S'inaugura l'exposició 'Santiago Rusiñol. La Campanya de Poblet de 1889'

El passat divendres 27 de gener es va inaugurar a l'exposició Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí La mostra, organitzada i produïda per la Fundació Lluís Carulla, ha estat dirigida pel director del museu, Ramon Rosich, coordinada per Jordi Puig i comissariada per Vinyet Panyella.

L'encàrrec de l'exposició per part de la Fundació Lluís Carulla a Vinyet Panyella va ser fet fa un any, al llarg del qual la comissària ha treballat localitzant les obres que la configuren i elaborant un discurs expositiu que defuig l'anècdota i es centra en la importància que va tenir la temporada que Rusiñol, acompanyat de Casas, va fer estada vora les ruïnes de Poblet.

L'exposició està estructurada en cinc àmbits. El primer, “L'atracció de les ruïnes” narra els inicis de l'artista i la formació que rep més enllà del taller de Tomàs Moragas, en el medi de l'excursionisme científic, a la recerca de paisatges i monuments, on el jove artista dibuixa del natural i escriu els primers textos descriptius en forma de memòries i ressenyes excursionistes on s'endevina la mirada el pintor. El segon àmbit exposa els retrats de 1889 de Casas, Rusiñol, Clarasó i Lluís Quer, amics i corresponsals, juntament amb Albert Rusiñol, dels dos pintors els dies de Poblet. El tercer, “Les ruïnes de Poblet” presenta el quadre més important de l'exposició, Tombes de Poblet, on Rusiñol pinta un plein air amb les tombes adosades al mur i l'arquitectura envaïda per la natura mostrant la seva visió lírica i la seva voluntat d'harmonitar el pas del temps i l'acció de la natura. “El guardià del monestir” mostra el retrat de qui va tenir cura del recinte els anys en què, abandonat, quedava exposat a l'expoli i la destrucció; Sebastià Sumalla i Roca va esdevenir una coneguda figura dels excursionistes, artistes i homes de lletres que visitaven el monestir al llarg del darrer terç del segle. El darrer àmbit, “Reminiscències” és l'epíleg que clou l'exposició, on figura el quadre que testimonia l'amistat inestroncable entre Rusiñol i Casas, Retratant-se, així com Claustre de Sant Benet de Bages (1889) i Jardí del mestre de capella (1919), dos quadres allunyats en el temps però units per la persistència temàtica de claustres i jardins interiors enclaustrats.