Sitges recupera les vivències de Jaume Daví i Mañosa en la recuperació de l’art sacre sitgetà

El llibre l’ha publicat l’Ajuntament de Sitges dins la col·lecció ‘Fragments d’Història’ i s’ha presentat al Saló d’Or del Palau de Maricel

Blai Fontanals i Argenter ha donat forma i ha contextualitzat les memòries d’aquest personatge al llibre ‘La destrucció de l’Art Sacre Sitgetà. Memòries de Jaume Daví i Mañosa’. L’obra, publicada per l’Ajuntament de Sitges dins la col•·ecció Fragments d’Història, s’ha presentat al saló d’Or del Palau de Maricel.
 
Jaume Daví era un sitgetà d’adopció que va servir a la vila per la seva professionalitat com a funcionari i cap tècnic del Departament d’Obres Públiques, i també, per ser un dels qui el 3 de juliol de l’any 1936 va salvar els cinc altars barrocs de l’Església Parroquial i també va contribuir a resguardar en els baixos de Maricel quadres importants de Rusiñol, Casas, Mir, Miró, Mas i Fontdevila, Sisquella, i escultures de Manolo Hugué i Llimona.

Daví va morir el 3 d’agost de 1978, però pocs anys abans, l’any 1970, havia escrit les seves memòries, unes notes autobiogràfiques destinades als seus familiars descendents. Ara, coincidint amb el quarantè aniversari de la seva mort, l’investigador local Blai Fontanals ha donat forma a aquelles memòries i les ha contextualitzat a través del llibre ‘La destrucció de l’Art Sacre Sitgetà. Memòries de Jaume Daví i Mañosa’, publicat per l’Ajuntament de Sitges dins la col•lecció Fragments d’Història. En total, s’han editat 200 exemplars.

L’obra mostra històries universals i, al mateix temps, els episodis més destacats de la història local del segle XX a través d’aquest sitgetà d’adopció singular.

El llibre ha estat presentat per Blai Fontanals, investigador local i qui ha donat forma i ha contextualitzat les memòries de Jaume Daví, i Anna Grimau, periodista, autora del llibre i neboda-neta de Daví. Tots dos han fet un diàleg sobre diferents passatges de la seva trajectòria, especialment moment on va salvar els altar barrocs de l’Església Parroquial. Anna Grimau ha aprofitat l’acte per comentar que “Sitges està en deute amb Jaume Daví i que recordar-lo posant el seu nom en un carrer seria una forma d’agrair tot el que va fer”.

L’alcalde, Miquel Forns, ha recordat que “aquest llibre ajuda a recuperar la memòria històrica  d’una persona, de la seva família i la implicació i atenció envers Sitges i a la vegada poder recuperar la història de Sitges, reflectit en el diàleg que han tingut l’Anna Grimau i Blai Fontanals parlant de Jaume Daví. Un home que, com han comentat l’Anna i el Blai, va ser extraordinari, bondadós i valent”.

Per tot això Forns ha comentat que s’està estudiant la possibilitat de fer una visita guiada sobre la història dels retaules i dels cinc altars que Jaume Daví “es va responsabilitzar de salvaguardar”.

Sobre la petició c'Anna Grimau de posar el nom de Jaume Daví en un dels carrers de Sitges, l’alcalde ha anunciat que farà arribar a la comissió de toponímia la petició per a valorar que Sitges pugui tenir un espai públic amb el seu nom.

Biografia de Jaume Daví i Mañosa
Jaume Daví (Sabadell, 14 de gener de 1895- Sitges, 3 d’agost del 1978) va néixer a Sabadell i va arribar a Sitges al maig de 1920 per treballar a la urbanització de Terramar. Tenia 25 anys i va quedar captivat per la vila. Durant dos anys va treballar en la construcció de diversos xalets de Terramar i l’any 1932 va entrar a l’Ajuntament a l’Aqüeducte Municipal i després va passar a ser encarregat de la brigada del Departament Municipal d’Obres de l’Ajuntament fins que es va jubilar.

L’Ajuntament li va concedir a títol pòstum el Diploma de Serveis Distingits. També es va entregar a la vídua, Teresa Paixò, una placa de plata en reconeixement a l’activitat artística-cultural que en vida va portar a la vila.