Una trentena de mobles del Cau Ferrat són objecte d’una profunda restauració

Els treballs de restauració i recuperació del patrimoni són una de les principals línies de treball actuals dels Museus de Sitges des que Vinyet Panyella en va assumir la direcció, ara fa poc més d’un any. Mentre duren les obres de reforma i reestructuració del Cau Ferrat i el Museu Maricel, el Consorci del Patrimoni de Sitges ha impulsat de manera paral·lela diferents actuacions de restauració d’obres de les seves col·leccions. Dins aquest pla de recuperació del patrimoni, fa unes setmanes van començar els treballs de restauració d’una trentena de mobles del fons del Cau Ferrat, de diferent format i que presentaven patologies diverses. Els treballs duraran fins a començament de juny.
 
El projecte té com a objectiu restaurar les peces per tal que puguin recuperar la seva esplendor i reincorporar-se a les col·leccions del Cau Ferrat un cop finalitzin les obres de reforma de l’edifici.
 
Per a dur a terme aquesta iniciativa, el Consorci del Patrimoni de Sitges ha signat un conveni amb l’Institut de la Conservació i la Restauració Aplicada al Moble (ICRAM), que ha permés la convocatòria d’un curs amb estudiants del mateix centre i d’altres disciplines universitàries, que participen en diferents tasques del procés. El projecte està supervisat per la cap de conservació de Museus de Sitges, Anna Llanes, i el cap de restauració, Pep Pascual, i dirigit pel director d’ICRAM, Marc Fabra.
 
Els treballs de restauració es duen a terme a la Sala Vaixells del Palau Maricel. Les peces que són objecte dels treballs d’aquest equip són un conjunt de dues carteles de fusta tallada, una caixa de fusta de noguera del segle XV, un rellotge de caixa alta del tombant de segle XIX-XX, una caixa de fusta tallada decorada amb motius ogivals, dos aparadors amb arqueries gòtiques (i en un dels dos casos també renaixentistes amb escenes bíbliques), una altra caixa amb escut del Papa Pius II, una cadira de braços amb potes de tissora i respatller de cuir del tombant de segle imitació d’una peça medieval i un tamboret d’aproximadament cent anys. El projecte també contempla restaurar altres peces, com una vitrina, un armari, unes prestatgeria i dos mobles raconers.
 
Es tracta de peces que formen part de l’exposició permanent del Cau Ferrat i, fins la reforma, estaven en espais significatius del museu com el vestíbul, la sala del brollador, el despatx o el gran saló.
 
Les patologies que presenten aquests mobles són variades, però moltes estan originades per l’oxidació derivada de l’impacte de la llum, la inexistència de climatització al museu, la incidència de l’ambient salí de la Mediterrània i el propi desgast i envelliment dels materials que constitueixen aquesta singular col·lecció. El responsable de la restauració, Marc Fabra, ha subratllat, però, que “amb la reobertura del Cau, això ja no serà un problema, perquè s’estan establint els filtres òptims i les condicions i sistemes necessaris per a una cor-recta i estable climatització del Museu, que permetrà assegurar-ne la conservació de totes les col·leccions que acull el Cau Ferrat”. A més de l’oxidació, altres defectes que pateixen les col·leccions de moble són atacs de xilòfags, brutícia, fissures, esquerdes, taques o intervencions anteriors poc respectuoses. Les tasques de recuperació que l’equip duu a terme són, fonamentalment, neteja, desinfecció, desinsectació, massillat de punts concrets, renovació dels acabats, envernissat i encerat, entre d’altres tasques.
 
Paral·lelament, altres deu peces d’accentuat valor patrimonial i artístic seran restaurades en els propers mesos per tallers especialitzats. Els responsables de conservació i restauració del Consorci han optat per aquesta fórmula en mobles d’alt valor artístic i que requereixen una intervenció més àmplia i amb equipaments i eines més específiques. Totes les peces són també del Cau Ferrat. Es tracta d’una taula de menjador, un banc per a càntirs, un moble escriptori de dos cossos, un cofret amb decoració de tàrsia embotida d’ós, una caixa de fusta noguera del segle XVI, un cofre, la calaixera ferrandina de l'alcova de Santiago Rusiñol, artífex del Cau Ferrat, així com el conjunt integrat per una tauleta el·líptica i quatre cadires verdes, de la sala brollador que han estat presents en moltes de les pintures de Rusiñol i Casas, entre d’altres. Tots els processos de restauració es documenten oportunament.