracle de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia, un episodi que es va popularitzar a Catalunya a finals del segle XV gràcies a l’incipient culte al Roser. Diu la llegenda que a Colònia, estant dos cavallers jugant al joc de la pilota, un va matar l’altre després de barallar-s’hi. El germà del difunt va jurar revenjar-se i esperava l’ocasió de fer-ho. Un bon dia, l’assassí entrà en una església a resar el rosari, del qual era molt devot, mentre a fora l’esperava el cavaller per dur a terme la seva venjança. Com que el primer trigava a sortir, el venjador va decidir entrar al temple, i allà pogué contemplar un miracle que el deixà bocabadat: va veure com, al cantó del cavaller orant, hi havia una dama envoltada de llum que anava recollint unes roses que sortien de la boca d’aquell, en feia una garlanda i li posava al cap. En veure aquell succés meravellós, el va perdonar i van reconciliar-se.  
Malgrat el culte al Roser arrenca plenament al segle XIV, l’art no se’n va fer ressò fins al darrer quart del quatre-cents, coincidint amb la creació de les primeres confraries. És en aquest moment quan se’n documenten les primeres en terres catalanes, essent una d’elles la del monestir de predicadors de Cervera, fundada el 1495. Serà també aleshores quan apareixeran a la Corona d’Aragó els primers exemples de la iconografia del Roser, com un gravat realitzat el 1488 pel frare Francesc Domènec, del monestir de Santa Caterina de Barcelona. Aquesta estampa va tenir una certa incidència sobre les primeres representacions pictòriques del tema a casa nostra. Ho veiem en el fragment de Sitges, atès que la marededéu i el Nen segueixen clarament els que apareixen al gravat. Es tracta, per tant, d’un dels primers casos documentats de la influència dels gravats en la pintura catalana.  
Quant a l’autoria dels dos fragments de Sitges i Lleida, l’únic que havia tingut una mínima fortuna historiogràfica era el primer, atès que el del Museu de Lleida era inèdit. La primera aproximació estilística la va efectuar Chandler Rathfon Post, que la va situar en l’entorn dels taller barceloní dels Vergós. Tanmateix, en el moment d’aparèixer el fragment lleidatà, vàrem detectar que es tractava d’una obra del mateix pintor que va efectuar el retaule de l’església d’Ivorra (Lleida), a la comarca de la Segarra, un conjunt que darrerament hem atribuït a l’etapa primerenca de Joan Pau Guardiola, àlies Joanot de Pau (doc. 1500-1548). Joanot, sord-mut de naixement, era oriünd de Cervera, des d’on va satisfer encàrrecs per a parròquies segarrenques i del Pirineu. Un dels seus encàrrecs més primerencs devia ser el retaule d’Ivorra, ancorat en el llenguatge tardogòtic i sense els repunts cinc-centistes d’obres posteriors com el desaparegut retaule de l’ermita de Sant Jaume de Timor (Ribera d’Ondara) o el Calvari de Castellnou d’Oluges (Museu de Lleida, núm. inv. 89), obra documentada del 1518.  
La procedència de l’obra que aquí analitzem es desconeix. Tanmateix, les coordenades traçades permeten posar sobre la taula una referència documental que podria estar relacionada amb el retaule del qual van formar part els fragments del Museu Cau Ferrat de Sitges i del Museu de Lleida. El 1501 els pintors Pere Alegret (doc. 1491-1541) i Joan Pau Guardiola contractaven un retaule dedicat al Roser amb els majorals de la confraria que, sota aquesta advocació, hi havia instal·lada al convent de predicadors de Cervera, un conjunt que romania inacabat el 1507. No tenim cap indici fiable que permeti confirmar aquest origen cerverí per a les nostres taules, però si més no l’atribució a Joanot permet suggerir un vincle amb l’encàrrec esmentat, i més tenint present que un compartiment amb el miracle del cavaller de Colònia s’adiu perfectament amb un retaule dedicat al Roser.

Alberto Velasco i González

 
Bibliografia  
-Valeri Serra i Boldú, Llibre d’or del rosari a Catalunya, Barcelona: [s. n.], p. 264-265.  
-Chandler Rathfon Post, The Catalan School in the Late Middle Ages (A History of Spanish Painting, VII), Cambridge (Massachusetts): Harvard University Press, 1938, p. 480.  
-Catálogo de Pintura y Dibujo del Cau Ferrat. Fundación Rusiñol. (Sitges), Barcelona: Publicaciones de la Junta de Museos, 1942, p. 10.  
-Catálogo de Pintura y Dibujo del Cau Ferrat. Fundación Rusiñol. (Sitges), Barcelona: Publicaciones de la Junta de Museos, 1942, p. 10.  
-Josep Maria Llobet Portella, “Documents sobre retaules catalans (1375-1863)”, Palestra Universitària, 19 (2008), p. 100, docs. 15 i 21.  
-Alberto Velasco Gonzàlez, Devocions pintades. Retaules de les Valls d’Àneu (segles XV i XVI), Lleida: Pagès Editors, 2011, p. 203-205.  
-Alberto Velasco Gonzàlez, “Atribuït a Joan Pau Guardiola, àlies Joanot de Pau (doc. 1500-1548). Mare de Déu del Roser”, Catàleg de pintura i obra sobre paper del Museu del Cau Ferrat, Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, en premsa.