Juliol 2014 | Sur-Nature, Graine nº 11

-Obra: Sur-Nature, Graine
-Autor: Miguel Chevalier
-Data: 2005
-Tècnica: Obra de realitat virtual  interactiva en pantalla de plasma de 50 polsades amb un sensor de moviment.
-Col·lecció: Fons de la Fundació Stämpfli-Art Contemporani
 
Des de la segona meitat del segle XIX, les arts plàstiques modernes i contemporànies han anat creant una tradició de vinculacions i enllaços dels llenguatges artístics amb diferents branques de la tecnologia i la ciència, com la física, la biologia o les matemàtiques. Miguel Chevalier, nascut a Mèxic D.F. el 1959, de pares francesos, des de l’any 1978 ha basat el seu treball en el llenguatge dels ordenadors com a únic i exclusiu suport d’expressió artística. Chevalier l’utilitza com a eina en la recerca d’una peculiar i viva “matèria pictòrica” en evolució constant, ja que la informàtica li permet generar imatge amb variacions i interpenetració contínues. Des dels anys 80 ha estat pioner de l’art virtual i digital; des d’aleshores segueix obrint camins i experimentant en el terreny de les imatges generades per la interacció amb els espectadors.
 
Per als estudiants de la generació de Chevalier, els artistes de la dècada dels 60, com Yves Klein o Lucio Fontana, constituïen formes d’un absolut pictòric que semblava haver arribat al final d’un camí en la història de la pintura. Com cada nova generació, es plantejaven la manera d’anar més enllà interrogant-se sobre quin podia ser el camí a seguir després de les desconstruccions i negacions de l’art i de la pintura dels 70 i 80.
 
Des d’un primer moment, Chevalier va estar convençut de la potencialitat del llenguatge informàtic per  explorar territoris verges i crear una nova escriptura amb l’ajut de l’alfabet digital.
 
L’aparició de la micro-informàtica a finals dels anys 80 li va permetre disposar lentament de millor material i crear, de manera autònoma, programes simples. Tot i el seu caràcter artesanal, els programes ja proporcionaven un catàleg molt ampli de formes i de colors, a partir dels quals podia treballar amb imatges que es renovaven continuadament.
 
De sobte, tot es va accelerar enormement. A finals dels 90 i principis del 2000 es va obrir una nova era amb l’aparició de les primeres targetes gràfiques, amb una extraordinària capacitat de càlcul, que van permetre desenvolupar els videojocs. Això li va fer possible crear obres generatives totalment numèriques, el que vol dir amb capacitat de modificar-se fins a l’infinit.
 
La sèrie Sur-Natures, Supra-Natures és una proposta artística que pretén portar la natura més enllà de sí mateixa i  l’obra que comenta aquesta fitxa en forma part.
 
A principis dels anys 2000, Miguel Chevalier va començar a investigar una manera d’acostar-se amb el seu art a la natura, inspirant-se en els processos vitals de creixement i transformació vegetal.
 
Va concebre amb el col·lectiu  informàtic ‘Music2Eye’ un programa anomenat Supra-Natures. Aquest programa reuneix 18 llavors virtuals i l’obra present correspon a un moment en el creixement i l’evolució d’aquesta planta, la llavor de l’espècie núm. 11 de les 18 abans esmentades.
 
Cada llavor presenta especificitats intrínseques molt precises com, per exemple, el color, les mides o la forma. Aquestes llavors es desenvolupen en un cicle propi i autènticament biològic, amb el que Chevalier  conrea els seus “jardins” artificials. Algunes de les plantes que en resulten tenen un creixement ràpid i una vida breu, mentre que altres creixen molt més lentament però es ramifiquen, es transformen i es regeneren constantment. L’artista ha introduït també un cert nombre de funcions aleatòries que permeten als “jardins” autoregular-se, passant de la frondositat i de l’inextricable a d’altres moments on la “natura” sembla entrar en una fase de repòs o d’hibernació.
 
El nombre d’obres generades en aquest “jardí supra-natural” pot ser infinita, ja que amb cadascuna de les 18 espècies Chevalier ha generat imatges en les que cada planta es presenta aïllada, com Sur-Nature, Graine nº 11 que estem comentant, i d’altres amb composicions vegetals on hi són presents una varietat de les 18 espècies.
 
Les primeres plantes artificials de Chevalier tan sols creixien i morien. Més tard, de la mateixa manera que succeeix en els jardins naturals, les plantes van començar a reaccionar a la influència humana i, en aquest cas, a les anades i vingudes dels espectadors. L’ús de sensors de presència fan que les plantes s’ondulin i es corbin segons ens hi acostem o ens allunyem.
 
Avui, en els laboratoris es treballa cada vegada amb models i amb simulacions de les condicions de vida de l’ésser viu, animal o vegetal, i el resultat d’aquestes investigacions ja està present en la nostra vida real, no sense polèmica, com és el cas dels vegetals transgènics o la clonació biològica amb finalitats alimentàries, terapèutiques i mèdiques. Chevalier s’ha inspirat en aquesta recerca per aplicar-ho a vegetals imaginaris i bona part dels processos de vida de cadascuna d’aquestes obres són calcats als models científics desenvolupats per l’INRA (Institut Nacional de Recerca Agronòmica francès), entre d’altres.
 
En paraules del propi artista, “l’art que m’interessa i en el que treballo reflecteix i tematitza el món actual, món on realitat i virtualitat, natura i artifici s’interrelacionen cada cop més”.
 

Ferran Martínez Sancho

 
Bibliografia
 
-CHEVALIER, M.; RESTANY, P.; BERTRAND DORLEAC, L.; IMBARD, P.: Miguel Chevalier. Ed. Flammarion. París, 2000.
 
-HENDERSON, LINDA D.: From Energy to Information. Representation in Science, Technology, Art and Literature. Amb col·laboració amb Bruce CLARKE. Standford University Press, 2002.
 
-COUCHOT, E.; GUNNAR, B. K.; COSTA M.; MASBOUNGI, A.; RACHDI, M.: Miguel Chevalier. Monographik Ed., Paris, 2009.
 
-HENDERSON, LINDA D.: The Fourth-Dimension and Non-Euclidean Geometry in Modern Art. MIT Press. 2013 (2a ed. posada al dia).
 
-ROSENBERG, David: Entrevista amb Miguel Chevalier a “POWER PIXELS 2013 – Miguel Chevalier”. Catàleg de l’exposició al Centre des Arts d’Enghien-les-Bains, del 20 de setembre