Quaranta-cinc nines de la Col·lecció de Lola Anglada són objecte d’un procés de restauració

Quaranta-cinc nines de la col·lecció Lola Anglada són objecte d’un procés de restauració, dut a terme en el taller de Museus de Sitges per part d’un equip especialitzat, amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’actuació s’està realitzant aquestes setmanes i té com a objectiu la plena recuperació del conjunt de la col·lecció, integrada per més de 400 peces. En els darrers anys ja s’han restaurat altres peces.

La principal tasca de la intervenció és de caràcter tèxtil, ja que suposa la recuperació de les peces de roba que vesteixen les nines. També s’hi realitza un procés de neteja, de fixació de peces i de recuperació de suports i policromia, en alguns casos perduts amb el pas dels anys. La neteja de les peces es du a terme a base d’hisops, amb aigua destil·lada i sabó neutre.

Les peces més antigues intervingudes són dels anys 1835-55 i estan fetes a París. La més recent data d’entre 1920 i 1934 a la ciutat alemanya de Mannheim. La majoria de nines són franceses i n’hi ha una elaborada a Barcelona el 1894, a càrrec de Roger Pascual.

El divendres 24 d'octubre (a la Sala Gòtica del Museu de Maricel), la restauradora Cristina Balaguer va explicar què hi ha darrere el procés de restauració d’una nina antiga, en una exposició que combina ciència, història i sensibilitat artística.

La Col·lecció de Nines de Lola Anglada està integrada per peces d’una àmplia varietat d’estils, manufactures i èpoques, que van entre els segles XVII i XIX. Per a l’escriptora, pintora i il·lustradora Lola Anglada (Barcelona, 1892 - Tiana, 1964), aquesta col·lecció va representar l’afany sentimental de recuperar la infantesa i les formes perdudes del segle XIX.