Rusiñol i Casas també es disfressaven i menjaven xató

Som en un mes de febrer de finals del segle XIX a Sitges. I el Carnaval, el xató, El Retiro, el Prado i L’Eco de Sitges protagonitzen la vida local. Han passat 130 anys, però l’essència continua sent la mateixa.

El 16 de febrer de 1896, les pàgines de L’Eco de Sitges recollien la crònica de la celebració de Dijous Gras a El Retiro, tres dies abans (aleshores, L’Eco sortia els diumenges). Hi van participar Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, l’arquitecte Gaietà Buïgas (que havia dissenyat l’edifici del mercat, a tocar de l’Ajuntament, inaugurat el 1889) i una vintena de persones més. Com detalla l’article, van degustar “l’indispensable xató” i van brindar “amb champagne”. Es tracta de la referència documental més antiga del mot xató a Sitges.

Només set anys abans, el mateix Rusiñol va ser un dels impulsors d’una festa de Carnaval al Teatre Líric de Barcelona, organitzada pel Cercle Artístic, i que va rebre el nom d’El ball dels artistes. Alguns dels noms més rellevants del panorama artístic de la ciutat hi van acudir disfressats: Rusiñol ho va fer vestit de romàntic del segle XIX. Casas hi anava de florentí del segle XIII; l’arquitecte Francesc Rogent de plebeu medieval; el promotor cultural Pere Romeu, de capità; l’escriptor Pompeu Gener, de marquès… Algunes de les imatges d’aquestes disfresses formen part de la Col·lecció Santiago Rusiñol del Museu del Cau Ferrat.