Febrer 2015 | Miquel Utrillo rebent la legió d’honor

-Obra: Miquel Utrillo rebent la Legió d’Honor

-Autor: Gustau Violet (Tuïr 1837 - Perpinya 1952)

-Data: 1918 - 1919

-Tècnica: Pisa esmaltada

-Mides: 44cm x 23 cm

-Col·lecció: Museu de Maricel. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales, núm. inv. 3.529

El mes de desembre de 1919, poc temps després d’acabada la guerra, el poeta nord-català Josep-Sebastià Pons publicava uns versos a la Revue Catalane sota el títol “Al terrisser de Sant Martí”, dedicats a l’escultor rossellonès Gustau Violet: “Bon amic terrisser, faràs per a mi un plat groc, no gaire diferent d’una antiga escudella, i que la llepissada harmoniosa del foc hi deixi el ros color d’una bresca d’abella”. Era l’època en que Violet, després d’uns anys difícils i d’abandó degut al combat, recuperava la seva activitat com a escultor i ceramista al seu taller “Sant Martí” de Prada de Conflent. El 1920 es traslladaria a Céret, instal·lant un nou forn i taller de ceràmica anomenat “Sant Joan”. En aquests anys l’escultor realitzarà moltes obres commemoratives als “homes de la guerra”, com és el cas del gerro de ceràmica que forma part de la col·lecció del Maricel.

Aquesta peça és un testimoni artístic molt interessant de la història del Maricel, de la vida de Miquel Utrillo i dels seus vincles personals, artístics i ideològics amb Gustau Violet. Tanmateix, evidencia un moment clau de les relacions polítiques i culturals entre diferents personalitats de la Catalunya Nord i del Sud, que es van intensificar durant el conflicte i que tenen a Miquel Utrillo com a protagonista.

Es tracta d’un gerro realitzat en pisa esmaltada i decorada per Violet, que rarament signava les seves obres, estampillat a la base amb el segell del seu taller “SANT MARTÍ”, que mantingué a Prada de Conflent entre els anys 1903-1919, amb el parèntesi de la guerra. L’obra vol retre homenatge a Miquel Utrillo, condecorat com a cavaller de l’Ordre Nacional de la Legió d’Honor. Per aquest motiu, és probable que sigui una peça única.

El gerro és de boca ampla, la secció circular del qual va augmentant fins a una certa distància i després va disminuint fins a la base. Tota la decoració està realitzada en bicolor, beix en el fons i marró en les dibuixos. El coll, decorat amb branques i fulles d’olivera, està unit al cos mitjançant dues cintes. La disposició de les figures ocupa la totalitat de l’espai corresponent al cos del gerro, decorat  amb un fris a la base. Per una banda, es pot identificar molt bé la figura de Miquel Utrillo rebent la més alta condecoració d’honor francesa de mans d’una dona armada, amb barret frigi i que porta la bandera francesa, els atributs que la identifiquen amb la Marianne, el personatge al·legòric de la Llibertat, símbol de la República. Miquel Utrillo està envoltat per dos grups de soldats o poilus abillats amb els seu casc corresponent, amb motxilla i  baioneta; un d’ells, al seu costat, toca la trompeta. De l’altra, una inscripció en francès dins d’una corona de fulles de llorer, símbol de valor i glòria, on es llegeix: “Homenatge / del més català / dels francesos”, en aquest cas Gustau Violet, “al més francès / dels catalans”, referint-se a Miquel Utrillo. Aquests mots evidencien, per part de Violet, el seu sentiment d’una doble pertinença a una pàtria catalana comuna i a una pàtria francesa, alhora que les estretes relacions d’amistat i germanor entre ambdós, les mostres de gratitud de l’escultor vers el seu mentor i els vincles fraternals i espirituals entre Catalunya i França durant la Primera Guerra Mundial.

El fons Utrillo de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol conserva el diploma de l’atorgament de la insígnia de Chevalier de l’Ordre National de la Légion d’Honneur a Miquel Utrillo, datat el 29 de maig de 1916, com a “critique d’art et directeur de la Grande Enciclopédie espagnole” pel seu servei als interessos de França durant la Gran Guerra.

El gerro del Maricel, testimoni artístic de la Gran Guerra (1914-1918)

La Gran Guerra va comportar el suport de bona part dels artistes i intel·lectuals catalans, entre ells Miquel Utrillo, a la causa aliada i sobretot a França, i la represa de les relacions de Catalunya amb l’elit política i intel·lectual del Rosselló, a través de les figures de Jules Pams, protector de Gustau Violet i amic d’Utrillo, i Emmanuel Brousse. Tots dos personatges, diputats del departament dels Pirineus Orientals i propers als cercles catalanistes, van aprofitar els seus contactes amb els catalans del Sud per combatre la propaganda alemanya de la premsa catalana i van treballar en la difusió de la causa de la nació francesa a Catalunya a través de conferències, exposicions, etc.

Durant els anys de la guerra es succeiran una sèrie d’actes de germanor i recolzament impulsats sobretot
per Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo a Catalunya, i per Emmanuel Brousse, Jules Pams i l’escultor Gustau Violet a França.

Miquel Utrillo va participar amb d’altres artistes i intel·lectuals catalans en l’expedició d’una important delegació a Perpinyà el febrer de 1916 per afirmar la seva simpatia per França, visitar els ferits i contribuir econòmicament amb els voluntaris catalans de la Légion Etrangère. Va tenir també un paper important en l’Exposició de Ciència francesa, organitzada per Brousse i amb l’acord de Jules Pams. La mostra, inaugurada el 28 de maig de 1916 a l’Institut d’Estudis Catalans, va suposar una important cessió per part de França i a perpetuïtat, d’una col·lecció de llibres i gravats sobre ciència francesa a la Biblioteca de Catalunya. Durant la cerimònia d’inauguració es van atorgar una sèrie de condecoracions a diferents personalitats catalanes, entre elles Eugeni d’Ors, secretari de l’Institut d’Estudis Catalans. A Utrillo, la seva condecoració li va arribar més tard perquè el Ministeri d’Afers Exteriors francès va considerar preferible posposar la cita dels nous artistes proposats a requeriment de l'ambaixador francès a Madrid, Léon Geoffray, i el cònsol general de França a Barcelona, Emile Gaussen. Sabem que la influència d’Emmanuel Brousse i Jules Pams va ser determinant en la concessió de la Legió d’Honor a favor de Miquel Utrillo, com a col·laborador en l’exposició de la Ciència francesa i pel seu compromís actiu com a corresponsal privilegiat dels dos polítics dels Pirineus Orientals.

 

Autora de la fitxa: Ester Barón

Bibliografia 

-Trenc, Elisée; Raillard, Edmond. « Les relations franco-espagnoles pendant la guerre. La question catalane vue à travers les activités culturelles françaises à Barcelone ». A: Españoles y franceses en la primera mitad del siglo xx. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas -Centro de Estudios históricos, Departamento de Historia Contemporánea, 1986, pp.129-150

-Panyella, Vinyet ; Domènech, Ignasi ; Portell, Susanna ; Fontbona, Francesc et al. Miquel Utrillo i les Arts. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2010 [Catàleg exposició]

-Barón, Ester. “Gustau Violet, un escultor català de França (I)”, a Revista de Catalunya, núm. 271 (abril, 2011), pp.91-119

-Barón, Ester. “Gustau Violet, un escultor català de França (II)”, a Revista de Catalunya, núm. 272 (maig, 2011) pp.69-95